L’exposició d’aquest any inclou els 24 projectes guanyadors, entre ells la Foto de l’Any, que mostra una dona palestina abraçant la neboda morta per un míssil israelià, o un reportatge del fotògraf espanyol Jaime Rojo sobre el que s’està fent per tractar de salvar les papallones monarca. A més, s’exhibeixen sis mencions honorífiques (una per cada regió del concurs) i, excepcionalment, dues mencions especials amb què el jurat ha volgut destacar dues fotografies que coincideixen a mostrar persones soles –israeliana en un cas, palestina en l’altre–, al mig d’escenaris on han succeït atacs mortals dramàtics.

A banda del conflicte entre Israel i Palestina, altres temes tractats a l’exposició són la guerra a Ucraïna, la crisi climàtica, la salut mental, la migració o els llaços familiars.

La mostra compta una vegada més amb convidats internacionals, activitats complementàries i visites guiades per a públic general, grups escolars i empreses.

Fins al 15 desembre de 2024.

«Més enllà de les imatges», en primer lloc, perquè en aquesta exposició es qüestionaran clixés. I és que, a primer cop d’ull, l’aproximació entre aquests dos artistes pot semblar paradoxal. Pertanyen a dues generacions diferents (Matisse va néixer l’any 1869, i Miró, el 1893). Generalment se’ls associa a entorns artístics diferents (el fauvisme en el cas de Matisse i el surrealisme en el de Miró) i a plantejaments estètics també diferents (l’harmonia «decorativa» en el cas de Matisse i l’estranyesa inquietant en el de Miró). L’exposició, però, tindrà com a objectiu mostrar les relacions profundes, duradores i constructives entre tots dos artistes, entre les seves concepcions de l’art i entre les seves obres.

«Més enllà de les imatges», també, perquè tots dos artistes van basar la seva creació en una crítica profunda de la tradició de les imatges a Occident. La seva concepció àmplia de les pràctiques de la pintura i del dibuix estava impulsada per aquesta inquietud crítica. Per això sentien aquest reconeixement i aquesta admiració mutus.

L’exposició partirà d’una base biogràfica. Com van tenir accés Matisse i Miró a les obres de l’altre? Què van veure o què van poder veure l’un en l’altre? Quines van ser les persones que van facilitar aquest contacte? A partir d’aquí, l’exposició se centrarà en moments decisius en què aquestes mirades creuades van ser particularment productives: el pensament del fauvisme en Miró, a finals de la dècada del 1910 i a principis de la del 1940, i l’estímul que les obres de Miró van transmetre a Matisse, a partir de mitjan anys trenta.

Per acabar, l’interès se centrarà en les pràctiques compartides, comparant l’assassinat de la pintura amb l’estètica decorativa: els llibres il·lustrats, les grans composicions monumentals i, en última instància, una «confrontació» final entre grans obres, amb valor de llegat, de cadascun dels dos artistes.

Dates

25/10/2024 — 09/02/2025

Lloc

Fundació Joan Miró

Direcció

Aymeric Jeudy, director en funcions del Musée Matisse de Niça, i Marko Daniel, director de la Fundació Joan Miró de Barcelona

Comissariat

Rémi Labrusse, historiador de l’art

Ens plau anunciar que la temporada d’escudella i carn d’olla ja ha arribat a l’Estevet.

A partir del proper dimecres dia 23, podràs gaudir d’aquest deliciós plat tradicional català, perfecte per als dies freds que s’apropen. Com cada any, hem preparat la nostra recepta amb els millors ingredients i tot l’afecte perquè gaudeixis d’aquest plat autèntic i reconfortant.

Recorda que també pots gaudir de la nostra escudella i carn d’olla a la comoditat de casa teva. Te la portem a domicili!

El mes de gener de l’any 1993 Jean-Claude Romand va matar la seva dona, els seus fills, els seus pares, el seu gos i va intentar suïcidar-se, sense aconseguir-ho. Durant els dies següents es va saber que no era metge, com tothom creia, ni tampoc investigador a l’Organització Mundial de la Salut, i que tot el que se sabia sobre la seva vida era mentida. No era metge ni cap altra cosa: ni espia, ni traficant d’armes o d’òrgans, com al principi es va pensar, de tan difícil que és admetre que algú pugui no ser res. Es passava els dies al cotxe, a les àrees de servei de les autopistes, i quan va comprendre que estava a punt de ser descobert, va preferir matar els seus abans que enfrontar-se amb les seves mirades.

L’escriptor francès Emmanuel Carrère va llegir els primers articles sobre el cas al diari “Liberation” i, de seguida, va decidir escriure’n un llibre, el seu primer llibre de no-ficció. La història d’un criminal narrada en primera persona: la del mateix Emmanuel Carrère.
Autoria: Emmanuel Carrère
Adaptació de la novel·la: Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique
Direcció: Julio Manrique

Intèrprets: Pere Arquillué i Carles Martínez

del 10 al 27 d’octubre de 2024