Notícies

CCCB: Mart, El mirall vermell.

La mostra aborda el nostre vincle amb Mart des de l’antiguitat fins als nostres dies. Ciència, art i literatura interactuen en un gran projecte expositiu, que coincideix en el temps amb l’arribada de tres missions espacials al Planeta Vermell. «Mart. El mirall vermell» indaga sobre la nostra condició i el nostre futur com a espècie i sobre la naturalesa última de l’univers que habitem.

MARTCCCB

Des de les primeres civilitzacions, Mart ha estat mirall, metàfora i font d’inspiració dels humans. L’exposició desplega els múltiples relats que s’han generat al voltant de Mart, des de l’antiguitat, passant per la ciència i la recerca actuals, fins a l’impacte que l’imaginari marcià ha tingut en la ficció. La mostra també obre espais de reflexió i coneixement sobre què podem aprendre del Planeta Vermell, la crisi climàtica i la vida humana en un hipotètic planeta B.

Amb més de 400 objectes, entre llibres incunables, escultures, dibuixos, còmics, pel·lícules, documents manuscrits, peces de col·leccionista i, fins i tot, un meteorit marcià, l’exposició és una aposta exhaustiva per donar a conèixer la creació artística, literària i científica al voltant de Mart.

«Mart. El mirall vermell» és un projecte expositiu comissariat per Juan Insua que incorpora la mirada de creadors audiovisuals i digitals, artistes, científics, experts i curiosos de Mart que presenten obra original dins de l’exposició.

Una programació paral·lela de debats, cinema, trobades amb experts, activitats educatives i de mediació enriqueix aquest projecte expositiu que ens connecta amb els reptes de futur en un moment de màxima rellevància històrica al planeta Mart.

Del 25 de febrer a l’11 de juliol del 2021.

8a edició del festival Barcelona Novel·la Històrica

Una cita anual des de fa vuit anys, com és el festival Barcelona Novel·la Històrica, també viurà, com tants altres esdeveniments, una edició especial aquest 2020 adaptada a la situació sanitària causada per la pandèmia. Serà completament virtual, es podrà seguir des de casa entre el 9 i el 14 de novembre, i estarà formada, sobretot, per xerrades en streaming. El seu comissari és el periodista i escriptor Fèlix Riera.

L’objectiu d’enguany és endinsar-se en la història de Barcelona a través de les novel·les històriques de les quals n’és la protagonista. Les xerrades previstes recorreran la ciutat contruïda, l’hospitalària o l’oculta, allò que va ser als segle X, XVIII o XX, les Barcelones que han immortalitzat als seus llibres grans novel·listes. Entre els participants hi haurà Borja de Riquer, Coia Valls, Enric Calpena, Jaume Cabré, Care Santos, Rosa Navarro, Vicenç Villatoro, Toni Soler o Casilda Güell.

El punt d’inici del festival serà el lliurament del Premi Internacional de Novel·la Històrica Barcino, que atorga l’Ajuntament de Barcelona i que enguany es concedeix a l’escriptor Eduardo Mendoza pel conjunt de la seva obra. L’acte tindrà lloc el dilluns 9 a les 18 h i es podrà seguir en directe a la xarxa, com també el diàleg que, tot seguit, Mendoza mantindrà amb la periodista Lídia Heredia.

També en el marc del Barcelona Novel·la Històrica s’estrenarà una ruta literària dissenyada pel periodista i escriptor Martí Gironell, itinerari que es podrà descarregar en format podcast i que tothom podrà fer quan li vingui de gust. La ruta comprèn els diferents períodes que més han marcat la història de Barcelona, i ho fa a partir de fragments de diversos llibres. Així mateix, l’aplicació Literapolis incorpora tres nous itineraris de joc basats en novel·les d’Eduardo Mendoza.

L’edició 2020 es tancarà amb la festa literària Cronos. El filòleg i lingüista Màrius Serra convidarà a jugar al Cronòstic, un joc que posa a prova els coneixements històrics.

Més detalls del Barcelona Novel·la Històrica, aquí.

MACBA: Fina Miralles. Soc totes les que he sigut.

Del  al 

Fina Miralles (Sabadell, 1950) és una de les artistes més significatives de l’Estat espanyol des dels anys setanta fins avui. La seva obra sorgeix en el context dictatorial del general Franco, en un entorn hostil, limitador i castrador, en el qual la censura controlava qualsevol forma d’expressió sota imposicions morals, determinades per l’enorme poder de l’Església catòlica auspiciada pel règim. El treball de Fina Miralles, trenca amb les propostes academicistes que s’ensenyaven a les escoles d’art de l’època i amb les formes de comportament establertes. La seva pràctica reconfigura el concepte del que és artístic, dins de la multiplicitat d’actituds que desdibuixen el que la historiografia tradicional havia englobat sota l’epígraf d’art conceptual. La història de l’art ha adscrit la producció de Miralles al conceptual, al land art o fins i tot al feminisme, sense tenir en compte l’amplitud i la complexitat de les seves propostes, que desborden els límits d’aquestes etiquetes. Potser per aquest motiu la seva obra és tan poc coneguda en l’àmbit internacional. Aquest projecte és un recorregut ampli per una trajectòria d’enorme transcendència.

Comissària: Teresa Grandas

MACBA: Tony Cokes. Música, text, política.

Des de 1980, Tony Cokes (Richmond, Virginia, 1956) ha desenvolupat un precís estil visual marcat pel desafiament a les jerarquies i usos establerts del text animat i les imatges d’arxiu, als quals afegeix un element visual en forma de diapositives de colors sòlids o, més recentment, morphings de fons orgànics.

Autodefinint-se com un «postconceptualista», Cokes reconeix la influència d’artistes conceptuals com Art & Language, Adrian Piper, Lawrence Weiner i Jenny Holzer. Durant els anys universitaris, també es va familiaritzar amb l’obra de Dara Birnbaum, Yvonne Rainer, Barbara Kruger i Dan Graham. Des d’aleshores es va interessar per l’edició, en especial, per la idea de crear versions i mescles, i com aquestes estratègies poden provocar o induir la manera de llegir les imatges i estimular els desitjos.

Comissària: Anna Cerdà Callís

Del 23 d’octubre de 2020 al 7 de febrer de 2021.