Prenent el concepte d’ens com a fil conductor d’una pràctica que travessa una gran diversitat de mitjans i oscil·la constantment entre una certa figuració i l’abstracció, aquesta exposició proposa una anàlisi detallada de les cinc dècades de trajectòria de l’artista Aurèlia Muñoz.

Els primers collages, d’influència surrealista i gòtica, i els grans brodats pictòrics de Muñoz donaran pas a una selecció inèdita d’icòniques estructures de macramé procedents de col·leccions institucionals de l’estat espanyol, Europa i els Estats Units. Els emblemàtics ocells-estels i les darreres instal·lacions creades amb paper fet a mà també tindran una presència clau a l’exposició, que inclou, igualment, una nova panoràmica de dibuixos, maquetes i elements d’arxiu mai mostrats fins ara.

Malgrat la vinculació inicial de l’artista a moviments com la nouvelle tapisserie i l’Escola Catalana del Tapís, la pràctica de Muñoz transcendeix els àmbits de l’art tèxtil i l’artesania contemporània. Combinant tècniques ancestrals i recursos contemporanis, Muñoz va respondre a les crisis incipients del món postindustrial, parant atenció a l’impacte en els ecosistemes aquàtics, vegetals i aeris, que emergeixen com a grans referents en la seva producció.

Una innovadora publicació acompanyarà l’exposició, amb una selecció de textos a càrrec dels membres de l’equip curatorial i amb contribucions d’autores convidades, com Melody Jue, teòrica i professora de la Universitat de Califòrnia, i Ana María Ramo Affonso, antropòloga i acadèmica hispanobrasilera.

Exposició organitzada pel MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona i el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, i comissariada per einaidea (Fundació Eina, Barcelona), sota la direcció científica de Manuel Cirauqui i amb la participació de Rosa Lleó, curadora i investigadora associada a einaidea, i de Sílvia Ventosa Muñoz, responsable de l’Arxiu Aurèlia Muñoz i conservadora especialitzada en tèxtils.

Aurèlia Muñoz. Ens també ha comptat amb un Comitè Científic interdisciplinari integrat per: Emma Ingala, professora titular de la Facultat de Filosofia de la Universitat Complutense de Madrid; María Elena del Solar, doctora en Antropologia i experta en tèxtils del context precolombí i amerindi; Victòria Rabal, artista i directora del Museu Molí Paperer de Capellades (Lleida), i Josefina Salazar, assistent d’Aurèlia Muñoz, amb la col·laboració especial d’Ana Roquero, investigadora i experta en etnobotànica del color. El Comitè Científic ha gaudit, així mateix, de la interlocució amb Elvira Dyangani Ose, directora del MACBA entre 2021 i 2026; Manuel Segade, director del Museo Reina Sofía, Madrid, i Amanda de la Garza, subdirectora artística del Museo Reina Sofía.

Aquesta exposició és l’esdeveniment central de l’Any Aurèlia Muñoz, impulsat per la Generalitat de Catalunya arreu del territori català.

Fins al 2 de maig de 2027.

L’exposició mostra treballs, majoritàriament inèdits al nostre país, escollits per la seva qualitat visual i que ofereixen diversos punts de vista sobre l’actualitat. Mirades múltiples i panoràmiques que conviden a la reflexió, especialment enriquida en les visites guiades.

El World Press Photo 2026 inclou 42 autors guanyadors dels sis territoris en què el concurs divideix la participació global: Àfrica, Àsia-Pacífic i Oceania, Europa, Amèrica del Nord i Amèrica Central, Amèrica del Sud i Àsia Occidental, Central i del Sud. Per cadascun dels territoris hi ha tres categories: Fotografies Individuals, Reportatges Gràfics i Projectes a Llarg Termini.

Els treballs guanyadors del concurs World Press Photo 2026, que representen esdeveniments i temàtiques del 2025, se centren en alguns dels problemes més urgents a què s’enfronta el món avui en política, qüestions de gènere, migració, conflictes i crisis climàtica. Aquesta última té un abast global que queda evidenciat per les històries seleccionades, que van des de Los Angeles fins a Filipines, passant per Galícia. Al mateix temps, destaca la força de l’acció cívica i la defensa dels drets socials, a través d’imatges de protestes als Estats Units i de moviments socials liderats per dones a Guatemala i Kenya.
Fins al 13 de desembre 2026.

Si en el meu primer espectacle Per fi sol! van venir 150.000 espectadors a veure’m, si tots van riure entre quatre i cinc vegades per minut, en el meu nou espectacle Me’n vaig! m’he proposat el repte de superar-lo explicant històries quotidianes, particularitats de la meva vida diària, impressions sobre les petites coses que, des de la meva peculiar manera de veure-les i explicar-les, he transformat en històries hilarants i plenes de tendresa amb què pretenc que el públic rigui dues o tres vegades més per minut que en l’espectacle anterior.

I per què Me’n vaig!? Perquè, per prescripció pròpia, he decidit que potser no seria mala idea canviar els escenaris per una hamaca davant del mar, a l’espera que un clam popular demani el meu retorn immediat als escenaris.

Però, per si això no passa, jo no em perdria aquest nou espectacle, l’objectiu principal del qual continua sent el mateix des que vaig començar fa quaranta-cinc anys: fer riure a tots els que vinguin a veure’m i que surtin del teatre amb ganes de tornar una altra vegada.

Me’n vaig! és una bogeria codirigida amb José Corbacho en què parlo d’experiències pròpies, d’impressions originades a partir de moments viscuts dels quals trec l’humor de totes les coses, fins i tot de les més serioses.

Aquest nou espectacle ja està en marxa des de la fi de 2025. Seria preciós poder trepitjar una altra vegada tots els escenaris en els quals ja he estat i descobrir els que encara em queden per conèixer. T’hi espero!

Carles Sans

FINA AL 10 DE GENER!

Gaudeix de la nostra Escudella i Carn d’Olla. Ja sigui per a un dinar enmig d’una jornada de feina que exigeix una pausa reconfortant i plena d’energia, o bé per a una trobada reposada i festiva amb la família o els amics durant el cap de setmana, a Ca l’Estevet hi trobareu sempre la taula parada amb tots els honors.

Us hi espera aquest plat de culte per excel·lència, servit fumant i elaborat sense presses, capaç de templar el cos, reconfortar l’ànima i retre el millor dels homenatges a la cuina catalana de tota la vida, aquella que no entén de modes passatgeres sinó de memòria, caliu i sabor autèntic.

També la pots demanar per emportar o, si ho prefereixes, te la portem a domicili!

Sílvia Munt dirigeix aquest text imprescindible d’Arthur Miller

Panorama des del pont retrata una comunitat d’immigrants a Brooklyn on les lleis no escrites de l’honor, la lleialtat i la masculinitat sostenen un equilibri fràgil. És 1955, deu anys després del final de la Segona Guerra Mundial, i la immigració il·legal és una realitat generalitzada als Estats Units. Eddie Carbone, treballador d’origen italià, viu amb la seva dona i la seva neboda a qui estima amb una intensitat que no sap ni vol reconèixer.

L’arribada d’uns parents il·legals farà aflorar un desig ocult que es convertirà en el detonant de la tragèdia: una situació insostenible que el superarà i el durà a trair la família i a trencar la llei de silenci establerta entre els treballadors, majoritàriament immigrants, del port de Nova York.

Una obra d’una vigència punyent que revela allò que s’amaga sota l’evident i posa en qüestió les estructures de poder que encara avui condicionen les nostres relacions.

Fins al 29 de novembre de 2026