Noticias

Teatre Goya. L’ÚLTIM ACTE.

Un reconegut actor teatral es desperta sol als camerinos d´un teatre de províncies de la seva ciutat natal, on la nit anterior ha rebut un homenatge per la seva llarga i exitosa carrera. Encara sota els efectes de l’alcohol i de les emocions contrastades, sol, perdut, desorientat i abandonat per l’oblit dels seus “homenatjadors”, en el teatre buit, tancat i a les fosques, reflexiona sobre el significat de la seva vida, de la seva professió, de la relació amb el públic, i del preu tan alt que ha hagut de pagar, que l’ha abocat a una vellesa en soledat.
De la mà de tres “esperits” femenins, iniciarà un singular viatge per diferents moments del seu passat als escenaris i s’enfrontarà amb la seva pròpia crisi existencial.

Del 12 de febrer al 24 de març de 2019

A La Filmoteca: “Jeff Bridges: Lebowski i altres grans instantànies”

imageUna de les grans passions de l’actor Jeff Bridges és la fotografia. Va construir la seva primera cambra fosca a l’institut i ha estat documentant les seves pel·lícules amb la càmera Widelux, amb pel·lícula de 35 mm en blanc i negre, des de mitjan anys setanta. Fa fotos dels actors, de l’equip tècnic i de les localitzacions i, un cop acabat el rodatge, les revela, les enganxa en àlbums fotogràfics i en regala una còpia a tothom que hi ha participat. “Fer fotos als rodatges mostra part de la màgia. Xafardejar des de darrere del teló és fascinant, però també soc ambivalent a l’hora de revelar massa. Sé que és impossible exposar la màgia real ja que la màgia real és massa profunda”, ha comentat Bridges respecte a aquesta passió que fa anys que conrea.

Diuen que els testos s’assemblen a les olles. Jeff Bridges ho confirma. Fill d’actor i d’actriu, ell també és actor. Casat des del 1977 amb la fotògrafa Susan Geston, també és fotògraf. Bon bevedor, també és viticultor. Protagonista de films inspirats en còmics, també és un bon dibuixant. Sovint li demanen que balli o canti i sí, sap cantar i ballar i ha enregistrat alguns discs. La seva mare, a més d’intèrpret, també era escriptora i Jeff Bridges és un excel·lent narrador. També.

 Germà de Beau i fill de Lloyd i Dorothy, amb dos anys el van posar ja davant les càmeres. Quan encara no havia fet els dotze, ja sortia sovint a la televisió. Feia de fill del seu pare. I ho era!

La seva carrera s’ha desenvolupat amb una gran naturalitat. Acabava de fer els vint quan va interpretar l’inoblidable Duane Jackson a The Last Picture Show. A Fat City era un perdedor nat, i directors com Cimino, Carpenter, Hackford o Lisberger van treure molt profit del seu físic. D’altres, com Mulligan, Kloves o Ashby, van aprofitar-ne el registre dramàtic, però han estat Gilliam, Mackenzie, Coen i Coppola els que hi han vist un talent real per a la comèdia.

En el Hollywood dels darrers quaranta anys, sovint han competit financers i directors, uns somniant grans èxits milionaris, els altres lluitant per fer-se reconèixer com a autors. No ha estat un bon lloc per a un nou Cary Grant o per a un nou Marlon Brando, ni tan sols per a un nou Robert Redford. Però Bridges hi ha sobreviscut. Ha envellit bé, amb sentit de l’humor i grandesa, capaç d’alternar bones operacions comercials amb films ambiciosos, sabent ser protagonista o trobar el just segon pla. Li va costar guanyar un Oscar, però ho va aconseguir produint-se a ell mateix a Crazy Heart. L’hauria pogut tenir als 22 anys i el va obtenir quan ja n’havia fet 60. És el problema de ser de la família, que tothom confia en tu i pensa que segur que ho faràs bé i ningú no se sorprèn quan, en efecte, ho fas bé.

Ca L’Estevet tanca els díes 25 i 26 de Decembre

El qui no celebra el Nadal,
és home que molt poc val.

De Nadal i de Sant Joan,
només n’hi ha un cada any.

Per Nadal,
cada ovella al seu corral.

Per Nadal
cadascú al seu hostal.

Per Nadal,
prop del nial.

Per Nadal i per Cap d’any,
cadascú amb el seu company.

