UN DÉU SALVATGE, AL TEATRE GOYA.

Una àcida mirada sobre la societat contemporània i la condició humana.

Dues parelles es reuneixen per discutir la conducta violenta del fill d’un dels matrimonis que ha colpejat amb un pal al fill de l’altre, trencant-li dues dents. Al llarg de la conversa, la discussió s’anirà encenent i el que havia de ser una trobada pacífica per resoldre el conflicte acabarà esclatant en un caos absolut, posant de relleu les contradiccions entre el discurs i les accions dels adults i que la violència és, potser, un tret inalienable de la nostra naturalesa més arrelada.

Un déu salvatge és una de les obres clau de Yasmina Reza. Èxit automàtic des de la seva estrena a París, ha guanyat diversos premis, entre ells el premi Tony a la millor obra de teatre en el muntatge a Broadway. Ha estat traduïda a l’anglès i al castellà, i estrenada a llocs com Londres, Madrid, Xile o Nova York. L’any 2011, va gaudir d’una adaptació cinematogràfica (Carnage) dirigida per Roman Polanski i protagonitzada per Jodie Foster, Kate Winslet, Christoph Waltz i John C. Reilly.

Autoria: Yasmina Reza
Traducció: Pablo Macho Otero
Direcció Pere Arquillué

Intèrprets: Pere Arquillué, Laura Conejero, Ivan Benet i Laura Aubert

DE L’1 DE FEBRER AL 16 DE MARÇ DE 2025

Bon Nadal i Pau al món.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Déu
I tu, què vols?
Jo
Doncs jo sols vull
-ei, si pot ser-:
Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.

I un poc de pau.

Un poc de pas,
un poc de pes
i un poc de pis.

I un xic de niu.

Un xic de pic
i un poc de pac
-o un xic de sou
i un xic de xec.

I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel.

Un xic de bé
i un xic de mal.
Un poc de mel
i un poc de fel.

I un poc de nit
i un xic de por,
i un poc de pit
i un xic de cor
i un poc de crit.

I un xic de llum
i un xic de so:
un poc de llamp
i un xic de tro.

Un poc de goig
i un xic de bes
i un poc de coit.

I un xic de gos.

I un poc de gas.

Un poc del fort
i un poc del fluix.
I un poc de rom
i un poc de fum.

Un poc de lloc.

I un poc de joc
-tres reis, dos nous.

I un poc de groc
i un xic de gris
i un xic de verd.
I un xic de blau.

Un poc de tren
i un poc de nau;
i un xic de rem.

Un xic de vent.
I un poc de neu.
I un poc de rou.

I un poc de veu
-i un poc de vot.
I un poc de cant.
I un xic de vers.
I un xic de ball.

I d’art. I d’or.

Un poc de peix.
I un poc de greix.

I un xic de feix.
I un poc de gruix.
I un poc de carn
i un poc de sang;
i un poc de pèl.
I un poc de fang
i un xic de pols.

Un xic de flam
i un poc de gel.

Un poc de sant
i un xic de drac.
Un xic de risc
i un poc de res
-i un poc de rus.

I un tros de camp
i un xic de fruit;
un tros de clos
prop de la llar
amb aus i flors.
I un poc de bosc
amb pins i brins.

I un xic de font.
I un xic de riu
i un poc de rec
i un poc de pont.
I un poc de gorg.

I un poc de mar
i un xic de port.

I un poc de llor.

Un xic de lli
i un poc de cuir
i un poc de pell
i un xic de fil.

Un poc de lluc
i un xic de suc.

I un poc de porc.

I un xic de parc.

Un poc de gust
i un xic de rang.

I a més del meu
un poc del seu
i un xic del llur.

Vull ser: ruc? clerc?
bell? lleig? dret? tort?
gras? prim? llest? llosc?
nou? vell? ferm? flac?
bla? dur? buit? ple
dolç? tosc? sec? moll?
greu? lleu? curt? llarg?
fosc? clar? xaix? fi?
Un poc de tot.

I a més, què vull?

Un xic de seny.

I un poc de temps.

I un xic de món.

I un poc de sort.

I un poc de mort.

I un poc de Vós.

Ei, si pot ser.

Poema de Pere Quart.

i Jo,
Pau al mon i prou de guerres.

AL CCCB, Amazònies. El futur ancestral.

L’exposició proposa una mirada coral a la cultura amazònica i reivindica les veus autòctones, que, des de l’art, el pensament, la ciència o l’activisme, plantegen altres maneres de viure, créixer i relacionar-nos amb la natura.

L’Amazònia resulta inabastable en la seva extensió i diversitat: travessa nou estats on conviuen més de trenta milions de persones, un 60 % en àrees urbanes. La regió és, també, l’hàbitat originari d’uns quatre-cents pobles indígenes que parlen més de tres-centes llengües diferents. La temperatura del planeta i el canvi climàtic depenen del bosc amazònic, l’ecosistema tropical més gran del món.

«Amazònies. El futur ancestral» és un recorregut sensorial per la immensitat dels rius i dels boscos, pels sons, les olors, les ciutats, els rituals, les persones i les històries de vida de les comunitats amazòniques. Una enorme riquesa cultural i natural que avui es veu afectada per la desforestació, els incendis, la sequera o les lluites pel control de les matèries primeres, conflictes que l’exposició aborda de la mà dels principals científics i investigadors de la regió.

Lluny d’aportar una visió folklòrica o fatalista de la vida a l’Amazònia, l’exposició defensa la connexió i els coneixements profunds que els pobles amazònics tenen de la natura i dels seus avantpassats. «Amazònies. El futur ancestral» no només ens parla d’una cultura i un ecosistema valuosos, sinó que ens fa pensar en nosaltres mateixos com a societat, en la fragilitat del nostre entorn i en la necessitat urgent de recuperar formes més respectuoses de viure.

Comissariada per Claudi Carreras, la mostra compta amb l’assessorament d’experts locals, com ara Jõao Paulo Lima Barreto, Eliane Brum, Emilio Fiagama, Lilian Fraiji, Valério Gomes, Nelly Kuiru, Eduardo Góes Neves, Daiara Tukano, Rember Yahuarcani Joseph Zárate, i la participació del Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques de la UPC, la Fundación Ernesto Ventós i la Fundació VIST.

Fins el 4 maig de 2025.

febrer 2025
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
2425262728  

archives

  • 2025 (2)
  • 2024 (37)
  • 2023 (46)
  • 2022 (10)
  • 2021 (6)
  • 2020 (33)
  • 2019 (43)
  • 2018 (46)
  • 2017 (55)
  • 2016 (73)
  • 2015 (66)
  • 2014 (41)
  • 2013 (2)
  • 2011 (2)