Déu
I tu, què vols?
Jo
Doncs jo sols vull
-ei, si pot ser-:
Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.

I un poc de pau.

Un poc de pas,
un poc de pes
i un poc de pis.

I un xic de niu.

Un xic de pic
i un poc de pac
-o un xic de sou
i un xic de xec.

I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel.

Un xic de bé
i un xic de mal.
Un poc de mel
i un poc de fel.

I un poc de nit
i un xic de por,
i un poc de pit
i un xic de cor
i un poc de crit.

I un xic de llum
i un xic de so:
un poc de llamp
i un xic de tro.

Un poc de goig
i un xic de bes
i un poc de coit.

I un xic de gos.

I un poc de gas.

Un poc del fort
i un poc del fluix.
I un poc de rom
i un poc de fum.

Un poc de lloc.

I un poc de joc
-tres reis, dos nous.

I un poc de groc
i un xic de gris
i un xic de verd.
I un xic de blau.

Un poc de tren
i un poc de nau;
i un xic de rem.

Un xic de vent.
I un poc de neu.
I un poc de rou.

I un poc de veu
-i un poc de vot.
I un poc de cant.
I un xic de vers.
I un xic de ball.

I d’art. I d’or.

Un poc de peix.
I un poc de greix.

I un xic de feix.
I un poc de gruix.
I un poc de carn
i un poc de sang;
i un poc de pèl.
I un poc de fang
i un xic de pols.

Un xic de flam
i un poc de gel.

Un poc de sant
i un xic de drac.
Un xic de risc
i un poc de res
-i un poc de rus.

I un tros de camp
i un xic de fruit;
un tros de clos
prop de la llar
amb aus i flors.
I un poc de bosc
amb pins i brins.

I un xic de font.
I un xic de riu
i un poc de rec
i un poc de pont.
I un poc de gorg.

I un poc de mar
i un xic de port.

I un poc de llor.

Un xic de lli
i un poc de cuir
i un poc de pell
i un xic de fil.

Un poc de lluc
i un xic de suc.

I un poc de porc.

I un xic de parc.

Un poc de gust
i un xic de rang.

I a més del meu
un poc del seu
i un xic del llur.

Vull ser: ruc? clerc?
bell? lleig? dret? tort?
gras? prim? llest? llosc?
nou? vell? ferm? flac?
bla? dur? buit? ple
dolç? tosc? sec? moll?
greu? lleu? curt? llarg?
fosc? clar? xaix? fi?
Un poc de tot.

I a més, què vull?

Un xic de seny.

I un poc de temps.

I un xic de món.

I un poc de sort.

I un poc de mort.

I un poc de Vós.

Ei, si pot ser.

Pere Quart Circumstàncies (1968)

Una dona gran s’ofereix per treballar en una petita botiga de dorayakis (dolços farcits d’una salsa anomenada an, feta amb mongetes vermelles dolces).

Gràcies a la seva recepta, elaborada amb paciència i delicadesa, el negoci comença a prosperar. Kawase torna a indagar en el significat de la vida mitjançant un personatge que, com tots els seus, es troba al marge de la societat. “Aquest film és un cant a la vida perquè només el fet d’existir ja és quelcom meravellós” (Naomi Kawase).
Dv, 30/12/2016 – 17:00 h.
Sala Chomón
Ds, 31/12/2016 – 19:30 h.
Sala Chomón

Micenes, Grècia. Elektra i Chrysothemis són les filles de la reina Klytämnestra, que ha mort el seu marit amb la complicitat d’Aegisth, el seu amant. Les filles planegen venjar-se’n, però abans de poder fer-ho arriba el tercer fill, Orest, que tots creien mort. Quan aquest s’assabenta dels fets, assassina la mare i l’amant. Elektra, després d’una intensa dansa triomfal, cau morta.

Intensa obra de contrastos musicals en la qual Strauss plasma l’horror de la tragèdia de Sòfocles.

La famosa darrera producciò del gran i polifacètic director de cinema i teatre Patrice Chéreau transcorre en un temps indefinit i perfila de manera magistral els caràcters i la vessant humana que hi ha darrere la tragèdia d’Elektra.

Com vaig somiar!!!

Un espectacle teatral cuinat a foc lent, amb textos de moltes èpoques i geografies, regat amb cançons que van des del gregorià fins a Andrea Bocelli, i servit primorosament per la Clara, la Marta, la Sandra, l’Eduard i el Ferran.

NOTA DEL DIRECTOR:
Fa tres anys, el 2013, Salvador Sunyer, director de Temporada Alta, em va proposar inaugurar el seu festival amb un espectacle sobre gastronomia. Per què? Els germans Roca i el seu Celler, bons amics de la casa, eren oficialment els millors restauradors del món, i 20 anys abans, quan va néixer Temporada Alta, Al Talleret de Salt hi havia representat un espectacle sobre el menjar i el beure anomenat Degustació. Tot lligava.
El nostre espectacle, que no tenia res en comú amb el seu antecessor, es va representar un sol dia, la nit del 3 d’octubre al Teatre Municipal de Girona, i allà hi era el més florit de la literatura, el teatre i la cuina catalana, gironins sobretot.

Passen tres anys i ja som a Lleida. El meu bon amic Eduard Muntada em proposa dirigir un petit espectacle amb la seva companyia La Remoreu, jo li parlo de la meva sopa de lletres gironina, ell diu que endavant i ens posem a treballar.
Delikatessen no és un plat de segona taula; allò que a Girona va ser una lectura dramatitzada, aquí és tot un espectacle teatral, cuinat a foc lent, amb textos de moltes èpoques i geografies, regat amb cançons que van des del gregorià fins a Andrea Boccelli, i servit primorosament per la Clara, la Marta, la Sandra, l’Eduard i en Ferran.

M’ha encantat treballar amb aquesta estupenda gent que parla una mica diferent de com ho fem a Barcelona. I si això, per poc que sigui, servís perquè la seva parla i el seu talent es passegin més sovint pels escenaris capitalins, catalans, espanyols i internacionals, chapeau!

Joan Ollé

Durada: 1 h 15 min

Del 16 de Novembre del 2016 al 11 de Desembre del 2016