Bon Nadal a tothom!

Déu
I tu, què vols?
Jo
Doncs jo sols vull
-ei, si pot ser-:
Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.

I un poc de pau.

Un poc de pas,
un poc de pes
i un poc de pis.

I un xic de niu.

Un xic de pic
i un poc de pac
-o un xic de sou
i un xic de xec.

I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel.

Un xic de bé
i un xic de mal.
Un poc de mel
i un poc de fel.

I un poc de nit
i un xic de por,
i un poc de pit
i un xic de cor
i un poc de crit.

I un xic de llum
i un xic de so:
un poc de llamp
i un xic de tro.

Un poc de goig
i un xic de bes
i un poc de coit.

I un xic de gos.

I un poc de gas.

Un poc del fort
i un poc del fluix.
I un poc de rom
i un poc de fum.

Un poc de lloc.

I un poc de joc
-tres reis, dos nous.

I un poc de groc
i un xic de gris
i un xic de verd.
I un xic de blau.

Un poc de tren
i un poc de nau;
i un xic de rem.

Un xic de vent.
I un poc de neu.
I un poc de rou.

I un poc de veu
-i un poc de vot.
I un poc de cant.
I un xic de vers.
I un xic de ball.

I d’art. I d’or.

Un poc de peix.
I un poc de greix.

I un xic de feix.
I un poc de gruix.
I un poc de carn
i un poc de sang;
i un poc de pèl.
I un poc de fang
i un xic de pols.

Un xic de flam
i un poc de gel.

Un poc de sant
i un xic de drac.
Un xic de risc
i un poc de res
-i un poc de rus.

I un tros de camp
i un xic de fruit;
un tros de clos
prop de la llar
amb aus i flors.
I un poc de bosc
amb pins i brins.

I un xic de font.
I un xic de riu
i un poc de rec
i un poc de pont.
I un poc de gorg.

I un poc de mar
i un xic de port.

I un poc de llor.

Un xic de lli
i un poc de cuir
i un poc de pell
i un xic de fil.

Un poc de lluc
i un xic de suc.

I un poc de porc.

I un xic de parc.

Un poc de gust
i un xic de rang.

I a més del meu
un poc del seu
i un xic del llur.

Vull ser: ruc? clerc?
bell? lleig? dret? tort?
gras? prim? llest? llosc?
nou? vell? ferm? flac?
bla? dur? buit? ple
dolç? tosc? sec? moll?
greu? lleu? curt? llarg?
fosc? clar? xaix? fi?
Un poc de tot.

I a més, què vull?

Un xic de seny.

I un poc de temps.

I un xic de món.

I un poc de sort.

I un poc de mort.

I un poc de Vós.

Ei, si pot ser.

Poema de Pere Quart.

i Jo,
Pau al mon i prou de guerres.

Al MACBA, Lydia Ourahmane. 108 Dies.

Habitar, aplegar-se, compartir, ser permeable… Totes aquestes qualitats caracteritzen el projecte 108 Dies de Lydia Ourahmane (Saïda, Algèria, 1992), creat específicament per a la torre del MACBA. El títol fa referència tant als dies en què l’exposició estarà oberta al públic com al nombre de persones que l’artista ha convidat a ocupar l’espai durant aquest període.

108 Dies transporta un context urbà ampliat dins del museu, posant èmfasi en individus o col·lectius que formen part del seu paisatge social. Aquests convidats han estat triats especialment per Ourahmane, que des de 2021 viu a Barcelona. L’espai no està ocupat per cap objecte ni obra d’art acabada, sinó per allò que cada participant considera urgent i incisiu, per tal de promoure un diàleg crític i un intercanvi amb l’espai, el marc institucional i qualsevol persona que hi entri i hi passi una estona. Amb aquesta proposta, l’artista altera la manera en què el museu opera normalment: en primer lloc, perquè deixa l’espai de la sala buit, llevat dels elements necessaris per a l’execució de qualsevol tasca prevista; i en segon lloc, perquè interpreta l’encàrrec del museu de produir una obra convidant 108 participants. La confiança entre l’artista, la institució, els convidats i el públic és el que confereix significació a l’obra.

Com molts altres projectes d’Ourahmane, 108 Dies al·ludeix a l’entorn immediat de l’artista i conté implicacions socials, polítiques i experiencials, alhora que està invariablement arrelada en les històries i experiències personals, ja siguin individuals o col·lectives.

