Nascut a Barcelona el 1930, Néstor Almendros es va exiliar a Cuba el 1948 a causa del franquisme, d’on, al seu torn, es va tornar a exiliar fugint del castrisme el 1961 per esdevenir un ciutadà del món. Va edificar el gruix de la seva obra entre França, Itàlia, els Estats Units i Barcelona, on va fer la seva única pel·lícula espanyola, Cambio de sexo (programada el mes passat en el cicle dedicat a Joaquim Jordà).

La seva oscaritzada obra filmogràfica com a director de fotografia va demostrar que la llum natural podia ser més poderosa que qualsevol tecnologia d’estudi i que la senzillesa tècnica podia convertir-lo en un dels grans mestres de la llum. Home d’una cultura i un art extraordinaris, va desenvolupar una mirada cinematogràfica que combinava la sensibilitat pictòrica europea amb la llum natural. Que el seu nom figurés en pel·lícules de Rohmer, Truffaut (a qui ja vam dedicar un monogràfic a l’estiu), Malick, Benton o Schroeder certifica que Almendros tenia, a més de talent, intuïció.

Però la retrospectiva recupera, en primer lloc, la seva obra com a director de documentals i peces experimentals, amb els quals revela el seu compromís ètic i polític, a més d’una mirada crítica i profundament humana que complementa la seva saviesa visual.

Darrere el títol s’hi amaguen els estira-i-arronses de la convivència de dos companys d’una habitació d’hospital: l’habitació 313 concretament.
Els supersticiosos pensaran que és un lloc propici perquè hi passi algun tipus de desgràcia: potser una mort? O dues fins i tot? Potser 3? Tampoc té per què morir-hi ningú.
Els hospitals també són escenaris de vida, és on hem nascut bona part dels humans. A la 313 hi passen moltes coses, potser no tantes com a Hamlet, però segurament més preocupants perquè comparat amb la vida real HAMLET és una comèdia.

Després d’estar-se un mes internada en una clínica psiquiàtrica, la Llum torna a casa, decidida a retrobar-se amb les seves germanes Lola i Bibiana. La Llum somia d’anar amb elles a la casa de la seva infantesa, on les parets encara bateguen amb els records de la seva àvia Puri. Per celebrar que li han donat l’alta, les seves germanes organitzen un sopar, però els fantasmes familiars no tarden a aparèixer: la Bibiana lluita contra l’alcoholisme mentre el seu marit, el Miquel —un comptable endeutat i a l’atur—, oculta el seu fracàs. La Lola, atrapada en un matrimoni sense amor amb el Gerard, un gran tenidor de pisos en dificultats, guarda un secret. La nit es complica amb l’arribada de l’Oltra, l’excèntrica amiga de la Llum que s’ha fugat de la clínica amb un segell robat, convençuda que viu en una pel·lícula.

Quan aquesta família es reuneix, sempre hi ha algú que acaba plorant. Però aquest cop serà diferent: l’Oltra ha decidit que la seva amiga no ha de patir més, i la Llum, per la seva banda, ha jurat que no vessarà cap llàgrima. Entre copes, xiuxiueigs i confessions arrencades a crits, els secrets esclataran i les germanes descobriran que, de vegades, el seny consisteix a rebel·lar-se contra allò que fa més mal.
utoria i direcció: Nelson Valente
Traducció: Sergi Belbel
Música: David Solans i Eudald Payés

Intèrprets: Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla, Jordi Rico, Albert Ribalta i Àgata Roca

Escenografia i vestuari: Alejandro Andújar
Il·luminació: Jordi Thomàs
So: Roger Ábalos i David Solans
Caracterització: Eva Fernández
Ajudantia de direcció: Pau Ferran
Direcció tècnica: Francisco Grande
Producció executiva: Daniel López-Oros
FINS AL 22 DE FEBRER DE 2026