Nadal passat,
a casa l’endemà passat.

Per Nadal i Sant Esteve,
cadascú a casa seva.

El forn, per Nadal,
no para ni un instant.

Més ple
que el forn de Nadal.

La fornada de Nadal
se n’emporta mig costal.

Bona casa i bona brasa,
bona brasa i bon tió
i bon Nadal que Déu us dó.

Es crema més llenya per Nadal
que en tota la resta de l’any.

El mes de Nadal,
o al llit
o al fumeral.

El Nadal,
passa’l vora de la llar.

Qui vulgui un bon Nadal
que es procuri un bon capçal.

Per Nadal,
només s’està bé
al costat del fumeral.

Per Nadal, a casa
i prop de la brasa.

Per Nadal,
qui res no estrena
res no val.

La nit de Nadal,
la més estelada de l’any.

La nit de Nadal,
la més serena de l’any.

La nit de Nadal,
la festa dels estels
i la festa major del cel.

La nit de Nadal,
la més clara de l’any.

La missa de Nadal
per tot l’any val.

La nit de Nadal,
la millor de tot l’any.

La nit de Nadal,
la més gran de l’any.

Qui no estrena
per Nadal,
persona
que tant se val.

Fes sabates, sabater,
que el Nadal ja ve.

Nadal passat,
sabater, prou fer calçat.

Per Nadal,
els sastres fan tres jornals.

Per l’advent de Nadal,
cada sastre amb tres didals.

Passat Nadal,
sastre, desa el teu didal.

Per Nadal, el bon pastor
va a adorar amb el sarró.

Bones Festes.

Déu
I tu, què vols?
Jo
Doncs jo sols vull
-ei, si pot ser-:
Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.

I un poc de pau.

Un poc de pas,
un poc de pes
i un poc de pis.

I un xic de niu.

Un xic de pic
i un poc de pac
-o un xic de sou
i un xic de xec.

I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel.

Un xic de bé
i un xic de mal.
Un poc de mel
i un poc de fel.

I un poc de nit
i un xic de por,
i un poc de pit
i un xic de cor
i un poc de crit.

I un xic de llum
i un xic de so:
un poc de llamp
i un xic de tro.

Un poc de goig
i un xic de bes
i un poc de coit.

I un xic de gos.

I un poc de gas.

Un poc del fort
i un poc del fluix.
I un poc de rom
i un poc de fum.

Un poc de lloc.

I un poc de joc
-tres reis, dos nous.

I un poc de groc
i un xic de gris
i un xic de verd.
I un xic de blau.

Un poc de tren
i un poc de nau;
i un xic de rem.

Un xic de vent.
I un poc de neu.
I un poc de rou.

I un poc de veu
-i un poc de vot.
I un poc de cant.
I un xic de vers.
I un xic de ball.

I d’art. I d’or.

Un poc de peix.
I un poc de greix.

I un xic de feix.
I un poc de gruix.
I un poc de carn
i un poc de sang;
i un poc de pèl.
I un poc de fang
i un xic de pols.

Un xic de flam
i un poc de gel.

Un poc de sant
i un xic de drac.
Un xic de risc
i un poc de res
-i un poc de rus.

I un tros de camp
i un xic de fruit;
un tros de clos
prop de la llar
amb aus i flors.
I un poc de bosc
amb pins i brins.

I un xic de font.
I un xic de riu
i un poc de rec
i un poc de pont.
I un poc de gorg.

I un poc de mar
i un xic de port.

I un poc de llor.

Un xic de lli
i un poc de cuir
i un poc de pell
i un xic de fil.

Un poc de lluc
i un xic de suc.

I un poc de porc.

I un xic de parc.

Un poc de gust
i un xic de rang.

I a més del meu
un poc del seu
i un xic del llur.

Vull ser: ruc? clerc?
bell? lleig? dret? tort?
gras? prim? llest? llosc?
nou? vell? ferm? flac?
bla? dur? buit? ple
dolç? tosc? sec? moll?
greu? lleu? curt? llarg?
fosc? clar? xaix? fi?
Un poc de tot.

I a més, què vull?

Un xic de seny.

I un poc de temps.

I un xic de món.

I un poc de sort.

I un poc de mort.

I un poc de Vós.

Ei, si pot ser.

Poema de Pere Quart.

i Jo,
i un poc de Carla,
i un xic de filla,
Bon Nadal Carleta.