La praxi d’Ourahmane planteja un seguit d’interrogants: com es poden desafiar les estructures i paràmetres institucionals que defineixen les societats contemporànies? Quina és la manera de revertir la vigilància i les imposicions de la burocràcia? Què cal fer perquè les obres d’art impliquin una protesta activa i efectiva? A través d’aquestes indagacions, Ourahmane incorpora el que és personal a l’àmbit de la política i el que és domèstic a l’àmbit de la història.

Comissariada per Guim Camps i Hiuwai Chu
Fins l’1 d’abril de 2024

Al MACBA: Daniel Steegmann Mangrané. Una fulla al lloc de l’ull

«Eu era gases puro, ar, espaço vazio, tempo» (Jo era pur gas, aire, espai buit, temps). Aquest vers de la poeta brasilera Stella do Patrocínio encapsula els conceptes d’impermanència i transitorietat que fonamenten la pràctica artística de Daniel Steegmann Mangrané (Barcelona, 1977).

A partir de la biologia i els nous discursos antropològics com a marcs conceptuals, Steegmann Mangrané proposa una visió del món holística, en la qual no hi ha distinció entre els humans i el seu entorn i on les relacions entre tots els elements es troben en un flux constant. La seva obra qüestiona els dualismes colonials com, per exemple, entre cultura i natura, subjecte i objecte, realitat i somni, alhora que incorpora la subjectivitat i l’agència social dels no humans i dels elements inanimats.

Per a Steegmann Mangrané, que ha viscut dues dècades a Rio de Janeiro, la selva tropical no és només un lloc, sinó un ésser viu que encarna les complexitats del món contemporani, ja siguin mediambientals, polítiques o socials, i serveix de metàfora del delicat equilibri i la interconnectivitat de totes les coses. El canvi climàtic ens recorda que tots formem part del mateix organisme, i que estem entreteixits dins d’una complexa xarxa de relacions de transformació mútua.

El treball de Steegmann Mangrané també té una forta influència dels creadors neoconcrets brasilers. Com ells, l’artista considera la implicació sensorial com una via d’accés democràtica i sociopolítica a l’obra d’art, que dissol les fronteres que intenten compartimentar la nostra experiència del món i transforma l’exposició d’un objecte inanimat per ser vist en una entitat en canvi constant per ser experimentada amb el nostre cos i amb tot els sentits.

Una fulla al lloc de l’ull aplega obres realitzades al llarg de vint-i-cinc anys i construeix una coreografia entre l’espai, la llum, els objectes i les persones. Explorant les intricades connexions entre matèria viva i matèria inerta, l’exposició esdevé un lloc que ens convida a implicar-nos-hi físicament, sensorialment i intel·lectualment, i a reconfigurar la nostra relació amb la natura.

Fins al 20 de maig de 2024
Comissariada per Hiuwai Chu i João Laia

AL TEATRE GOYA, CONQUERIDORS, UNA COMÈDIA ÈPICA

En un plató de televisió s’hi grava una sèrie sobre la figura de Jaume I el Conqueridor. És una producció audiovisual per a una de les grans plataformes però el rodatge es troba en un punt mort: l’actor que encarna Jaume I, tot i haver-se documentat exhaustivament, no se’n surt, no troba el personatge, no aconsegueix una interpretació versemblant del monarca.

Els productors es posen nerviosos: han invertit molts diners en el projecte i el protagonista els està fallant. Què passaria si de sobte aparegués el mateix Jaume I amb la intenció d’explicar la seva versió de la història?

Conqueridors és una comèdia èpica sobre l’afany de conquesta que tots portem a dins, una ocasió única per colar-se a un plató i descobrir tots els secrets que es couen en un rodatge televisiu.

DEL 17 DE NOVEMBRE DE 2023 AL 7 DE GENER DE 2024.

maig 2024
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  

archives

  • 2024 (9)
  • 2023 (46)
  • 2022 (10)
  • 2021 (6)
  • 2020 (33)
  • 2019 (43)
  • 2018 (46)
  • 2017 (55)
  • 2016 (73)
  • 2015 (66)
  • 2014 (41)
  • 2013 (2)
  • 2011 (2)