Jo tenia una idea… Volia tornar a explicar la història del cinema no només de manera cronològica, sinó, més aviat, arqueològica, o biològica. Tractar de mostrar com s’han produït moviments, igual que es podria explicar la història, en pintura, de com es va crear la perspectiva (…).
A la tardor de 1978, convidat pel Conservatori d’art cinematogràfic del Quebec, J.L. Godard fa set viatges a Montreal, on intervé dos dies consecutius. Com a bon hereu d’Henri Langlois, respon a la invitació subvertint el dispositiu del curs magistral a partir d’un doble diàleg enfocat a pensar les genealogies i relacions entre les formes cinematogràfiques: de la seva pròpia filmografia amb obres escollides d’altres cineastes el matí, i d’ell amb el públic a les tardes. “Seria una cosa així com el guió d’una hipotètica sèrie de films titulada Introducció a una veritable història del cinema i de la televisió; veritable en el sentit que estaria feta amb imatges i sons en comptes de textos.”
Acabat el cicle, Godard vetlla perquè les seves intervencions siguin editades en un llibre. En resulta el mític volum Introduction à une veritable histoire du cinema -traduït al castellà per Miguel Marías-, punt de partida del que seran les posteriors Histoire(s) du cinéma i pauta del present cicle com a gest d’homenatge al cineasta-programador.
Primer viatge
À bout de souffle, Le Petit soldat, Fallen Angel i M
Segon viatge
Vivre sa vie, Le Mépris, Nana, Carmen Jones,Txeloviek s Kinoapparatom i Two Weeks in Another Town.
Tercer viatge
Alphaville, une étrange aventure de Lemmy Caution, Une Femme mariée, Faust – Eine deustche Volkssage, Rancho Notorious, Nanook of the North, Francesco, giullare di Dio i Persona.
Quart viatge
Pierrot le fou, Masculin féminin, Rebel Without a Cause, Ugetsu Monogatari,Sous les toits de Paris i La fille de Prague avec un sac très lourd.
Cinquè viatge
Made in USA, La Chinoise, The Postman Always Rings Twice, Bronenosets Potemkin, L’Âge d’or i Mr. Deeds Goes To Town.
Sisè viatge
Week-End, 2 ou 3 choses que je sais d’elle, Dracula, Deutschland im Jahre Null / Germania anno zero, The Birds, Arsenal i La Règle du jeu
Setè viatge
One plus One, Les carabiniers, New York, New York,The Lost Patrol i Roma, città aperta
Nancy Holt (Worcester, Massachusetts, 1938 – Nova York, 2014) va ser una figura central en l’escena artística de Nova York i una pionera de les instal·lacions site-specific i la imatge en moviment. Se la va vincular sovint als moviments del land art i l’art conceptual nord-americà, tot i que la seva obra és menys coneguda que la dels seus col·legues masculins, una situació que aquesta exposició aspira a corregir. Més que cenyir-se a aquestes classificacions de la historiografia de l’art, ella mateixa preferia ser identificada com una «artista de la percepció».
Aquesta mostra presenta la producció fotogràfica que Miralda (Terrassa, 1942) va dur a terme per a la revista ELLE entre el 1964 i el 1971, mentre vivia a París. Es tracta d’unes obres que s’han mantingut pràcticament inèdites fins fa ben poc, i que l’artista va fer de manera paral·lela a les seves performances i les seves peces objectuals.
Twiggy, la icònica i primera supermodel, protagonitza el reportatge més destacat dels que s’ensenyen a l’exposició. Al costat d’aquest, es mostren conjunts de negatius que donen fe del procés selectiu a partir del qual es tria una única fotografia que llavors serà inclosa a la revista publicada.
La fotografia de Miralda s’inscrivia en aquest ambient d’efervescència del carrer, i sorprèn veure un jove de vint anys compartint crèdits a ELLE amb autors absolutament llegendaris, com ara Guy Bourdin, Helmut Newton o David Bailey, un dels pares del Swinging London.