FUNDACIÓ MIRÓ: Paul Klee i els secrets de la natura

L’exposició emfatitza la continuada fascinació que l’artista germanosuís Paul Klee (1879-1940) va sentir per l’observació de la natura i pels fenòmens naturals, d’ençà de la seva època de formació fins a la seva darrera etapa. La seva curiositat per l’origen de la forma i de l’expressió artística el va dur a estudiar atentament el seu entorn més immediat. Aquest bagatge i les lectures de llibres com La metamorfosi de les plantes de J.W. Goethe estigueren a la base dels seus cursos a la Bauhaus, durant els anys de consolidació teòrica de les primeres avantguardes.

Klee: De la docència a la reflexió

La seva etapa com a docent donà pas a l’elaboració de les seves reflexions, derivades de l’estudi atent de la natura, en forma de compendi pedagògic. Klee va continuar treballant aquests temes en una síntesi madura, alhora que es convertien en un refugi artístic davant del repte que suposà durant els darrers anys de la seva vida conviure amb una malaltia degenerativa.

Paul Klee a Barcelona

Seguint aquestes etapes vitals de l’artista, Paul Klee i els secrets de la natura presenta la seva obra a Barcelona en quatre àmbits, en cadascun dels quals s’inclourà una obra d’altres artistes que també van investigar aspectes fenomenològics naturals però que, pel fet de ser dones, no han rebut l’atenció ni el tractament que mereixien: Gabriele Münter (Alemanya, 1877-1962), Emma Kunz (Suïssa, 1892-1963) i Maruja Mallo (Espanya, 1902-1995). També dialogarà amb Klee Sandra Knecht (Suïssa, 1968), originària de Berna com el mateix Klee. Des d’una mirada queer i contemporània, Knecht basa la seva pràctica en la vida rural i la cultura local, molt vinculada al paisatge i a la ramaderia. En la seva instal·lació, Knecht abordarà la malaltia que va patir Klee al final de la seva vida.

Paul Klee i els secrets de la natura s’inscriu en el marc d’una col·laboració d’intercanvi entre la Fundació Joan Miró i el Zentrum Paul Klee de Berna, i compta amb l’assessorament de Fabienne Eggelhöfer, curadora en cap de la institució suïssa.

Dates
21/10/2022 — 12/02/2023

MACBA: María Teresa Hincapié. Si aquest fos un principi d’infinit.

María Teresa Hincapié. Si aquest fos un principi d’infinit és la primera exposició dedicada a la pràctica de María Teresa Hincapié (1954–2008), artista colombiana especialitzada en el que podríem anomenar «la poètica de la domesticitat» en la performance, transformant accions rutinàries en actes simbòlics per crear una metodologia en la seva pràctica. María Teresa Hincapié tenia una definició particular de la performance, que ella acostumava a denominar «entrenament». Lluny de qualsevol categorització específica, la seva pràctica oscil·lava entre vida, creació en moviment i una aproximació a la mística.

L’exposició revela la importància de la comprensió de María Teresa Hincapié sobre la creació artística on el caràcter efímer i la mutabilitat són necessaris per a una «recerca del sagrat». Utilitzant el potencial de l’afecte com a mecanisme d’interacció amb l’artista traspassada, la mostra reivindica la interacció col·lectiva com a productora de coneixement i vehicle imperatiu de transmissió.

Del 20 d’octubre de 2022 al 26 de febrer de 2023.

Bruce Conner, Llum a la foscor. Fundació Antoni Tàpies

Bruce Conner (McPherson, Kansas, 1933 – San Francisco, 2008) és una figura llegendària tant per la seva visió crítica de la història de l’art com per la reputació de ser el pare del videoclip. És un dels artistes més destacats de la segona meitat del segle xx, i fins i tot se l’ha aclamat com a “artista d’artistes”. La seva és una obra política i subversiva que s’expressa en diferents mitjans, fet que el converteix en un artista transversal capaç de transitar per l’assemblage, el dibuix, la pintura, el collage, la fotografia i el cinema.

Molts dels seus primers collages, assemblages i instal·lacions estan fets amb materials efímers de poca qualitat, com ara niló, cera o teles desgastades, i, per tant, són massa fràgils per ser exposats, amb molt poques excepcions. Els elements definidors de la postura anàrquica de Conner eren la ironia càustica, una dedicació il·limitada i la insistència a allunyar-se sempre tant com pogués del mercat de l’art.

