A La Filmoteca, CICLE Godard. Fins el 3 de setembre.

Jo tenia una idea… Volia tornar a explicar la història del cinema no només de manera cronològica, sinó, més aviat, arqueològica, o biològica. Tractar de mostrar com s’han produït moviments, igual que es podria explicar la història, en pintura, de com es va crear la perspectiva (…).

A la tardor de 1978, convidat pel Conservatori d’art cinematogràfic del Quebec, J.L. Godard fa set viatges a Montreal, on intervé dos dies consecutius. Com a bon hereu d’Henri Langlois, respon a la invitació subvertint el dispositiu del curs magistral a partir d’un doble diàleg enfocat a pensar les genealogies i relacions entre les formes cinematogràfiques: de la seva pròpia filmografia amb obres escollides d’altres cineastes el matí, i d’ell amb el públic a les tardes. “Seria una cosa així com el guió d’una hipotètica sèrie de films titulada Introducció a una veritable història del cinema i de la televisió; veritable en el sentit que estaria feta amb imatges i sons en comptes de textos.”

Acabat el cicle, Godard vetlla perquè les seves intervencions siguin editades en un llibre. En resulta el mític volum Introduction à une veritable histoire du cinema -traduït al castellà per Miguel Marías-, punt de partida del que seran les posteriors Histoire(s) du cinéma i pauta del present cicle com a gest d’homenatge al cineasta-programador.

La Història segons Jean-Luc

Primer viatge

À bout de souffle, Le Petit soldat, Fallen Angel i M

Segon viatge

Vivre sa vie, Le Mépris, Nana, Carmen Jones,Txeloviek s Kinoapparatom i Two Weeks in Another Town.

Tercer viatge

Alphaville, une étrange aventure de Lemmy Caution, Une Femme mariée, Faust – Eine deustche Volkssage, Rancho Notorious, Nanook of the North, Francesco, giullare di Dio i Persona.

Quart viatge

Pierrot le fou, Masculin féminin, Rebel Without a Cause, Ugetsu Monogatari,Sous les toits de Paris i La fille de Prague avec un sac très lourd.

Cinquè viatge

Made in USA, La Chinoise, The Postman Always Rings Twice, Bronenosets Potemkin, L’Âge d’or i Mr. Deeds Goes To Town.

Sisè viatge

Week-End, 2 ou 3 choses que je sais d’elle, Dracula, Deutschland im Jahre Null / Germania anno zero, The Birds, Arsenal i La Règle du jeu

Setè viatge

One plus One, Les carabiniers, New York, New York,The Lost Patrol i Roma, città aperta

Al MACBA, Nancy Holt / Dins Fora.

Nancy Holt / Dins fora és la primera gran exposició europea que explora el llegat artístic de Nancy Holt a través d’una àmplia selecció d’obres que comprèn des de 1966 fins a 1992.

«Dins i fora» són dues provocacions que tracen una ruta al llarg de les cinc dècades de producció artística. La poesia espacial i visual de Holt convida a reconèixer els sistemes ocults que constitueixen i estructuren les maneres d’estar i de percebre el món.

Nancy Holt (Worcester, Massachusetts, 1938 – Nova York, 2014) va ser una figura central en l’escena artística de Nova York i una pionera de les instal·lacions site-specific i la imatge en moviment. Se la va vincular sovint als moviments del land art i l’art conceptual nord-americà, tot i que la seva obra és menys coneguda que la dels seus col·legues masculins, una situació que aquesta exposició aspira a corregir. Més que cenyir-se a aquestes classificacions de la historiografia de l’art, ella mateixa preferia ser identificada com una «artista de la percepció».

