Sílvia Munt dirigeix aquest text imprescindible d’Arthur Miller

Panorama des del pont retrata una comunitat d’immigrants a Brooklyn on les lleis no escrites de l’honor, la lleialtat i la masculinitat sostenen un equilibri fràgil. És 1955, deu anys després del final de la Segona Guerra Mundial, i la immigració il·legal és una realitat generalitzada als Estats Units. Eddie Carbone, treballador d’origen italià, viu amb la seva dona i la seva neboda a qui estima amb una intensitat que no sap ni vol reconèixer.

L’arribada d’uns parents il·legals farà aflorar un desig ocult que es convertirà en el detonant de la tragèdia: una situació insostenible que el superarà i el durà a trair la família i a trencar la llei de silenci establerta entre els treballadors, majoritàriament immigrants, del port de Nova York.

Una obra d’una vigència punyent que revela allò que s’amaga sota l’evident i posa en qüestió les estructures de poder que encara avui condicionen les nostres relacions.

Fins al 29 de novembre de 2026

L’actor Lluís Homar i el Piano Duo Brugalla & Stambolov s’ajunten en aquest petit “auto sacramental” que porta el títol d’El Gran Inquisidor (Bach · Dostoievski · Messiaen) per endinsar-se en l’eterna controvèrsia de l’esperit i el poder que recorre la condició humana i que aboca l’ésser humà al conflicte substancial entre la llibertat i la servitud enfrontat als règims autoritaris que pretenen subjugar-lo. La narració de l’espectacle es basa en la llegenda del Gran Inquisidor, capítol fonamental de la novel·la Els germans Karamàzov de Fiódor Dostoievski que oferim en contrapunt amb la música de Bach i Messiaen, dos dels més grans compositors que van cercar la seva música en el món de l’Esperit. En aquest text singular de l’escriptor rus, situat en la Sevilla del segle XVI, en els temps més ferotges de la Inquisició, Jesús reapareix estranyament sobre la terra produint dos miracles entre la multitud; el màxim cardenal de la Santa Inquisició el fa tancar a la garjola i, amenaçant-lo amb la foguera, li imposa el seu discurs. El silenci de Jesús davant la paraula corrupte del poder queda representada en el ‘silenci sonor’ que transmeten els Chorals de Bach, versionats per a dos pianos per György Kurtág, i les Visions de l’Amen d’Olivier Messiaen, també per a dos pianos, que obren i tanquen l’espectacle.

Des del fons de la presó, només l’inefable del que no es pot dir, però sí escoltar -seguint la tradició dels místics-, és capaç de confrontar-se a la bogeria racionalitzada i la lògica seductora de qui mana i vol asservir la llibertat individual i la incertesa vital de l’home.

DE L’1 A L’11 D’OCTUBRE DE 2026

És difícil entendre la trajectòria de Frederic Amat (Barcelona, 1952) sense considerar el paper que han tingut en el seu desenvolupament un bon nombre de poetes, escriptors, dramaturgs i filòsofs amb els quals l’artista ha dialogat des dels anys setanta fins al present.

Vuit és una exposició que reuneix algunes d’aquestes «converses» al voltant de paraules, imatges, traços i preguntes. Des del curtmetratge inèdit titulat Al filo (2026), concebut específicament per a La Virreina amb Chantal Maillard, fins a les col·laboracions amb Mark Strand, J. V. Foix, Octavio Paz i Guillermo Cabrera Infante, entre altres. Parafrasejant Peter Sloterdijk, Vuit ens recorda fins a quin punt la creació artística és una llarga epístola amb múltiples remitents.

El vuit és el número de l’infinit i el de la nit de cada dia. Ser o no ser ja no és la qüestió, sinó com fer les coses d’una altra manera, en quin moment i per on preferir camins paral·lels, adjacents. L’opció consisteix a transformar les realitats comunes, aquelles que sabotegen els somnis, les percepcions i, fins i tot, els desitjos. Una transmutació en la qual contemplar sigui veure, veure sigui percebre, percebre sigui pensar, i pensar generi. Un trànsit que dilati els límits d’allò possible i obri noves imaginacions. Vuit és també, avui, com a proposta expositiva, el nombre d’una reduïda constel·lació d’escriptors i poetes, estimats i pro – pers, que he tingut la fortuna d’acompanyar, al llarg dels anys, amb imatges, bé a través de films, edicions bibliogràfiques o posades en escena. Durant tot aquest temps he après que no hi ha celebració més alta que il·luminar la paraula, i més encara quan aquesta paraula convoca l’amistat.
Frederic Amat

La Mercè 2026 arrencarà amb el pregó del mestre cellerer Antoni Falgueras, acompanyat de la seva filla, la
sommelier Meritxell Falgueras.
El cartell és obra de l’artista visual Cinta Vidal; inclou espais emblemàtics de la ciutat, amb una perspectiva
innovadora que representa una Barcelona feta de connexions i troballes.
Shanghai serà la primera ciutat asiàtica convidada d’honor, coincidint amb el 25è aniversari del seu agermanament
amb Barcelona
La programació de les festes s’ampliarà a nous espais com la plaça de les Glòries, la plaça de Sarrià o la plaça Comas,
i s’estendrà pels 10 districtes de la ciutat
La cultura popular protagonitza una de les novetats d’enguany, amb l’estrena d’una nova Porta de l’Infern
El park Güell serà escenari d’una nova col·laboració amb la Generalitat, un espectacle que fusiona música i balls
d’arrel amb la contemporaneïtat.

https://www.barcelona.cat/lamerce/ca/programa

Del 23 al 27 de setembre.