A la Filmoteca: Robert Altman, la simfonia coral d’un maverick

Robert Altman (1925-2006) és un referent, amb majúscules, del cinema independent americà. Inconformista i imprevisible, sempre va fer el cinema que volia fer, tot reinventant-se
contínuament.

Tal com expressava el mateix cineasta, tota la seva obra parla “de lluitar, socialment o culturalment, per seguir viu” i conforma un collage enorme en el qual tenen cabuda tota mena de gèneres, sempre tractats des d’una actitud revisionista i desmitificadora.

Els seus films més paradigmàtics ofereixen una visió crítica i mordaç de les convencions socials i esdevenen simfonies corals en què el formigueig de personatges i el seu retrat psicològic, amb l’exploració elegant dels escenaris, conformen un seguit d’històries complexes que han fet d’Altman un dels directors més influents del cinema modern.

La seva trajectòria artística va ser fluctuant tant a nivell de crítica com de públic. Així, després de triomfar al Hollywood dels setanta tot renovant temes i estils, va ser arraconat per la mateixa indústria als vuitanta, per ser finalment reconegut com un dels grans mestres, a la dècada dels noranta.

Data: 11/12/2018 – 29/12/2018

Plensa al Macba. Exposició

Jaume Plensa (Barcelona, 1955) és un artista de materials, sensacions i idees. Les seves referències abracen la literatura ―en especial la poesia―, la música, la religió i el pensament. Ell es considera, abans que res, escultor, tot i que el seu procés creatiu ha transitat per múltiples disciplines. Les seves obres s’adrecen a la condició mateixa de l’ésser: la seva essència física i espiritual, la consciència de si mateix i del seu passat, els seus codis morals i dogmes i la seva relació amb la natura. El que no podem explicar és, precisament, allò que ens explica com a persones. El seu objectiu no és fer objectes, sinó desenvolupar relacions i incloure’ns-hi a tots.
PLENSAÇ

L’exposició del MACBA comptarà amb obres des de la dècada de 1980 fins a les més actuals, en un recorregut que mostrarà el diàleg que es produeix entre les obres que representen la figura humana i les obres abstractes. Aquesta tensió és el fil conductor que travessa el conjunt del seu treball, un corpus que posa en relleu la força dels binomis com lleuger/compacte, llum/foscor, silenci/so, esperit/matèria i vida/mort.

Gong_Plensa.3

L’exposició individual de Jaume Plensa al MACBA planteja un ampli recorregut pel treball d’un dels escultors catalans amb més projecció internacional. Guardonat amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques de la Generalitat (1997), el Premio Velázquez de Artes Plásticas del Ministeri d’Educació i Cultura (2013) i el Premi Ciutat de Barcelona (2015), entre d’altres, és reconegut mundialment per la seva obra pública a ciutats com Chicago, Londres, Mont-real, Niça, Tòquio, Toronto o Vancouver.

Vint-i-dos anys després de la seva darrera exposició en un museu de Barcelona (Fundació Joan Miró, 1996), l’obra de Plensa es tornarà a veure en un museu de la ciutat. En paral·lel, el Museo Reina Sofía de Madrid presentarà un nou projecte de l’artista al Palacio de Cristal durant les mateixes dates.

Comissari: Ferran Barenblit
01 des. 2018 al 22 abr. 2019

TEATRE GOYA: ESCAPE ROOM


Dues parelles d’amics de tota la vida queden per fer un escape room al barri d’Hostafrancs, on recentment s’ha trobat, en un contenidor, el cadàver d’un home esquarterat… Els quatre amics es pensen que els espera un joc divertit per passar l’estona, posar a prova la seva intel·ligència i riure una miqueta. Però tan bon punt la porta de l’habitació es tanca hermèticament al seu darrere i comença el compte enrere, comencen a passar coses estranyes.
Sortir d’aquell “escape room” no serà gens fàcil, i el joc es convertirà en un infern que posarà a prova la seva amistat fins a límits insospitats. Encara que no ho sembli, això és una comèdia… una comèdia de por!
del 10 de novembre de 2018 al 3 de febrer de 2019.
De: Joel Joan i Hèctor Claramunt
Direcció: Joel Joan i Hèctor Claramunt
Intèrprets: Joel Joan, Àgata Roca, Oriol Vila i Paula Vives.
Amb la col·laboració especial de: Ferran Carvajal