FELICITATS CCCB!!!

El 24 de febrer és l’aniversari del CCCB i durant tot el cap de setmana celebrem que només tenim 30 anys i que en volem fer molts més. I ho farem amb música, una conversa, portes obertes a l’exposició i al Mirador i dues instal·lacions creades amb intel·ligència artificial pel col·lectiu Estampa.

Divendres 23 de febrer
20.00 – 23.00 | Portes obertes a l’exposició «IA: Intel·ligència artificial». Entrada lliure amb reserva.

20.00 – 24.00 | Hall | Festa <3Or tresor.
Celebrem la comunitat, la trobada, la música i el plaer com a acte per construir un futur més centrat en la cura i la col·lectivitat i menys hiperestimulat i individualista. La festa <3Or tresor, programada per la DJ Meritxell de Soto, s’inicia amb una ludoteca sonora dinamitzada per Opi Melissa amb visuals d’Ana Harrison. Hi participen Me siento extraña (dj set), LaFrancesssa (live concert) i Latineo (dj session). Oscila es fa càrrec del disseny de la llum i el col·lectiu Safe Amorx (awareness team), de l’acompanyament. Hi haurà servei de bar. Entrada lliure fins a completar aforament.

Dissabte 24 de febrer
11.00 – 20.00 | Obrim el Mirador CCCB, un espai emblemàtic que permet gaudir de magnífiques vistes sobre la ciutat de Barcelona. Entrada lliure.

11.00 – 20.00 | Inauguració de «La conferència infinita» i «Torn de preguntes», experiments amb l’Arxiu CCCB creats amb intel·ligència artificial pel col·lectiu Estampa. Instal·lacions artístiques d’accés lliure al Pati de les Dones i al vestíbul. Entrada lliure.

11.00 – 23.00 | Portes obertes a l’exposició «IA: Intel·ligència artificial». Entrada lliure amb reserva.

17.45 – 19.15 | Teatre CCCB | «Viure en temps de desconcert», amb Carolin Emcke, Ricard Solé i Judit Carrera.
En aquesta conversa, dos referents del món de la filosofia i la ciència parlen amb la directora del CCCB, Judit Carrera, per formular preguntes relacionades amb la vida i la mort, el llenguatge i la memòria, la imaginació i la veritat. En l’actual context d’incertesa, Carolin Emcke i Ricard Solé exploren el terreny fèrtil a mig camí de dues disciplines que comparteixen la vocació d’interpretar la complexitat del món a través del sentit crític. Entrades exhaurides.

20.00- 21.00 | Hall | HYPER_O, concert a càrrec de Carles Viarnès amb visuals d’Alba G. Corral.
Dos hiperorgues construïts especialment per a l’ocasió presideixen l’escenari d’Hyper_O. El músic Carles Viarnès toca els dos instruments a través de teclats i seqüenciadors, amb la qual cosa fa que es relacionin amb un entorn digital i obre el ventall de sons i textures. L’univers musical d’Hyper_O entra en diàleg amb el treball de l’artista visual Alba G. Corral. Junts creen un univers sensorial que explora la bellesa de la inutilitat de l’art i ens convida a reflexionar sobre la relativitat del temps. Hi haurà servei de bar. Entrada lliure fins a completar aforament.

Diumenge 25 de febrer
11.00 – 20.00 | «La conferència infinita» i «Torn de preguntes», experiments amb l’Arxiu CCCB creats amb intel·ligència artificial pel col·lectiu Estampa. Instal·lacions artístiques d’accés lliure al pati de les Dones i el vestíbul. Entrada lliure.

11.00 – 20.00 | Portes obertes a l’exposició «IA: Intel·ligència artificial». Entrada lliure amb reserva.

11.00 – 20.00 | Obrim el Mirador CCCB, un espai emblemàtic que permet gaudir de magnífiques vistes sobre la ciutat de Barcelona. Entrada lliure.

