Festival In-Edit, fins al 2 de novembre
Durant 12 dies, el festival converteix les sales de cinema en un espai per descobrir bones històries. Més de 35.000 espectadors anuals gaudeixen de les millors propostes que combinen cinema i música, amb més de 120 projeccions, estrenes, concerts, activitats d’indústria i esdeveniments repartits per la ciutat.
https://es.in-edit.org/ca/programacio-2025/
Al CCCB, Kosmopolis. La Festa de la Literatura Amplificada.
Des de la seva primera edició, Kosmopolis ha reunit escriptors, poetes, filòsofs, científics, músics, cineastes, dramaturgs, contacontes, dibuixants de còmic, guionistes, periodistes, actors, bibliotecaris i editors disposats a debatre sobre temes clau de la nostra actualitat i a celebrar un discurs universalista, una festa per emancipar lectors, estimular la mutació del cànon, agitar els gèneres, interactuar amb les ciències, navegar en llengües i revisar mites, tradicions i identitats.
La literatura obre mons. Ens permet explorar els límits, recórrer geografies i universos desconeguts, percebre allò que fins aleshores havia passat inadvertit, apropar-nos a l’incomprensible. És la força de la paraula, que travessa mars i cultures, la que ens acompanya en aquesta descoberta insòlita. Quan les inèrcies porten a l’aïllament i la violència s’obre pas, la paraula continua sent la tecnologia revolucionària que ens connecta i ens torna humans. En aquesta nova edició, Kosmopolis proposa un viatge cap a l’experiència poètica, la celebració dels sentits i la descoberta de l’altre. Obrim mons, compartim paraules.
En un viatge cap als marges del cànon, Kosmopolis 2025 celebra la força expressiva i l’esperit innovador de la narració gràfica amb un programa especial dedicat al còmic d’autor contemporani. Descobrim l’emergència creativa de la literatura coreana, que ha seduït lectors d’arreu del mon i ens acosta a les tendències i les veus d’una de les escenes literàries més vibrants del moment. Més a prop, però també massa desconeguda, Kosmopolis 2025 obre una finestra a la literatura gallega per explorar-ne la singularitat, la vitalitat i el potencial de connexió amb altres disciplines. I, com ja és habitual, Kosmopolis torna a reunir algunes de les grans veus literàries del nostre temps en diàlegs, lectures, recitals, instal·lacions i concerts. A Kosmopolis els gèneres es barregen, la norma es posa en qüestió i la paraula —dita, escrita, dibuixada o escenificada— esdevé una eina d’emoció i transformació.
A la Virreina, El retorn de la mirada. La tasca política de narrar de Paloma Polo.
«El relat és tot el que tenim», afirmava Ursula K. Le Guin a través d’un dels seus personatges a la novel·la The Telling (2000). Lluny d’entendre la història com un constructe immutable, definitiu i inequívoc que es repetiria fins a l’infinit ―tot i que de vegades es pretengui així―, el relat inscriu el que es relata en una transformació politicoafectiva en la qual juguen, a la vegada, el passat, el present i el futur. Quines són les nostres històries? Quines narracions ens falten o romanen absents? On queda la història quan no es narra o quan és ideològicament invisibilitzada o suprimida? Aquestes preguntes són subjacents i s’actualitzen en l’operació de relatar. Per això, la tasca de narrar es considera altament política.
L’obra de Paloma Polo (Madrid, 1983) s’acosta a esdeveniments històrics molt precisos, a relats que han format part dels fonaments hegemònics colonopatriarcals, així com a altres que van ser descartats o silenciats. Per fer-ho, l’artista se submergeix en recerques a llarg termini, agafa i confronta fonts diverses que obren espais d’escolta, diàleg i cooperació.
Articulada a partir de quatre nuclis que s’activen des dels projectes The Path of Totality (El camí de la totalitat, 2010), Dulcinea (2022), El barro de la revolución (El fang de la revolució, 2019) i C’est vouloir se jeter au fond du lac pour conserver sa vie (És voler tirar-se al fons del llac per conservar la vida, 2024) —aquest últim, inèdit, ha comptat amb la producció, entre altres, de La Virreina Centre de la Imatge—, la mostra fa dialogar aquests àmbits amb materials procedents de l’arxiu de l’artista que rarament han format part d’exposicions, tot i que documenten els contextos i les metodologies emprats en cada proposta.
Fins al 01.03.2026.
Al Goya, GEGANT.
Josep Maria Pou encarna a Roald Dahl, l’excèntric escriptor de fama internacional, autor d’èxits com Matilda, Charlie i la fàbrica de xocolata i Les bruixes, que va veure com unes polèmiques declaracions seves van inflamar la premsa, repercutint en la seva reputació, amb conseqüències imprevisibles.
Dirigida per Josep Maria Mestres i inspirada en fets reals, l’obra de Mark Rosenblatt ofereix un retrat polièdric d’un literat terriblement carismàtic i explora, amb una agudesa no exempta d’humor, la diferència entre l’opinió raonada i els perills d’una retòrica dictada pels prejudicis.
Estiu de 1983. El famós escriptor anglès Roald Dahl revisa les proves del seu últim llibre, que està a punt d’anar a la impremta, però l’escàndol provocat per un article antisemita que ha publicat fa poc no sembla apaivagar-se. Al llarg d’una sola tarda a casa seva, enfrontat a una interlocutora inesperadament bel·ligerant, Dahl es veu obligat a triar entre disculpar-se públicament o posar en risc la fama i la reputació.
Fins al 2 de novembre.