AL ROMEA, LAS AMARGAS LÁGRIMAS DE PETRA VON KANT.

L’obra icònica de Fassbinder sobre els estralls de la passió.

Petra von Kant, una dissenyadora d’èxit que acaba de separar-se del seu segon marit, viu amb la seva secretària Marlene, ajudant i gairebé esclava. Quan una de les seves millors amigues li presenta la Karin, una jove oportunista d’orígens humils, la Petra s’enamora bojament d’ella i promet convertir-la en una model internacional. Les dues dones inicien aleshores una relació tempestuosa plena de dependència, gelosia i humiliació.


Les amargues llàgrimes de Petra von Kant —escrita febrilment durant un vol entre Berlín i Los Angeles i estrenada el 1971— pertany al període més brillant de Rainer Werner Fassbinder (1946-1982). L’obra de teatre, que un any després es convertiria en pel·lícula, va ser elogiada per la crítica internacional pel seu retrat estilitzat del desamor romàntic en un univers purament femení. El dramaturg alemany, que va revitalitzar l’herència brechtiana amb el melodrama nord-americà, desplega tota la seva artilleria per parlar-nos de la solitud i la dominació en aquesta història d’amor sàfic que creix en l’el·lipsi i els silencis.

Del 12 al 24 de maig de 2026

Al MACBA, Presoners de l’amor. Fins al sol de la llibertat


Els artistes palestins Basel Abbas (1983, Nicòsia, Xipre) i Ruanne Abou-Rahme (1983, Boston, EUA), que viuen a cavall entre Nova York i Ramal·lah, col·laboren des del 2007 en projectes que abasten imatge, so, text i performance. A través de la recopilació, el mostreig i la superposició de materials trobats i de producció pròpia, la seva pràctica multidisciplinària excava, activa i ressitua històries de violència i privació de drets, tot qüestionant com es configura, es recorda i s’imagina el present.

Un aspecte central de la seva pràctica és un enfocament no lineal de la narració. Basant-se en les nocions d’amnèsia i de déjà-vu, els artistes creen lliscaments entre el passat i el present, la realitat i la imaginació, la familiaritat i l’alienació. El que els artistes descriuen com una «poètica de la resistència» sorgeix a través d’interrupcions, repeticions i superposicions, i obre espais de ressonància en què les històries no s’estableixen, sinó que romanen actives i inestables i amb una presència insistent.

Presoners de l’amor. Fins al sol de la llibertat és la primera exposició dels artistes a Espanya. Se centra en la instal·lació audiovisual del mateix nom, basada en la seva recerca més recent, que explora la resiliència dels antics presoners palestins a través de la cançó i la poesia. L’obra és un encàrrec conjunt del MACBA, la Nottingham Contemporary, el Bell/Brown Arts Institute, la Brown University i el Kunstinstituut Melly, i forma part de la Col·lecció MACBA.

Presentada juntament amb obres anteriors, l’exposició traça una trajectòria de gairebé dues dècades de pràctica i revela un compromís sostingut amb la poètica i la política de la memòria i amb les lluites contra la despossessió i l’opressió a Palestina i més enllà.

Fins al 28.09.2026

A la Filmoteca

Octubre enceta la programació de tardor a la Filmoteca, que té JOAQUIM JORDÀ com un dels principals protagonistes. La segona edició del programa AFINS, que s’allargarà fins al proper mes de gener, se centra en aquesta figura cabdal del nostre cinema.

D’altra banda, el cicle LA LLEI DEL GÈNERE explora les afinitats i dissemblances del tàndem creatiu VALERIA SARMIENTO I RAÚL RUIZ. El joc de miralls que proposa ELS PASSOS DOBLES dona carta blanca a la muntadora ARIADNA RIBAS per explorar els seus referents.

Amb el Museu Tàpies, reivindiquem la precursora del cinema experimental i surrealista GERMAINE DULAC. Una extensa retrospectiva descobrirà el cinema militant i provocador del nord-americà TRAVIS WILKERSON.
El DIA MUNDIAL DEL PATRIMONI AUDIOVISUAL portarà dues de les digitalitzacions recents de l’arxiu: ‚Atolladero‘ (Óscar Aibar, 1995)

i ‚El amor brujo‘ (Francesc Rovira Beleta, 1967), amb banda sonora composta i interpretada en directe per a l’ocasió per CHANO DOMÍNGUEZ. I amb la tardor també arriben algunes de les cites habituals: la SETMANA DEL CINECLUBISME CATALÀ; el cicle CINEMA ROMANÈS ACTUAL; el FESTIVAL DE CINEMA JUEU; l’arrencada del nou curs de l’AULA DE CINEMA i un nou programa temàtic de FILMOXICA: LLIBRES LLIURES. En el terreny expositiu, COL·LISIÓ EXTREMA mostra una sorprenent col·lecció de cartells de Ghana pintats a mà els anys 90, entre la tradició del país africà i la influència de la publicitat occidental.

CLAVELLS, AL TEATRE GOYA.



Després de dècades sense veure’s, un home i una dona es retroben. Comparteixen un passat de compromís polític i amistat profunda que es va veure truncat per la traïció. Des de llavors, sumen silencis, mentides, rancors i el record d’un moment d’esperança immaculada: la Revolució dels Clavells.

FITXA ARTÍSTICA

Autoria: Emma Riverola
Dramatúrgia: Emma Riverola i Abel Folk
Direcció: Abel Folk

Intèrprets
Silvia Marsó – Violeta
Abel Folk – Javier

Fins al 6 de juliol.

Juni 2026
M D M D F S S
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
2930  

archives

  • 2026 (28)
  • 2025 (47)
  • 2024 (37)
  • 2023 (46)
  • 2022 (10)
  • 2021 (6)
  • 2020 (33)
  • 2019 (43)
  • 2018 (46)
  • 2017 (55)
  • 2016 (73)
  • 2015 (66)
  • 2014 (41)
  • 2013 (2)
  • 2011 (2)

Horaris

DILLUNS – DIJOUS
Cuina: 13:00 pm – 15:30 pm (Tancament de sala 17:00)
Cuina: 19:30 pm – 22:00 pm (Tancament de sala 23:45)

DIVENDRES I DISSABTES
Cuina: 13:00 pm – 15:30 pm (Tancament de sala 17:00)
Cuina: 19:30 pm – 22:30 pm (Tancament de sala 24:00)

DIUMENGE I FESTIUS
Cuina: 13:00 pm – 15:30 pm (Tancament de sala 17:00)

Contacte

Telèfon de contacte: 933 012 939

Telèfon de reserves: 933 024 186

reserves@restaurantestevet.com

Per a reserves d’una sola persona, si us plau, contacteu per telèfon o correu electrònic.

FAQ: Preguntes Freqüents 

Localització

RESTAURANT CA L'ESTEVET
Valldonzella, 46
08001 Barcelona

Veure a Google Maps

Treballa amb nosaltres