Si en el meu primer espectacle Per fi sol! van venir 150.000 espectadors a veure’m, si tots van riure entre quatre i cinc vegades per minut, en el meu nou espectacle Me’n vaig! m’he proposat el repte de superar-lo explicant històries quotidianes, particularitats de la meva vida diària, impressions sobre les petites coses que, des de la meva peculiar manera de veure-les i explicar-les, he transformat en històries hilarants i plenes de tendresa amb què pretenc que el públic rigui dues o tres vegades més per minut que en l’espectacle anterior.

I per què Me’n vaig!? Perquè, per prescripció pròpia, he decidit que potser no seria mala idea canviar els escenaris per una hamaca davant del mar, a l’espera que un clam popular demani el meu retorn immediat als escenaris.

Però, per si això no passa, jo no em perdria aquest nou espectacle, l’objectiu principal del qual continua sent el mateix des que vaig començar fa quaranta-cinc anys: fer riure a tots els que vinguin a veure’m i que surtin del teatre amb ganes de tornar una altra vegada.

Me’n vaig! és una bogeria codirigida amb José Corbacho en què parlo d’experiències pròpies, d’impressions originades a partir de moments viscuts dels quals trec l’humor de totes les coses, fins i tot de les més serioses.

Aquest nou espectacle ja està en marxa des de la fi de 2025. Seria preciós poder trepitjar una altra vegada tots els escenaris en els quals ja he estat i descobrir els que encara em queden per conèixer. T’hi espero!

Carles Sans

FINA AL 10 DE GENER!

Gaudeix de la nostra Escudella i Carn d’Olla. Ja sigui per a un dinar enmig d’una jornada de feina que exigeix una pausa reconfortant i plena d’energia, o bé per a una trobada reposada i festiva amb la família o els amics durant el cap de setmana, a Ca l’Estevet hi trobareu sempre la taula parada amb tots els honors.

Us hi espera aquest plat de culte per excel·lència, servit fumant i elaborat sense presses, capaç de templar el cos, reconfortar l’ànima i retre el millor dels homenatges a la cuina catalana de tota la vida, aquella que no entén de modes passatgeres sinó de memòria, caliu i sabor autèntic.

També la pots demanar per emportar o, si ho prefereixes, te la portem a domicili!

Sílvia Munt dirigeix aquest text imprescindible d’Arthur Miller

Panorama des del pont retrata una comunitat d’immigrants a Brooklyn on les lleis no escrites de l’honor, la lleialtat i la masculinitat sostenen un equilibri fràgil. És 1955, deu anys després del final de la Segona Guerra Mundial, i la immigració il·legal és una realitat generalitzada als Estats Units. Eddie Carbone, treballador d’origen italià, viu amb la seva dona i la seva neboda a qui estima amb una intensitat que no sap ni vol reconèixer.

L’arribada d’uns parents il·legals farà aflorar un desig ocult que es convertirà en el detonant de la tragèdia: una situació insostenible que el superarà i el durà a trair la família i a trencar la llei de silenci establerta entre els treballadors, majoritàriament immigrants, del port de Nova York.

Una obra d’una vigència punyent que revela allò que s’amaga sota l’evident i posa en qüestió les estructures de poder que encara avui condicionen les nostres relacions.

Fins al 29 de novembre de 2026

L’actor Lluís Homar i el Piano Duo Brugalla & Stambolov s’ajunten en aquest petit “auto sacramental” que porta el títol d’El Gran Inquisidor (Bach · Dostoievski · Messiaen) per endinsar-se en l’eterna controvèrsia de l’esperit i el poder que recorre la condició humana i que aboca l’ésser humà al conflicte substancial entre la llibertat i la servitud enfrontat als règims autoritaris que pretenen subjugar-lo. La narració de l’espectacle es basa en la llegenda del Gran Inquisidor, capítol fonamental de la novel·la Els germans Karamàzov de Fiódor Dostoievski que oferim en contrapunt amb la música de Bach i Messiaen, dos dels més grans compositors que van cercar la seva música en el món de l’Esperit. En aquest text singular de l’escriptor rus, situat en la Sevilla del segle XVI, en els temps més ferotges de la Inquisició, Jesús reapareix estranyament sobre la terra produint dos miracles entre la multitud; el màxim cardenal de la Santa Inquisició el fa tancar a la garjola i, amenaçant-lo amb la foguera, li imposa el seu discurs. El silenci de Jesús davant la paraula corrupte del poder queda representada en el ‘silenci sonor’ que transmeten els Chorals de Bach, versionats per a dos pianos per György Kurtág, i les Visions de l’Amen d’Olivier Messiaen, també per a dos pianos, que obren i tanquen l’espectacle.

Des del fons de la presó, només l’inefable del que no es pot dir, però sí escoltar -seguint la tradició dels místics-, és capaç de confrontar-se a la bogeria racionalitzada i la lògica seductora de qui mana i vol asservir la llibertat individual i la incertesa vital de l’home.

DE L’1 A L’11 D’OCTUBRE DE 2026