AL MACBA, COCO FUSCO. HE APRÈS A NEDAR EN SEC.

Les vides i els imaginaris de creadors dissidents com els poetes Piñera, Maria Elena Cruz Varela, Heberto Padilla, Néstor Díaz de Villegas, entre d’altres, però també artistes com Luis Manuel Otero Alcántara o el músic Maykel Osorbo, que van patir o pateixen la repressió del règim, entreteixint un recorregut audiovisual, performatiu i documental, en què la Cuba postrevolucionària, se’ns presenta en una complexa articulació de nocions com revolució o pàtria.

Cuba és central en el projecte, com també ho és Estats Units, les seves polítiques migratòries, l’auge de la dreta i la seva insistència d’una mono cultura estructural. Una miríada de documentació, projectes curatorials, efímeres i objectes de les seves performances, quedarà reflectida en les seves investigacions, algunes capturades en publicacions com English is Broken Here (1995) i Dangerous Moves: Performance and Politics in Cuba (2015), o en exitoses exposicions com Only Skin Deep. Changing Visions of the American Self (2001–2003).

Explica l’artista Coco Fusco que, en el transcurs dels dos anys en què Guillermo Gómez-Peña i ella van representar la performance The Couple in the Cage: Two Undiscovered Amerindians Visit the West [Parella en una gàbia. Dos Amerindis sense descobrir visiten occident], es van trobar amb dues respostes molt específiques a aquesta encarnació de dos ficticis oriünds de l’illa de Guatinau. D’una banda, hi havia el públic majoritari que va creure que els Guatinauis eren reals i, de l’altra, l’actitud d’intel·lectuals, artistes i agents culturals, que s’empenyien a discutir les implicacions morals de l’obra en comptes de l’obra en si. El que se suposava era un comentari satíric a conceptes com l’exotisme o el primitivisme, es va convertir al temps en un exercici revelador del rol de les institucions culturals i la condició d’espectador; de la capacitat del museu –o del fet expositiu— com a generador de la noció de l’alteritat, ja fos mitjançant el re-enacment dels infames zoos humans, o en la formulació d’una estètica canonitzada que poc marge oferia a altres experiències artístiques que ja aleshores es generaven en l’abans anomenada perifèria de l’art.

Revertir el marc de representació institucional, retornar la mirada a l’ altre, qüestionar les històries colonials i els processos culturals i científics que, derivats d’ aquestes, han construït formes d’ identitat monolítiques i que encara observen la diferència cultural amb cert escepticisme. Això són alguns dels aspectes que, des dels anys 80, articulen tant l’ obra com l’ activisme i la crítica institucional de Fusco, que desmitificava ja aleshores la multiculturalitat de la institució art i el marc de significació sistemàtica que la definia. La seva trajectòria s’expandeix entre la performance i el videoart; la pedagogia, la crítica i la teoria de l’art; a més d’un incessant qüestionament i investigació al voltant dels sistemes de poder que travessa tant la seva pràctica artística, com curatorial, des del principi de la seva carrera.
Fins l’11 de gener de 2026.

AL ROMEA, GEGANT .L’obra teatral que està generant més debat arreu.

Josep Maria Pou encarna a Roald Dahl, l’excèntric escriptor de fama internacional, autor d’èxits com Matilda, Charlie i la fàbrica de xocolata i Les bruixes, que va veure com unes polèmiques declaracions seves van inflamar la premsa, repercutint en la seva reputació, amb conseqüències imprevisibles.

Dirigida per Josep Maria Mestres i inspirada en fets reals, l’obra de Mark Rosenblatt ofereix un retrat polièdric d’un literat terriblement carismàtic i explora, amb una agudesa no exempta d’humor, la diferència entre l’opinió raonada i els perills d’una retòrica dictada pels prejudicis.

Estiu de 1983. El famós escriptor anglès Roald Dahl revisa les proves del seu últim llibre, que està a punt d’anar a la impremta, però l’escàndol provocat per un article antisemita que ha publicat fa poc no sembla apaivagar-se. Al llarg d’una sola tarda a casa seva, enfrontat a una interlocutora inesperadament bel·ligerant, Dahl es veu obligat a triar entre disculpar-se públicament o posar en risc la fama i la reputació.

 

FITXA ARTÍSTICA

Autoria: Mark Rosenblatt
Traducció: Joan Sellent
Direcció: Josep Maria Mestres

Repartiment
Josep Maria Pou – Roald Dahl
Victòria Pagès – Felicity “Liccy” Crosland
Pep Planas – Tom Maschler
Clàudia Benito – Jessie Stone
Aida Llop – Hallie
Jep Barceló – Wally Saunders

FINS AL 3 D’AGOST.

CLAVELLS, AL TEATRE GOYA.



Després de dècades sense veure’s, un home i una dona es retroben. Comparteixen un passat de compromís polític i amistat profunda que es va veure truncat per la traïció. Des de llavors, sumen silencis, mentides, rancors i el record d’un moment d’esperança immaculada: la Revolució dels Clavells.

FITXA ARTÍSTICA

Autoria: Emma Riverola
Dramatúrgia: Emma Riverola i Abel Folk
Direcció: Abel Folk

Intèrprets
Silvia Marsó – Violeta
Abel Folk – Javier

Fins al 6 de juliol.

GREC 2025

El Grec 2025, del 26 de juny al 4 d’agost, inaugura una nova etapa sota la direcció de Leticia Martín Ruiz, amb una programació que reivindica les arts escèniques com a eina crítica i poètica.

Montjuïc es reafirma com a cor del festival amb una programació destacada al Teatre Grec, que s’inaugura amb Marie i Yoann Bourgeois col·laborant amb la cantautora Pomme en una proposta per a tots els públics.

El teatre Grec completa la seva programació amb noms de l’escena local i internacional com Clara Peya, Sidi Larbi Cherkaoui, Max Richter i Tiago Rodrigues.

El Grec 2025 acull figures internacionals com William Kentridge, Milo Rau, Carolina Bianchi o Christos Papadopoulos, amb propostes contemporànies que exploren noves narratives i límits escènics, i aborden les pors d’avui.

Artistes com Lisaboa Houbrechts, Mario Banushi, Eline Arbo o Ligia Lewis visiten Barcelona per primera vegada, aportant la mirada d’una nova generació de la creació escènica europea.

Des d’una mirada local, el Grec segueix vinculat a companyies arrelades a la ciutat com Agrupación Señor Serrano, La Mula, Núria Andorrà, IndiGest, Irene Vicente Sala, Raquel Gualtero i Helena Tornero.

En una edició que reivindica tota la ciutat com a escenari, més de 50 espais de Barcelona acullen el festival, amb una programació que connecta institucions culturals i teixit artístic local. La programació, impulsada pel treball en xarxa i la col·laboració entre agents culturals, reforça la connexió amb institucions i creadors locals.

juliol 2025
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031  

archives

  • 2025 (22)
  • 2024 (37)
  • 2023 (46)
  • 2022 (10)
  • 2021 (6)
  • 2020 (33)
  • 2019 (43)
  • 2018 (46)
  • 2017 (55)
  • 2016 (73)
  • 2015 (66)
  • 2014 (41)
  • 2013 (2)
  • 2011 (2)