Dins d’una tempesta de boira, Poncia, la criada de Bernarda Alba, resa per la mort d’Adela. La casa s’ha sumit en una mar de silenci. Poncia parla sola i també amb elles, amb Bernarda Alba i les seves filles.
FINS AL 28 DE SETEMBRE DE 2025
D.E.P. Robert Redford
ESTEVET TANCAT PER VACANCES
Tanquem per vacances i tasques de manteniment.
Reprendrem la nostra activitat habitual el dimarts 26 d’agost.
Bones vacances i bon estiu!
Al CCCB, Gandules 2025. Cinema a la fresca.
L’estiu del 2025 tornen les Gandules, les clàssiques sessions de cinema a la fresca al Pati de les Dones del CCCB, amb una edició molt especial per celebrar el quinzè aniversari del D’A – Festival de Cinema de Barcelona. Tots els dimarts, dimecres i dijous entre el 29 de juliol i el 14 d’agost es projectarà una selecció de títols emblemàtics presentats al festival durant els seus quinze anys d’història.
Aquí tens un aperitiu:
A La Filmoteca, François Truffaut.
Cinèfil apassionat des de ben petit, François Truffaut (1932-1984) va convertir el seu amor pel cinema en una manera de mirar i entendre la vida.
En els seus inicis com a crític a Cahiers du Cinéma, va ser un dels artífexs de la “teoria de l’autor”, la qual considera el director el responsable total del film. El 1959 irromp amb força amb Les 400 coups, un film inspirat en la seva dolorosa infància i amb el qual esdevé un dels principals impulsors de la Nouvelle Vague, el corrent que enceta el cinema de la modernitat i del qual esdevé el cineasta més cèlebre gràcies a una obra farcida d’humanisme i romanticisme i encarada al gust del públic.
Les dones, els llibres, la infància i la mort són els eixos bàsics d’una filmografia caracteritzada per una sinceritat absoluta i en què l’element autobiogràfic és sempre present, especialment a través del personatge d’Antoine Doinel, el seu alter ego a la pantalla.
També va cultivar una gran varietat de gèneres que va reinterpretar des de la seva mirada d’autor. Paradoxalment, el mateix Truffaut, molt crític amb el cinema més academicista, va ser rebutjat per un sector de la crítica, el qual considerava que s’havia anat allunyant dels seus postulats inicials.