Al MACBA, Nancy Holt / Dins Fora.

Nancy Holt / Dins fora és la primera gran exposició europea que explora el llegat artístic de Nancy Holt a través d’una àmplia selecció d’obres que comprèn des de 1966 fins a 1992.

«Dins i fora» són dues provocacions que tracen una ruta al llarg de les cinc dècades de producció artística. La poesia espacial i visual de Holt convida a reconèixer els sistemes ocults que constitueixen i estructuren les maneres d’estar i de percebre el món.

Nancy Holt (Worcester, Massachusetts, 1938 – Nova York, 2014) va ser una figura central en l’escena artística de Nova York i una pionera de les instal·lacions site-specific i la imatge en moviment. Se la va vincular sovint als moviments del land art i l’art conceptual nord-americà, tot i que la seva obra és menys coneguda que la dels seus col·legues masculins, una situació que aquesta exposició aspira a corregir. Més que cenyir-se a aquestes classificacions de la historiografia de l’art, ella mateixa preferia ser identificada com una «artista de la percepció».

Tot i que va viure a Nova York molts anys, Holt va créixer a Nova Jersey, i tots dos llocs apareixien repetidament en les seves obres. «En retrospectiva, crec que créixer a Nova Jersey va ser meravellós, perquè és una mena de terra de ningú. Estava envoltat de la decadència de la revolució industrial, [i] la primera cultura de l’autopista es va donar allà.» El 1956 Holt va tornar a Massachusetts per estudiar Biologia a la Universitat de Tufts, etapa en què va sorgir el seu interès per les connexions entre la ciència i l’art. A partir del seu tercer any d’universitat va començar a viatjar a Nova York «per veure art i conèixer els artistes». S’hi va mudar el 1960 i hi va desenvolupar llargues i sòlides amistats amb artistes que pertanyien al nucli de l’escena artística novaiorquesa, entre d’altres Carl Andre (nascut el 1935), Eva Hesse (1936-1970), Joan Jonas (nascuda el 1936), Sol LeWitt (1928-2007), Richard Serra (nascut el 1938) i Robert Smithson (1938-1973), amb qui es va casar el 1963.

Al llarg de cinc dècades va fer preguntes sobre com podríem entendre el nostre lloc al món, investigant la percepció, els sistemes i el lloc. Nancy Holt / Dins Fora presenta una important selecció de la seva obra i posa en relleu la diversitat d’una pràctica artística que inclou poesia concreta, peces sonores, land art, intervencions arquitectòniques, llibres d’artista i dibuix. Així mateix, l’exposició també presenta documentació de les seves pràctiques.

Fins al 7 de gener de 2024

En col·laboració amb Bildmuseet de la Universitat d’Umea i la Holt/Smithson Foundation de Santa Fe, Estats Units.
Logo Bildmuseet
Logo Holt/Smithson Foundation

Festa Major del Raval 2023, del 13 al 16 de juliol.

 

 

 

La festa major del Raval l’organitza l’Associació de Veïns del Carme i compta amb un bon nombre d’activitats per a totes les edats i gustos: música i balls, havaneres, activitats infantils, àpats populars, teatre, gegants, diables, castellers, competicions esportives i fins i tot una cursa de patins que ha agafat anomenada aquests últims anys.

La festa és en honor de la Mare de Déu del Carme, patrona de la principal parròquia del barri.

Aquí tens el link al programa d’actes.

A LA VILLAROEL, INSTRUCCIONS PER FER-SE FEIXISTA.

L’assaig de Michela Murgia és tota una provocació. Un text ple d’ironia sobre la perillosa propagació dels populismes en les nostres societats. L’última reencarnació dels moviments d’ultradreta. Mercè Aránega es fica a la pell, el pensament i la denúncia d’aquesta escriptora i activista italiana amb una gran projecció pública al seu país per convertir-se en la protagonista d’un monòleg que denuncia l’actual onada de feixisme arreu d’Europa i la resta del món. Un text per fer trontollar la seguretat en el nostre sistema democràtic, adaptat per Sergi Pompermayer i dirigit per Miquel Gorriz.

DEL 12 DE JULIOL AL 13 D’AGOST DE 2023.

A LA VIRREINA, MIRALDA I ELLE.

Aquesta mostra presenta la producció fotogràfica que Miralda (Terrassa, 1942) va dur a terme per a la revista ELLE entre el 1964 i el 1971, mentre vivia a París. Es tracta d’unes obres que s’han mantingut pràcticament inèdites fins fa ben poc, i que l’artista va fer de manera paral·lela a les seves performances i les seves peces objectuals.

Una de les principals aportacions de Miralda al camp de la fotografia sobre moda ha estat substituir l’estudi pel carrer, utilitzar llocs no codificats, que exigeixen de les models i dels equips decisions immediates, sense la possibilitat de construcció ambiental pròpia dels attrezzos. Un altre aspecte innovador el constitueix la interpretació que l’artista fa de l’alta costura, ja que en lloc de reforçar l’exclusivitat dels dissenys característics de les grans cases franceses, els vincula a elements del paisatge parisenc poc fotogènics, a vies de circulació, a mercats sense pedigrí i a zones de la perifèria industrial.

