Del 28 abril al 27 maig de 2018.

ABRIL
Miquel Martí i Pol

Per l’abril,
si cada gota en val mil,
cada rosa en val deu mil
i cada llibre cent mil.

Amb pluja, roses i llibres
celebrem la festa gran,
que ningú no en quedi fora,
ni els d’ara ni els qui vindran;
els d’ara, per fer patxoca
al costat de l’alt patró,
els qui vindran, per si toca
d’afegir-hi més saó,
perquè sant Jordi se senti
sempre ben acompanyat
i ens ajudi, als uns i als altres,
a poder guanyar el combat
que fa tants segles que dura
i encara no s’ha acabat.

Per això, quan l’abril pinta
tots els marges de color
i fa les nits molt més tèbies
i el cel més encisador,
convé que tots, nois i noies,
cantem ben fort la cançó:

Per l’abril,
si cada gota en val mil,
cada rosa en val deu mil
i cada llibre cent mil.

Fins el 27 de Maig.

L’exposició individual de Domènec (Mataró, 1962) planteja un recorregut pel seu treball, des de finals dels anys noranta fins a l’actualitat, i inclou nous projectes. A partir de diferents edificis o monuments emblemàtics de la modernitat, Domènec analitza les propostes del moviment modern i el seu llegat en la contemporaneïtat, utilitzant com a suport de la seva recerca projectes in situ, instal·lacions, maquetes, fotografies, workshops, seminaris i vídeos. El seu treball parteix dels diferents contextos locals i estableix un diàleg amb altres àmbits internacionals, per tal de plantejar l’impacte actual de propostes utòpiques sorgides arran de la revolució industrial i en contraposició al capitalisme.

El creixement d’un proletariat urbà al segle XIX va comportar l’articulació de discursos i models socials que plantejaven propostes basades en la justícia social i l’igualitarisme. El comunisme i el socialisme utòpics van desenvolupar models arquitectònics que recollien un concepte de convivència dins l’espai urbà centrat en el servei a la comunitat i les millores de les condicions de vida. Domènec treballa sobre aquests dispositius exemplars i el trencament del que ell mateix anomena el «fràgil contracte entre el capital i el cos social». La transformació de les circumstàncies sociopolítiques que generen aquests dispositius comporta també, a vegades, canvis d’ús i la instauració de models distòpics.

Edificis d’habitatges socials convertits en casernes militars o camps d’internament; estàtues d’herois circumstancials, derruïdes pel seu significat i contrasentit; o l’absurd d’una ciutat fantasma d’entrenament militar per atacar nuclis urbans enemics, mai reconeguda oficialment, són alguns dels casos de què ser serveix Domènec per investigar sobre les disfuncions dels processos de la modernitat i els relats polítics que marginen aquestes històries; en definitiva, sobre el trencament d’un projecte social que en el neoliberalisme esdevé l’exacerbació de l’individualisme. La seva obra dona veu als protagonistes, als discursos no oficials, i defuig els relats dominants per tal de restituir la memòria.

L’exposició s’acompanya d’una publicació amb textos de Teresa Grandas, Martí Peran i Jeff Derksen.

Comissària: Teresa Grandas

L’estadi, el pavelló i el palau és una intervenció de Domènec al Pavelló Mies van der Rohe, que es podrà visitar del 18 d’abril al 6 de maig. Una col·laboració del MACBA i la Fundació Mies van der Rohe en el marc de l’exposició Domènec. Ni aquí ni enlloc al MACBA.

Del 19 abr. al 11 set. 2018

Oscar Masotta. La teoria com a acció busca reconstruir la trajectòria intel·lectual d’aquest pensador (Buenos Aires, 1930 – Barcelona, 1979). El projecte, desenvolupat al llarg de quatre anys d’investigació, destaca la trajectòria polifacètica del teòric i artista, una figura crucial en les transformacions del camp cultural argentí i iberoamericà en el període comprès entre les dècades de 1950 i 1970.

Masotta ha estat definit com «un veritable heroi modernitzador», «una sensibilitat prototípica de la dècada dels seixanta» o un «escriptor-far». Els seus interessos teòrics van ser múltiples i mòbils: des de la literatura i la militància política fins a l’avantguarda artística i la historieta, la psicoanàlisi, la semiologia o l’estructuralisme, entre tants d’altres. Marxista heterodox i intel·lectual al marge de l’acadèmia, va ser (i continua sent) una figura controvertida a causa del seu dandisme i la «frivolitat» de les seves passions, i per no cenyir-se al model d’intel·lectual compromès ni d’intel·lectual orgànic.

Exiliat i establert a Barcelona el 1975, on va viure fins a la seva mort prematura el 1979, Masotta va introduir la psicoanàlisi de Jacques Lacan a Espanya a través de grups d’estudi i amb la Biblioteca del Campo Freudiano. L’exposició al MACBA també posa de manifest les empremtes i influències que ha deixat en aquesta ciutat, no només en el camp de la psicoanàlisi, sinó també en l’àmbit cultural.

Aquest projecte expositiu, organitzat mitjançant diversos nuclis temàtics, es proposa recuperar la seva complexa trajectòria intel·lectual i artística, destacant-ne el paper crucial com a impulsor de l’avantguarda argentina, a partir de la seva concepció de l’exercici teòric com una forma d’acció política.

Les aproximacions dutes a terme fins ara aborden aspectes dissociats de la seva carrera, el rescaten com a crític literari o introductor i transmissor de la psicoanàlisi d’orientació lacaniana a l’Argentina, Mèxic i Espanya. En canvi, la mostra pretén integrar les diverses constel·lacions de lectures i zones d’incidència que va articular Masotta en un itinerari comú. S’hi exhibeix material de caire documental de procedència diversa, juntament amb obra artística del propi Masotta i d’aquells artistes sobre els quals va escriure (Roberto Jacoby, Eduardo Costa, Raúl Escari, Marta Minujín, Charlie Squirru, Dalila Puzzovio, Rubén Santantonín, Luis Wells, Alberto Greco). Així mateix, posa en relleu la vitalitat del seu llegat en l’art contemporani a partir de les produccions de Gonzalo Elvira, Dora García, Guillermina Mongan i el col·lectiu Un Faulduo.

Comissària: Ana Longoni, amb la col·laboració de Hiuwai Chu, Amanda de Garza i Guillermina Mongan.

Exposició organitzada pel Museo Universitario Arte Contemporáneo, UNAM, en col·laboració amb el Museu d’Art Contemporani de Barcelona.

Del 23 març al 11 set. 2018