Participants: Meritxell de Soto, Opi Melissa, Me siento extraña, LaFrancesssa, Latineo, Oscila, Safe Amorx, Estampa, Carolin Emcke, Ricard Solé, Judit Carrera, Alba G. Corral, Carles Viarnès

DATA I HORARI

23 febrer — 25 febrer 2024
Divendres: 20.00 – 24.00
Dissabte: 11.00 – 23.00
Diumenge: 11.00 – 20.00

Afegir al calendari
PREUS

Entrada lliure
Cal reserva prèvia per a l’exposició i el debat.

AL TEATRE GOYA, TORNA LA TRENA, fins el 17 de març.

Aquesta és la història de tres dones que, tot i haver nascut en continents molt dispars, comparteixen unes idees i sentiments que les uneixen en un poderós anhel de llibertat. Són les vides de la Smita, que lluita pel futur de la seva filla en una Índia separada per castes; la Giulia, que afronta la fallida del seu taller familiar a Itàlia; i la Sarah, que veu amenaçada la seva exitosa carrera d’advocada al Quebec per un càncer de mama. Lluiten contra allò que s’espera d’elles, afronten les adversitats amb tenacitat i es determinen a aconseguir el que és essencial per elles. No es coneixen, però les unirà la lluita contra el destí que els havia estat reservat i la voluntat indestructible de viure amb esperança i il·lusió. Vides particulars i resistents com els cabells de les dones.

“A les que estimen, crien, esperen,
cauen mil vegades i es tornen a aixecar.
Que es dobleguen però no sucumbeixen.
Conec les seves lluites,
comparteixo les seves llàgrimes i les seves alegries.
Cadascuna d’elles és una mica jo.”

Laetitia Colombani

Últims dies per a veure aquesta meravella, Antonio López a la Pedrera

Pintor, escultor i dibuixant, per a López la realitat és, simplement, un punt de partida, en el qual el procés és tan important com l’obra acabada. Tal com diu l’artista: «Una obra nunca se acaba, sinó que llega al límite de sus propias posibilidades». Treballa en els seus quadres al llarg de diversos anys, de vegades durant dècades, i amb cada pinzellada destil·la l’entrellat de l’objecte o el paisatge, fins que aconsegueix plasmar-ne l’essència al llenç.

L’exposició a La Pedrera és la primera mostra monogràfica retrospectiva d’Antonio López que es presenta a Barcelona, i reuneix una acurada selecció d’un centenar d’obres —entre pintura, escultura i dibuix— que permet traçar un recorregut per la trajectòria d’aquest artista al llarg de set dècades de treball, des de les primeres obres de joventut, dels anys cinquanta, fins a la producció més recent.

Estructurada en blocs temàtics, la mostra posa de manifest que certs motius sobre els quals l’artista reflexiona persisteixen i, alhora, evolucionen al llarg de la seva carrera: els interiors domèstics, els paisatges i les vistes urbanes —principalment de Madrid—, les natures mortes o la figura humana.

Fins al 14 de gener.

Exposició organitzada en col·laboració amb el Drents Museum (Assen, Països Baixos).

PER NADAL ESCUDELLA I CARN D’OLLA I PER SANT ESTEVE CANELONS!

Perquè serà que els sabors i les olors són un vehicle tan directe al passat? Són com un viatge a moments viscuts i experiències llunyanes, oi? Diuen que la memòria olfactiva és tan potent que pot activar records que ni sabíem….

Els plats de Nadal són dels que ens transporten, en això estarem pràcticament tots d’acord. I si diem que l’esculdella és la reina de les sopes catalanes, potser també trobarem força consens, no trobeu?

Cuina tradicional catalana a casa

març 2024
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031

archives

  • 2024 (4)
  • 2023 (46)
  • 2022 (10)
  • 2021 (6)
  • 2020 (33)
  • 2019 (43)
  • 2018 (46)
  • 2017 (55)
  • 2016 (73)
  • 2015 (66)
  • 2014 (41)
  • 2013 (2)
  • 2011 (2)