Tot i que va viure a Nova York molts anys, Holt va créixer a Nova Jersey, i tots dos llocs apareixien repetidament en les seves obres. «En retrospectiva, crec que créixer a Nova Jersey va ser meravellós, perquè és una mena de terra de ningú. Estava envoltat de la decadència de la revolució industrial, [i] la primera cultura de l’autopista es va donar allà.» El 1956 Holt va tornar a Massachusetts per estudiar Biologia a la Universitat de Tufts, etapa en què va sorgir el seu interès per les connexions entre la ciència i l’art. A partir del seu tercer any d’universitat va començar a viatjar a Nova York «per veure art i conèixer els artistes». S’hi va mudar el 1960 i hi va desenvolupar llargues i sòlides amistats amb artistes que pertanyien al nucli de l’escena artística novaiorquesa, entre d’altres Carl Andre (nascut el 1935), Eva Hesse (1936-1970), Joan Jonas (nascuda el 1936), Sol LeWitt (1928-2007), Richard Serra (nascut el 1938) i Robert Smithson (1938-1973), amb qui es va casar el 1963.

Al llarg de cinc dècades va fer preguntes sobre com podríem entendre el nostre lloc al món, investigant la percepció, els sistemes i el lloc. Nancy Holt / Dins Fora presenta una important selecció de la seva obra i posa en relleu la diversitat d’una pràctica artística que inclou poesia concreta, peces sonores, land art, intervencions arquitectòniques, llibres d’artista i dibuix. Així mateix, l’exposició també presenta documentació de les seves pràctiques.

Fins al 7 de gener de 2024

En col·laboració amb Bildmuseet de la Universitat d’Umea i la Holt/Smithson Foundation de Santa Fe, Estats Units.
Logo Bildmuseet
Logo Holt/Smithson Foundation

Festa Major del Raval 2023, del 13 al 16 de juliol.

 

 

 

La festa major del Raval l’organitza l’Associació de Veïns del Carme i compta amb un bon nombre d’activitats per a totes les edats i gustos: música i balls, havaneres, activitats infantils, àpats populars, teatre, gegants, diables, castellers, competicions esportives i fins i tot una cursa de patins que ha agafat anomenada aquests últims anys.

La festa és en honor de la Mare de Déu del Carme, patrona de la principal parròquia del barri.

Aquí tens el link al programa d’actes.

A LA VILLAROEL, INSTRUCCIONS PER FER-SE FEIXISTA.

L’assaig de Michela Murgia és tota una provocació. Un text ple d’ironia sobre la perillosa propagació dels populismes en les nostres societats. L’última reencarnació dels moviments d’ultradreta. Mercè Aránega es fica a la pell, el pensament i la denúncia d’aquesta escriptora i activista italiana amb una gran projecció pública al seu país per convertir-se en la protagonista d’un monòleg que denuncia l’actual onada de feixisme arreu d’Europa i la resta del món. Un text per fer trontollar la seguretat en el nostre sistema democràtic, adaptat per Sergi Pompermayer i dirigit per Miquel Gorriz.

DEL 12 DE JULIOL AL 13 D’AGOST DE 2023.

Juli 2023
M D M D F S S
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31  

archives

  • 2026 (28)
  • 2025 (47)
  • 2024 (37)
  • 2023 (46)
  • 2022 (10)
  • 2021 (6)
  • 2020 (33)
  • 2019 (43)
  • 2018 (46)
  • 2017 (55)
  • 2016 (73)
  • 2015 (66)
  • 2014 (41)
  • 2013 (2)
  • 2011 (2)

Horaris

DILLUNS – DIJOUS
Cuina: 13:00 pm – 15:30 pm (Tancament de sala 17:00)
Cuina: 19:30 pm – 22:00 pm (Tancament de sala 23:45)

DIVENDRES I DISSABTES
Cuina: 13:00 pm – 15:30 pm (Tancament de sala 17:00)
Cuina: 19:30 pm – 22:30 pm (Tancament de sala 24:00)

DIUMENGE I FESTIUS
Cuina: 13:00 pm – 15:30 pm (Tancament de sala 17:00)

Contacte

Telèfon de contacte: 933 012 939

Telèfon de reserves: 933 024 186

reserves@restaurantestevet.com

Per a reserves d’una sola persona, si us plau, contacteu per telèfon o correu electrònic.

FAQ: Preguntes Freqüents 

Localització

RESTAURANT CA L'ESTEVET
Valldonzella, 46
08001 Barcelona

Veure a Google Maps

Treballa amb nosaltres