Aquesta exposició presenta nou obres a tall de selecció representativa del cinema experimental de Conner. Entre elles hi ha CROSSROAD (Cruïlles) (1976), que incorpora metratge dels primers tests atòmics submarins fets pels Estats Units a l’atol de Bikini, una cinta de 36 minuts sobre l’horror i la sublimitat d’aquest esdeveniment apocalíptic.

Light out of Darkness (Llum de la foscor) fa referència al projecte d’exposició individual del mateix títol que Conner va elaborar durant els anys vuitanta per al University Art Musem de Berkeley, Califòrnia. Un dels impediments principals que van evitar que es dugués a terme va ser la negativa de Conner a cedir en la seva relació amb les institucions, que imposaven unes normes als artistes que ell considerava inacceptables. El títol, Light out of Darkness, posa èmfasi en el caràcter experimental de la producció fílmica de Conner, que sobretot en la fase primerenca sembla una exploració brillant de les possibilitats perceptives de l’espectador. El dualisme simbòlic de la llum i la foscor evoca la tendència de l’artista a pensar en oposats i metàfores, i també el seu misticisme.

Bruce Conner (McPherson, Kansas, 1933 – San Francisco, 2008) és una figura llegendària tant per la seva visió crítica de la història de l’art com per la reputació de ser el pare del videoclip. És un dels artistes més destacats de la segona meitat del segle xx, i fins i tot se l’ha aclamat com a “artista d’artistes”. La seva és una obra política i subversiva que s’expressa en diferents mitjans, fet que el converteix en un artista transversal capaç de transitar per l’assemblage, el dibuix, la pintura, el collage, la fotografia i el cinema.

Molts dels seus primers collages, assemblages i instal·lacions estan fets amb materials efímers de poca qualitat, com ara niló, cera o teles desgastades, i, per tant, són massa fràgils per ser exposats, amb molt poques excepcions. Els elements definidors de la postura anàrquica de Conner eren la ironia càustica, una dedicació il·limitada i la insistència a allunyar-se sempre tant com pogués del mercat de l’art.

Aquesta exposició presenta nou obres a tall de selecció representativa del cinema experimental de Conner. Entre elles hi ha CROSSROAD (Cruïlles) (1976), que incorpora metratge dels primers tests atòmics submarins fets pels Estats Units a l’atol de Bikini, una cinta de 36 minuts sobre l’horror i la sublimitat d’aquest esdeveniment apocalíptic.

Light out of Darkness (Llum de la foscor) fa referència al projecte d’exposició individual del mateix títol que Conner va elaborar durant els anys vuitanta per al University Art Musem de Berkeley, Califòrnia. Un dels impediments principals que van evitar que es dugués a terme va ser la negativa de Conner a cedir en la seva relació amb les institucions, que imposaven unes normes als artistes que ell considerava inacceptables. El títol, Light out of Darkness, posa èmfasi en el caràcter experimental de la producció fílmica de Conner, que sobretot en la fase primerenca sembla una exploració brillant de les possibilitats perceptives de l’espectador. El dualisme simbòlic de la llum i la foscor evoca la tendència de l’artista a pensar en oposats i metàfores, i també el seu misticisme.

L’exposició s’ha realitzat en col·laboració amb el Museum Tinguely de Basilea.

L’exposició s’ha realitzat en col·laboració amb el Museum Tinguely de Basilea.

TEATRE GOYA: LA TRENA fins al 27 de novembre de 2022

Aquesta és la història de tres dones que, tot i haver nascut en continents molt dispars, comparteixen unes idees i sentiments que les uneixen en un poderós anhel de llibertat. Són les vides de la Smita, que lluita pel futur de la seva filla en una Índia separada per castes; la Giulia, que afronta la fallida del seu taller familiar a Itàlia; i la Sarah, que veu amenaçada la seva exitosa carrera d’advocada al Quebec per un càncer de mama. Lluiten contra allò que s’espera d’elles, afronten les adversitats amb tenacitat i es determinen a aconseguir el que és essencial per elles. No es coneixen, però les unirà la lluita contra el destí que els havia estat reservat i la voluntat indestructible de viure amb esperança i il·lusió. Vides particulars i resistents com els cabells de les dones.

“A les que estimen, crien, esperen,
cauen mil vegades i es tornen a aixecar.
Que es dobleguen però no sucumbeixen.
Conec les seves lluites,
comparteixo les seves llàgrimes i les seves alegries.
Cadascuna d’elles és una mica jo.”

Laetitia Colombani