«Chris Ware té la capacitat d’activar la mirada del lector i de dotar-lo d’una mena de superpoder que no sabia que tenia.»
Jordi Costa

Chris Ware (Omaha, Nebraska, 1967) dibuixa des de petit o, com ell mateix diu, escriu amb vinyetes. Ware ha experimentat i innovat amb el llenguatge i la narrativa del còmic durant tota la vida: des dels quaderns de dibuix, passant per les icòniques portades de la revista The New Yorker, fins a les seves tres obres essencials: Jimmy Corrigan, Building Stories i Rusty Brown.

L’exposició ens convida a recórrer cronològicament l’obra d’un mestre de la historieta a través de peces originals, animacions, objectes i escultures, i posa el focus en la seva invenció de llenguatge.

«Chris Ware. Dibuixar és pensar» ens acosta a l’univers creatiu d’un artista emotiu, artesà i minuciós, influït pels orígens del còmic, la música ragtime i l’arquitectura, que ha narrat de manera brillant les emocions humanes, el racisme, el consumisme o els efectes de la política en la vida quotidiana. Segons Ware, «dibuixar és pensar», perquè el dibuix ens connecta amb el pensament i la memòria.

Construïm una història de còmic ambientada a Barcelona

L’exposició finalitza amb un espai de creació col·lectiva que s’inspira en una de les obres més icòniques de Chris Ware, Building Stories, i trasllada la història a Barcelona. Una retícula gegant de vinyetes en blanc cobreix les parets. Qualsevol persona hi pot dibuixar accions, records, somnis o detalls, i participar en la construcció d’una història basada en les tècniques de Ware. Una proposta de l’escola de còmic La Gossa (Alfredo Borés i Berta Embún), amb aportacions dels dibuixants Cristina Daura, Nadia Hafid, Sergi Puyol i Marc Torices.

L’espai també compta amb una zona de lectura i descans i una biblioteca amb una selecció d’obres de l’autor i altres obres que l’han influït.

El festival ha experimentat un gran creixement en els darrers tres anys, tant pel que fa a la seva estructura com pel que fa a l’impacte en l’audiència. Això, juntament amb la insubornable aposta per una programació variada i sempre atenta a nous noms i tendències, l’han consagrat com un referent imprescindible per als cinèfils de Barcelona i més enllà.

Aquest 15è aniversari serà també l’edició més ambiciosa fins ara, amb més convidats i activitats que mai. La quinzena edició del D’A – Festival de Cinema de Barcelona se celebrarà del 27 de març al 6 d’abril de 2025 al CCCB (Sala Teatre, Auditori, Sala Raval i Hall), els cinemes Mooby Aribau, la Filmoteca de Catalunya, el Zumzeig, la Casa Montjuïc i la seu a Catalunya de la SGAE. La sessió inaugural tindrà lloc el dijous 27 de març a la sala gran dels Mooby Aribau.

El MNAC, al Musée des Beaux Arts de Lió i el Museum of Fine Arts de Boston col·laboren en aquesta exposició que reunineix per primera vegada les tres versions de La Visió de sant Francesc d’Assís pel Papa Nicolau V, una obra cabdal de Francisco de Zurbarán (1598-1664). La possibilitat absolutament excepcional de confrontar les tres pintures aporta llum sobre cada una d’elles. L’obra que conserva el MNAC ha estat sotmesa a un profund procés de restauració que ha permès recuperar el seu aspecte original i treure a la llum detalls ocults pel pas del temps.

En La visió de sant Francesc pel Papa Nicolau V, Zurbarán plasma un episodi llegendari segons el qual el Papa va sol·licitar veure el cos momificat del sant a la cripta de la basílica d’Assís. El pintor condensa una acció narrativa complexa posant el focus en l’essencial i ens mostra només la visió subjectiva del Papa. Zurbarán disposa la figura de sant Francesc com una obra d’art en un museu, treballant amb la llum, l’espai i la construcció geomètrica. Li atorga així força i una presència prodigiosa, fent que sembli que la mòmia del sant pren vida pròpia. A partir de la contemplació d’allò real, les imatges ens transporten més enllà de la realitat, o al seu interior, la seva ànima.

Aquesta exposició reuneix també altres obres de Zurbarán, entre elles les dues versions bessones, subtilment diferents, de la seva cèlebre Natura morta d’atuells, la del Museo del Prado i la del Museu Nacional d’Art de Catalunya. En aquestes pintures Zurbarán genera una estètica del buit, la distància i la presència, i del silenci, on no distingim quotidianitat de misteri religiós.

Zurbarán demostra que l’art modela imatges que no repliquen la realitat sinó que la transcendeixen en quelcom que ens apropa al misteri de la vida. En ell la natura esdevé reveladora d’allò sobrenatural. Les seves obres són dispositius per a la contemplació profunda, per a la meditació que ens obre a una experiència espiritual. La simplicitat i la puresa de les seves formes ens fascina i s’apropa a una sensibilitat contemporània. La manera de tractar els temes és una metàfora de l’art, però també de la potència de les imatges, de la seva capacitat per generar il·lusió de realitat, una experiència que coneixem tan bé al segle XXI.

Aquesta exposició mostra també com l’obra de Zurbarán arriba a la contemporaneïtat i la situarà en relació a obres d’artistes contemporanis amb els quals s’aprecia una continuïtat en la síntesi formal i l’aspiració espiritual, com ara Alfons Borrell, Toni Catany, Joan Hernández Pijuan, Josep Guinovart, Antoni Llena, Aurèlia Muñoz, Marta Povo i Antoni Tàpies, així com també Antoni Llena i Eulàlia Valldosera, que han creat obres especialment per aquesta exposició.

Del 21 de març al 29 de juny de 2025

Organitza i produeix: Museu Nacional d’Art de Catalunya

Gràcies a la col·laboració entre el Musée des Beaux Arts de Lyon, el Boston Museum of Fine Arts i el Museu Nacional d’Art de Catalunya, s’han pogut reunir per a aquesta exposició, de manera absolutament excepcional, les tres versions que Zurbarán va fer de la Visió de sant Francesc d’Assís pel Papa Nicolau V

Una àcida mirada sobre la societat contemporània i la condició humana.

Dues parelles es reuneixen per discutir la conducta violenta del fill d’un dels matrimonis que ha colpejat amb un pal al fill de l’altre, trencant-li dues dents. Al llarg de la conversa, la discussió s’anirà encenent i el que havia de ser una trobada pacífica per resoldre el conflicte acabarà esclatant en un caos absolut, posant de relleu les contradiccions entre el discurs i les accions dels adults i que la violència és, potser, un tret inalienable de la nostra naturalesa més arrelada.

Un déu salvatge és una de les obres clau de Yasmina Reza. Èxit automàtic des de la seva estrena a París, ha guanyat diversos premis, entre ells el premi Tony a la millor obra de teatre en el muntatge a Broadway. Ha estat traduïda a l’anglès i al castellà, i estrenada a llocs com Londres, Madrid, Xile o Nova York. L’any 2011, va gaudir d’una adaptació cinematogràfica (Carnage) dirigida per Roman Polanski i protagonitzada per Jodie Foster, Kate Winslet, Christoph Waltz i John C. Reilly.

Autoria: Yasmina Reza
Traducció: Pablo Macho Otero
Direcció Pere Arquillué

Intèrprets: Pere Arquillué, Laura Conejero, Ivan Benet i Laura Aubert

DE L’1 DE FEBRER AL 16 DE MARÇ DE 2025