Twiggy, la icònica i primera supermodel, protagonitza el reportatge més destacat dels que s’ensenyen a l’exposició. Al costat d’aquest, es mostren conjunts de negatius que donen fe del procés selectiu a partir del qual es tria una única fotografia que llavors serà inclosa a la revista publicada.

Convé recordar que, durant els anys seixanta, va tenir lloc una ebullició de les tribus urbanes, la música, el cinema, el teatre en viu o la televisió, mentre que el fenomen de la moda va alternar els vaivens entre l’alta i la baixa cultura. Ho il·lustren molt bé dos llibres seminals del 1964: Notes on «Camp» (Notes sobre el camp), de Susan Sontag, i Apocalittici e integrati (Apocalíptics i integrats), d’Umberto Eco.

 

La fotografia de Miralda s’inscrivia en aquest ambient d’efervescència del carrer, i sorprèn veure un jove de vint anys compartint crèdits a ELLE amb autors absolutament llegendaris, com ara Guy Bourdin, Helmut Newton o David Bailey, un dels pares del Swinging London.

Fins el 01.10.2023
Comissari: Valentín Roma

Al MACBA Laura Lima. Balé Literal.

Una gran composició mòbil d’artefactes penjants que es desplacen per l’espai i converteixen les sales del MACBA en un dispositiu coreogràfic transitable.

Laura Lima (Minas Gerais, Brasil, 1971) va presentar la versió original de Balé Literal per primera i única vegada el juny de 2019 a l’encreuament de carrers on es troba la galeria A Gentil Carioca, a Rio de Janeiro. Era una gran instal·lació composta amb objectes, maquinària, pintures i artefactes diversos que s’anaven desplaçant per l’espai públic en un moviment coreogràfic, una dansa de l’absurd, gairebé peripatètica, que es valia d’un mecanisme rudimentari i de l’energia de diverses persones, tot plegat orquestrat per Laura Lima. Amb una simplicitat extrema, l’artista aconseguia una instal·lació d’un gran efecte, amb un bestiari d’objectes de tota mena i persones transitant-hi sense pausa, en una imatge precisa del nostre temps errant.

Quatre anys després d’aquella experiència, la proposta és traslladar el Balé Literal a l’interior de les sales del MACBA i convertir-lo així en un gran dispositiu transitable en funcionament permanent. Els objectes i pintures que s’aniran penjant dels fils de la instal·lació s’hauran creat especialment per a l’ocasió, tot i que alhora remetran a peces realitzades al llarg de la carrera de l’artista. Un format inusual de retrospectiva coreografiada i en constant moviment.

 

Nascuda a la regió rural de Minas Gerais, Laura Lima es va traslladar, a l’adolescència, a Rio de Janeiro, on es va formar en Filosofia i en Belles Arts i on viu actualment. Interessada en les relacions socials i en la forma en què els comportaments humans alteren la percepció de la quotidianitat, els seus treballs incorporen sovint éssers vius, tan animals com humans, i accions que s’activen durant períodes de temps llargs, com aquest Balé Literal.

Aquest extraordinari treball, que s’instala per primera vegada dins un museu, es el nucli de la publicació que acompanyarà la mostra, i que comptarà amb assajos de filòsofs, escriptors i altres artistes. El llibre es publicarà un cop inaugurada l’exposició, ja que incorporarà un ampli reportatge fotogràfic de l’obra a les sales del MACBA.

Del 18 de maig al 25 de setembre de 2023.

July 2026
M T W T F S S
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  

archives

  • 2026 (33)
  • 2025 (47)
  • 2024 (37)
  • 2023 (46)
  • 2022 (10)
  • 2021 (6)
  • 2020 (33)
  • 2019 (43)
  • 2018 (46)
  • 2017 (55)
  • 2016 (73)
  • 2015 (66)
  • 2014 (41)
  • 2013 (2)
  • 2011 (2)

Horaris

DILLUNS – DIJOUS
Cuina: 13:00 pm – 15:30 pm (Tancament de sala 17:00)
Cuina: 19:30 pm – 22:00 pm (Tancament de sala 23:45)

DIVENDRES I DISSABTES
Cuina: 13:00 pm – 15:30 pm (Tancament de sala 17:00)
Cuina: 19:30 pm – 22:30 pm (Tancament de sala 24:00)

DIUMENGE I FESTIUS
Cuina: 13:00 pm – 15:30 pm (Tancament de sala 17:00)

Contacte

Telèfon de contacte: 933 012 939

Telèfon de reserves: 933 024 186

reserves@restaurantestevet.com

Per a reserves d’una sola persona, si us plau, contacteu per telèfon o correu electrònic.

FAQ: Preguntes Freqüents 

Localització

RESTAURANT CA L'ESTEVET
Valldonzella, 46
08001 Barcelona

Veure a Google Maps

Treballa amb nosaltres