Al llarg de set dècades de carrera al cinema i a la televisió, Jane Fonda mai no ha deixat de transformar-se. la Filmoteca presenta una retrospectiva en què algunes de les seves interpretacions més memorables s’entrellacen amb capítols clau del cinema del segle XX: la transició del sistema clàssic d’estudis al New Hollywood, el cinema compromès en l’estela de la contracultura i les lluites del 68, el nou star system del cinema d’entreteniment dels vuitanta…, fins a arribar als seus papers més recents, en els quals desplega sense complexos el seu estatus d’icona intergeneracional.
Una fantasia de ciència-ficció tan kitsch com icònica, en què Jane Fonda encarna una heroïna espacial lliure i extravagant en un univers psicodèlic ple d’humor, erotisme i imaginació visual.
Després de The Chase, Jane Fonda i Robert Redford tornen a formar matrimoni en la ficció en aquesta adaptació de l’obra de Neil Simon. Fonda encarna la feminitat moderna i desenfadada pròpia de la transició cultural dels seixanta.
Una història del cinema i de l’emancipació: amb un registre interpretatiu sofisticat i autoconscient, Fonda ha desmuntat metòdicament els codis de cosificació sexual imposats per la mirada masculina.
Julia, antiga amiga de Hellman i membre de la resistència a l’Alemanya nazi, demana ajuda a aquesta autora teatral d’èxit interpretada per Jane Fonda, la qual va ser premiada amb el Globus d’Or i el BAFTA a la millor actriu. El film va representar el debut de Meryl Streep.
Sempre alineada, amb energia incombustible, amb la causa dels pobles i les minories oprimides, la trajectòria de Fonda encarna l’empoderament de tota una generació d’actrius que, a cavall entre la revolució sexual i la segona onada feminista, van agafar les regnes de la seva representació dins i fora de la gran pantalla.
La història real del mutilat de guerra Ron Kovic (autor del llibre autobiogràfic Born on the Fourth of July) inspira aquest drama sobre les seqüeles del conflicte del Vietnam, en què es posa per primer cop sobre la taula la dura realitat dels excombatents i el seu intent per encaixar de nou en el país pel qual van lluitar.
Fins al 30 de setembre
Una nova mostra de la Col·lecció MACBA, dedicada a la presència del vídeo i que articula tres moments i contextos de la imatge en moviment, plasmats en tres propostes: Contrainformació: Video-Nou / Servei de Vídeo Comunitari, Ecos. Vídeos de la donació de la Fundació Han Nefkens i Pere Portabella: la mirada compromesa. Aquestes tres iniciatives s’integren dins d’una mateixa constel·lació de pràctiques que entenen el vídeo com una forma d’atenció al real: no es tracta tan sols de registrar, sinó també d’activar mirades, presències i relats sovint situats als marges de la història oficial.
Dijous 9 de juliol