En Pepe, el besnét de la Casa Agustí, camina amunt i avall del menjador de Ca L’Estevet, aquest restaurant centenari del carrer Valldonzella que s’ha quedat quiet en una època del món. Les tovalles blanques planxades i llustroses a cada taula, els coberts lluents, les rajoles esmussades de les parets, els llums d’aranyes, tot dibuixa una novel·la de Sagarra. Sense en Pepe, estic convençuda que aquest restaurant no seria el mateix. Ell, i també el personal que hi treballa des de fa anys, tenen l’orgull de posar cada dia a la taula allò que ja mai ningú s’entreté a cuinar a casa.

Cuina i mam visceral

Serveixen cervellets arrebossats de xai, tripes, peus de porc, arròs amb cigrons i carxofes, i aquests dies de fred, escudella i carn d’olla els dimecres. Són plats que no necessiten descripció perquè l’únic que hi ha al darrere és bon producte i cuina presentada i servida sense filigranes. Quines carxofes fregides! Ploro només de pensar-hi. El menjar s’acompanya d’una modesta carta de vins, ben escollida. N’hi ha de catalans, de Rioja, Ribera del Duero. Juguen clàssics però juguen bé.
Continuar leyendo