Cineasta cinèfila, analítica i curiosa; agraïda i entusiasta envers aquelles obres que han nodrit i nodreixen el seu propi treball, Carla Simón conviu amb un ric univers de referències amb les quals es relaciona orgànicament a l’hora d’escriure i concebre cada pel·lícula.

El diàleg dels seus tres llargmetratges (Estiu 1993, Alcarràs, Romería) amb les obres que els han inspirat i una sessió centrada específicament en la metodologia de treball amb els actors i actrius, ens permetrà aprofundir en els processos creatius d’una de les veus més reconegudes i valorades del cinema català dels nostres dies.

Estiu 1993 es presenta amb An Exercise in Discipline-Peel, Small Deaths i Jeux interdits, històries que perceben el món des del punt de vista infantil i comparteixen un to agredolç que barreja joc i drama. Alcarràs s’uneix amb Shilde i La vie des morts a través de la poètica del paisatge i el joc dels nens en el primer cas, i la coralitat i el caos familiar, en el segon. L’última relació és la de Romería amb More, el film de Barbet Schroder que narra un idil·li que inspira la cineasta a l’hora d’imaginar el dels seus pares.

Fins el 28 de febrer

El dijous 12 de febrer tindran lloc la tradicional passejada de les Laies i l’inici del Carnaval de Barcelona, una coincidència poc habitual que concentrarà part de l’activitat festiva al centre de la ciutat. La passejada sortirà a les 18.30 hores del Palau de la Virreina i arribarà a la plaça de Sant Jaume a les 20.25 hores, amb una parada prèvia a la capella de Santa Eulàlia per a l’ofrena floral i el ball de Santa Eulàlia.

L’espectacle principal de la Taronjada —acte central d’inici del carnaval— es farà durant la tarda al barri de Sants. No obstant això, per celebrar aquesta coincidència festiva, a partir de les 20.40 hores, es farà al·lusió a aquesta acció tradicional de l’arribada del carnaval a la plaça de Sant Jaume, coincidint amb l’arribada de les Laies. El públic podrà veure-hi aquest petit homenatge a la Taronjada amb els balls d’en Rodanxó i la Rodanxona i un castell de focs que clourà la jornada.

Una commemoració històrica: 425 anys dels Gegants del Pi
El diumenge 15 de febrer, a les 19.00 hores, Barcelona presentarà els lluïments i balls de la commemoració dels 425 anys dels Gegants del Pi, un dels esdeveniments centrals de l’edició d’enguany. La cercavila especial sortirà de la plaça del Pi i culminarà a la plaça de Sant Jaume.

Els Gegants del Pi —documentats el 1601, amb la primera menció de la geganta el 1624— formen una de les parelles geganteres més antigues de Barcelona i han esdevingut una icona de la cultura popular de Ciutat Vella. L’acte commemoratiu reunirà diverses figures convidades d’arreu del país, com la Mulassa de Tarragona, els Gegants de Vilafranca, la Víbria de Reus, els Cavallets de Lleida i l’Àliga de Mataró, fet que reforçarà el caràcter excepcional de la commemoració.

Aquesta jornada coincideix amb altres actes de gran protagonisme festiu, com la Diada Castellera de Santa Eulàlia, que tindrà lloc a les 11.30 hores a la plaça de Sant Jaume amb la participació de vuit colles barcelonines, i el seguici de Santa Eulàlia, que arribarà al mateix espai a partir de les 13.00 hores amb els balls protocol·laris i les figures institucionals.

Un cap de setmana ple d’activitats
A partir d’aquí, el programa inclou altres actes de gran rellevància. El divendres 13 de febrer els protocols de l’Àliga començaran el recorregut a les 20.00 hores des de la plaça de Sant Jaume, després entraran a la basílica de Santa Maria del Mar i oferiran el ball de l’Àliga, previst a les 21.00 hores, un dels moments més solemnes de les festes.

El dissabte 14 serà el torn del correfoc de Santa Eulàlia, que començarà amb la versió infantil a les 18.30 hores i continuarà amb el correfoc general a partir de les 20.00 hores, amb final a la plaça de Sant Jaume i l’espectacle de foc de les 20.45 hores.

El diumenge 15, a més de la diada castellera i el seguici, la ciutat oferirà nombrosos actes de cultura popular, des de la trobada de gegants de Ciutat Vella fins a les sardanes de la tarda i les darreres actuacions d’esbarts, que completaran una jornada d’alta participació ciutadana.

Les festes de Santa Eulàlia incorporen també tres exposicions dedicades a la imatgeria festiva de la ciutat. Al Palau de la Virreina es podrà visitar “Laies, les gegantes”, que reuneix totes les gegantes de Ciutat Vella; al Born. Museu d’Història de Barcelona, la mostra “Bestiari i gegants infantils” presentarà el bestiari juvenil de la ciutat, i la Casa dels Entremesos mantindrà l’exposició permanent d’imatgeria festiva, que permet veure de prop figures que després participaran en els actes de carrer.

