És difícil entendre la trajectòria de Frederic Amat (Barcelona, 1952) sense considerar el paper que han tingut en el seu desenvolupament un bon nombre de poetes, escriptors, dramaturgs i filòsofs amb els quals l’artista ha dialogat des dels anys setanta fins al present.
Vuit és una exposició que reuneix algunes d’aquestes «converses» al voltant de paraules, imatges, traços i preguntes. Des del curtmetratge inèdit titulat Al filo (2026), concebut específicament per a La Virreina amb Chantal Maillard, fins a les col·laboracions amb Mark Strand, J. V. Foix, Octavio Paz i Guillermo Cabrera Infante, entre altres. Parafrasejant Peter Sloterdijk, Vuit ens recorda fins a quin punt la creació artística és una llarga epístola amb múltiples remitents.
El vuit és el número de l’infinit i el de la nit de cada dia. Ser o no ser ja no és la qüestió, sinó com fer les coses d’una altra manera, en quin moment i per on preferir camins paral·lels, adjacents. L’opció consisteix a transformar les realitats comunes, aquelles que sabotegen els somnis, les percepcions i, fins i tot, els desitjos. Una transmutació en la qual contemplar sigui veure, veure sigui percebre, percebre sigui pensar, i pensar generi. Un trànsit que dilati els límits d’allò possible i obri noves imaginacions. Vuit és també, avui, com a proposta expositiva, el nombre d’una reduïda constel·lació d’escriptors i poetes, estimats i pro – pers, que he tingut la fortuna d’acompanyar, al llarg dels anys, amb imatges, bé a través de films, edicions bibliogràfiques o posades en escena. Durant tot aquest temps he après que no hi ha celebració més alta que il·luminar la paraula, i més encara quan aquesta paraula convoca l’amistat.
Frederic Amat