Ell (Imanol Arias) i Ella (María Barranco) són un matrimoni que fa molts anys que estan junts. La seva fórmula, imbatible: saber quan cal parlar i quan és millor callar. Però, què passaria si, per una vegada a la vida, es plantegessin dir-ho tot, absolutament tot?
Mejor no Decirlo és una comèdia deliciosa en què tots ens hi veurem reflectits. Sobretot aquells a qui no ens agrada que ens parlin quan estem interrompent.
Del 18 de març al 12 d’abril.
AL CCCB, Tenim disset anys Un retrat col·lectiu.
La mostra s’inspira en els retrats que el cineasta Johan van der Keuken va fer al seu grup d’amics quan tenia disset anys, l’any 1955. Les fotografies de Van der Keuken s’exposen per primer cop a Barcelona amb motiu de l’exposició i dialoguen amb les creacions que han fet els joves.
Durant dos anys, grups d’estudiants d’instituts de Catalunya, Lituània i Romania han participat en tallers de creació fotogràfica i artística per explorar altres maneres de retratar-se i mostrar-se. Aquest projecte europeu, impulsat per l’Associació A Bao A Qu, ha convidat els joves a fer fotografies, filmacions i escrits, amb l’acompanyament dels fotògrafs, artistes visuals, cineastes i dramaturgs Ingrid Ferrer, Tanit Plana, Mònica Roselló i Berta Vicente Salas, Xavi Bobés, Jaume Claret Muxart, Raquel Cors Munt, Pep Garrido, Mikel Gurrea, Martí Madaula, Sergi Portabella i Jaime Puertas Castillo. Els instituts catalans que han participat en el projecte són Bellvitge (l’Hospitalet de Llobregat), Doctor Puigvert (Barcelona), Les Aimerigues (Terrassa), Angeleta Ferrer (Barcelona), Infanta Isabel d’Aragó (Barcelona) i Maria Espinalt (Barcelona).
La idea i el desenvolupament han anat a càrrec de Núria Aidelman, Laia Colell, Anna Fabra i Agnès Sebastià (A Bao A Qu).
Fins al 17 maig 2026.
Al MACBA, Presoners de l’amor. Fins al sol de la llibertat
Els artistes palestins Basel Abbas (1983, Nicòsia, Xipre) i Ruanne Abou-Rahme (1983, Boston, EUA), que viuen a cavall entre Nova York i Ramal·lah, col·laboren des del 2007 en projectes que abasten imatge, so, text i performance. A través de la recopilació, el mostreig i la superposició de materials trobats i de producció pròpia, la seva pràctica multidisciplinària excava, activa i ressitua històries de violència i privació de drets, tot qüestionant com es configura, es recorda i s’imagina el present.
Un aspecte central de la seva pràctica és un enfocament no lineal de la narració. Basant-se en les nocions d’amnèsia i de déjà-vu, els artistes creen lliscaments entre el passat i el present, la realitat i la imaginació, la familiaritat i l’alienació. El que els artistes descriuen com una «poètica de la resistència» sorgeix a través d’interrupcions, repeticions i superposicions, i obre espais de ressonància en què les històries no s’estableixen, sinó que romanen actives i inestables i amb una presència insistent.
Presoners de l’amor. Fins al sol de la llibertat és la primera exposició dels artistes a Espanya. Se centra en la instal·lació audiovisual del mateix nom, basada en la seva recerca més recent, que explora la resiliència dels antics presoners palestins a través de la cançó i la poesia. L’obra és un encàrrec conjunt del MACBA, la Nottingham Contemporary, el Bell/Brown Arts Institute, la Brown University i el Kunstinstituut Melly, i forma part de la Col·lecció MACBA.
Presentada juntament amb obres anteriors, l’exposició traça una trajectòria de gairebé dues dècades de pràctica i revela un compromís sostingut amb la poètica i la política de la memòria i amb les lluites contra la despossessió i l’opressió a Palestina i més enllà.
Fins al 28.09.2026
Al Romea, Vania, amb Joel Joan.
La Sònia i el seu oncle Ivan (Vània) ja fa molts i molts anys que treballen conreant les terres de la casa pairal de la família.
La Sònia és filla de l’Anna (difunta germana de l’Ivan) i de l’Alexandre, un director de cinema vell i malalt que està en l’ocàs de la seva vida.
L’Alexandre i l’Helena, l’esposa actual, fa poc que s’han instal·lat a la finca familiar perquè la parella ja no es pot permetre viure a la ciutat.
L’Ivan s’ha passat la vida treballant perquè el seu excunyat, Alexandre, triomfés com a cineasta però ara que ja fa temps que ha deixat de fer pel·lícules sent la buidor i l’estupidesa d’haver dedicat tota la seva vida a la persona equivocada.
L’enveja, la frustració, la ràbia, el desig no correspost, l’amor impossible… són alguns dels ingredients d’aquests personatges que no podràs deixar d’estimar.
Fins al 22 de març.
A la Filmoteca, Carla Simón, Els passos dobles
Cineasta cinèfila, analítica i curiosa; agraïda i entusiasta envers aquelles obres que han nodrit i nodreixen el seu propi treball, Carla Simón conviu amb un ric univers de referències amb les quals es relaciona orgànicament a l’hora d’escriure i concebre cada pel·lícula.
El diàleg dels seus tres llargmetratges (Estiu 1993, Alcarràs, Romería) amb les obres que els han inspirat i una sessió centrada específicament en la metodologia de treball amb els actors i actrius, ens permetrà aprofundir en els processos creatius d’una de les veus més reconegudes i valorades del cinema català dels nostres dies.
Estiu 1993 es presenta amb An Exercise in Discipline-Peel, Small Deaths i Jeux interdits, històries que perceben el món des del punt de vista infantil i comparteixen un to agredolç que barreja joc i drama. Alcarràs s’uneix amb Shilde i La vie des morts a través de la poètica del paisatge i el joc dels nens en el primer cas, i la coralitat i el caos familiar, en el segon. L’última relació és la de Romería amb More, el film de Barbet Schroder que narra un idil·li que inspira la cineasta a l’hora d’imaginar el dels seus pares.
Fins el 28 de febrer