La música també serà protagonista durant les festes de Santa Eulàlia. El divendres 13 de febrer a l’avinguda de la Catedral tindrà lloc la Lali Jove, amb una programació que posa el focus en la cultura popular com a espai per denunciar el racisme estructural i reivindicar pràctiques comunitàries diverses. El programa inclou la cercacultura antiracista, que recorrerà diversos punts del centre, i una nit de concerts encapçalada per Bigwé, Flashy Ice Cream, Les que Faltaband i el DJ set de Soumeya.

La Hazel (Aránega) i en Robin (Boixaderas) són una parella de científics nuclears retirats que viuen junts en una casa de camp, aïllada de la resta del món. Des d’allí, observen els efectes d’un recent accident a la central on treballaven quan es presenta, de manera inesperada, la Rose (Vilarasau), una antiga companya de feina de la qual feia uns 30 anys que no n’havien tingut notícies. Aquesta visita, que es revela gens casual, desencadena una sèrie de tensions i revelacions. Sota l’ombra de la radiació, secrets i culpes sortiran a la superfície mentre decideixen qui ha de sacrificar-se per l’avenir.

Lucy Kirkwood ens presenta un drama íntim i punyent sobre el deute generacional, la responsabilitat ètica i el món que deixarem als nostres fills.
Perquè tots som responsables d’allò que vindrà.
I tots tenim el poder de reescriure el futur.

Millor Obra als Writers’ Guild Awards del Regne Unit de 2018
Nominada a 2 premis Tony el 2018
Fins al 29 de març.

La bona ‘Malavida’ del BCNegra
Vinicio Capossela, en el seu llibre Tefteri, sobre la cultura dels músics rebéticos grecs, diu “que es mori la mort” i que, quan arribi, el millor és que ens trobi fets una ruïna, de manera que no li quedi res. Una vida viscuda. Una vida intensa, divertida, boja i emocionant. En el millor dels sentits, una Malavida, com cantava Manu Chao amb Mano Negra als vuitanta. I la Malavida serà el fil conductor del BCNegra 2026.

L’art és una representació de la realitat, però això no impedeix que, dins nostre —pensaments, emocions, reaccions—, formi una realitat igual d’imponent i definidora que la que ens queda a fora. No volem fer apologia del fet d’ignorar els metges ni les persones sensates, però tampoc volem renunciar a una Malavida perduda entre llibres, nits robades al son i a la salut, música tavernària, mites i desitjos, males experiències divertides, decisions boges, alegria, ganes de viure i de descobrir abans de retornar a Ítaca. Mirar, pensar, tocar, experimentar, exigir-nos al mateix temps que ens perdonem la pròpia vida. Ser curiosos, insaciables, sospitosos, decebedors i meravellosos. Busquem la bona mala vida: la que triem, la no correcta, la no esperada, la que ens fa sentir vius.

D’això van els llibres, la vocació d’escriure i de llegir, la consciència que una sola vida no val. Volem la nostra pròpia Malavida.

I, com sempre, hem intentat fer el millor programa possible, amb una gran presència tant internacional com nacional, perquè pugueu gaudir de les malesvides de Claudia Piñeiro, Margarida Aritzeta, Xavier Theros, Toni Hill, Elia Barceló, Toni Sala, Jorge Consiglio, Berta Piñán, Juarma, Paulina Flores, S. A. Cosby, Jordan Harper, Víctor Recort, Hye-young Pyun, Giancarlo Carofiglio, Ernesto Mallo, Paz Velasco, Raquel Gámez, Juan Ramón Biedma, Susana Hernández, Rosa Ribas, Ariana Harwicz, Fernanda García Lao, Mohamed El Morabet, Dominique Manotti, Mick Herron, Viveca Sten, Jon Arretxe, Víctor del Árbol, Santiago Díaz, Mikel Santiago, Richard Price, Jordi Sierra i Fabra i molts més.

Carlos Zanón, comissari de BCNegra

Nascut a Barcelona el 1930, Néstor Almendros es va exiliar a Cuba el 1948 a causa del franquisme, d’on, al seu torn, es va tornar a exiliar fugint del castrisme el 1961 per esdevenir un ciutadà del món. Va edificar el gruix de la seva obra entre França, Itàlia, els Estats Units i Barcelona, on va fer la seva única pel·lícula espanyola, Cambio de sexo (programada el mes passat en el cicle dedicat a Joaquim Jordà).

La seva oscaritzada obra filmogràfica com a director de fotografia va demostrar que la llum natural podia ser més poderosa que qualsevol tecnologia d’estudi i que la senzillesa tècnica podia convertir-lo en un dels grans mestres de la llum. Home d’una cultura i un art extraordinaris, va desenvolupar una mirada cinematogràfica que combinava la sensibilitat pictòrica europea amb la llum natural. Que el seu nom figurés en pel·lícules de Rohmer, Truffaut (a qui ja vam dedicar un monogràfic a l’estiu), Malick, Benton o Schroeder certifica que Almendros tenia, a més de talent, intuïció.

Però la retrospectiva recupera, en primer lloc, la seva obra com a director de documentals i peces experimentals, amb els quals revela el seu compromís ètic i polític, a més d’una mirada crítica i profundament humana que complementa la seva saviesa visual.