En el marc de les accions per commemorar el 30è aniversari del MACBA, Clara Nubiola ens proposa un mural que representa una síntesi dibuixada d’allò que ha estat aquest museu al llarg dels darrers trenta anys.
Es tracta d’una intervenció de grans dimensions que es pensa com una benvinguda a l’atri del MACBA per rebre durant tot l’aniversari, fins al novembre de 2026, a tothom que s’hi apropi. Un mural que recull continguts i exposicions, dates clau i anècdotes, persones i idees des de la mirada lliure, subjectiva i relacional de la Clara Nubiola.
RETOLADOR A L’AIGUA I PINTURA ACRÍLICA SOBRE PARET, B/N, NOVEMBRE 2025, 15 M × 3,20 MClara Nubiola “Cronologia MACBA Trenta”, 2025
Clara Nubiola (Barcelona, 1976) centra el seu interès en el territori desenvolupant projectes artístics que li permeten acostar-se a l’entorn que habitem amb una mirada crítica i subjectiva. L’urbà, el rural, el limítrof, les perifèries, l’urbanisme són temes que planteja des d’una interpel·lació directa al paisatge a partir de l’experiència vivencial sobre el territori. Amb eines austeres com ara el caminar, la tinta i el paper treballa amb diferents formats que interpel·len directament el ciutadà del carrer. Intervencions en l’espai públic, processos participatius, exposicions, tallers i publicacions que posen el focus en el nostre entorn més pròxim. Ha publicat “Pasea y ojea” (Libros del KO, 2024).
Crèdits
Autora: Clara Nubiola
Continguts i coordinació: Myriam Rubio
Assistent de documentació: Camila Ramadan
Assistent de Clara Nubiola: Javier Ponsa
Disseny d’espai: Eva Font
Restauració-conservació: Jordi Arnó
Tot concebent l’espai com un gran bosc que connecta orgànicament les diferents sales, l’itinerari de la mostra explora l’obra i l’escriptora mitjançant aquest símil arbrat: les arrels literàries i vitals i l’experiència del desarrelament provocat per l’exili; els troncs vertebradors de la vivència de la guerra, troncs plens de grops i de mal; les branques que volen tocar els grans noms de la cultura occidental –escriptors, pintors i cineastes–; les capçades que acullen ocells i freguen el cel, i també les llavors, que acaben germinant i donant fruit en la imaginació d’un grup d’artistes visuals que creen peces ex novo, inspirades en l’obra de Rodoreda.