GREC 2025

El Grec 2025, del 26 de juny al 4 d’agost, inaugura una nova etapa sota la direcció de Leticia Martín Ruiz, amb una programació que reivindica les arts escèniques com a eina crítica i poètica.

Montjuïc es reafirma com a cor del festival amb una programació destacada al Teatre Grec, que s’inaugura amb Marie i Yoann Bourgeois col·laborant amb la cantautora Pomme en una proposta per a tots els públics.

El teatre Grec completa la seva programació amb noms de l’escena local i internacional com Clara Peya, Sidi Larbi Cherkaoui, Max Richter i Tiago Rodrigues.

El Grec 2025 acull figures internacionals com William Kentridge, Milo Rau, Carolina Bianchi o Christos Papadopoulos, amb propostes contemporànies que exploren noves narratives i límits escènics, i aborden les pors d’avui.

Artistes com Lisaboa Houbrechts, Mario Banushi, Eline Arbo o Ligia Lewis visiten Barcelona per primera vegada, aportant la mirada d’una nova generació de la creació escènica europea.

Des d’una mirada local, el Grec segueix vinculat a companyies arrelades a la ciutat com Agrupación Señor Serrano, La Mula, Núria Andorrà, IndiGest, Irene Vicente Sala, Raquel Gualtero i Helena Tornero.

En una edició que reivindica tota la ciutat com a escenari, més de 50 espais de Barcelona acullen el festival, amb una programació que connecta institucions culturals i teixit artístic local. La programació, impulsada pel treball en xarxa i la col·laboració entre agents culturals, reforça la connexió amb institucions i creadors locals.

Travy, al Romea, fis al 21 de juny.

Estàs preparat per conèixer a la família Travy?

Una família que ha tingut el teatre com a forma de ser i viure. Un joc entre la vida i el teatre; la mentida i la veritat.

Dos pallassos vells amb poca gràcia. Dos fills perduts en si mateixos, la transgressió de l’art i l’èxit. Una família de joglars que s’entenen més posant-se màscares que mirant-se als ulls. Embrancats en crear un espectacle. L’últim espectacle?

Travy és un homenatge a la mateixa família Pla-Solina (de nom artístic “la Família Travy”) i un (des)encontre entre dos corrents teatrals; per una banda, el clown, el teatre folklòric i popular. Per l’altra, les formes postdramàtiques i meta-teatrals. Exposa dues generacions i dos moments vitals; els que ja veuen el final del camí sense por i els que veuen el principi del mateix amb pànic. En un punt en el que veterans de la companyia ja no tenen idees per fer espectacles i en el qual la filla es rebel·la contra totes les formes artístiques heretades, torna a casa el fill petit per, retornant als orígens, trobar el seu discurs artístic i a si mateix.

 

Autoria: Pau Matas Nogué i Oriol Pla Solina
Direcció: Oriol Pla Solina

Intèrprets: Diana Pla, Oriol Pla, Quimet Pla i Núria Solina

A la Virreina, CONTRAPUNT, de Sergi Aguilar

Des de l’inici de la seva trajectòria, al començament dels anys setanta, Sergi Aguilar (Barcelona, 1946) ha desenvolupat una pràctica fotogràfica que s’ha desplegat de manera paral·lela a les seves produccions en el camp de l’escultura.

Avui, aquestes imatges es poden observar com una indagació profunda en alguns dels temes centrals que han ocupat l’artista: per exemple, el buit o les sutures en el paisatge, els edificis –dels quals retrata les volumetries més nues–, l’enquadrament que aïlla i determina, o les tensions entre aparició, serialitat i presència.

Contrapunt pren el títol del llibre homònim de Don DeLillo, que es va publicar el 2004 a la desapareguda revista Grand Street. Aquest assaig investiga tres pel·lícules –Thelonious Monk: Straight, No Chaser (1988), Thirty Two Short Films About Glenn Gould (1993) i Atanarjuat: The Fast Runner (2001)–, així com la novel·la El malaguanyat (1983), de Thomas Bernhard, i una vella fotografia de Robert Parent en què apareixen els músics Charlie Parker, Thelonious Monk, Charles Mingus i Roy Haynes tocant a l’Open Door de Nova York el 1953.

La mostra reuneix, per primera vegada i de manera monogràfica, una exhaustiva selecció de fotografies juntament amb diversos projectes audiovisuals. La presentació museogràfica intenta qüestionar les jerarquies espacials i les codificacions que determinen certes maneres de mirar imatges. Així doncs, es proposa un tipus d’experiència visual més propera a la que s’esdevé al taller de l’artista, fins i tot a les antigues sales de revelatge fotogràfic o als cubicles d’edició fílmica. 

Comissari: Valentín Roma

Fins al 19.10.2025

agosto 2025
L M X J V S D
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031

archives

  • 2025 (28)
  • 2024 (37)
  • 2023 (46)
  • 2022 (10)
  • 2021 (6)
  • 2020 (33)
  • 2019 (43)
  • 2018 (46)
  • 2017 (55)
  • 2016 (73)
  • 2015 (66)
  • 2014 (41)
  • 2013 (2)
  • 2011 (2)