La festa comença demà  a partir de les 19.30 h, amb la tradicional tarda de pregó i cercaviles. La plaça Vicenç Martorell serà l’escenari on les Societats Corals del Raval i els gegants arribaran en cercavila i a continuació tindrà lloc el Pregó de Festa Major. Aquest any, la pregonera serà Antonia Raya, activista defensora de la sanitat pública. A continuació hi haurà concert i ball a càrrec de la Big l’EM Band.

L’endemà divendres, la festa començarà amb la Matinal Esportiva a la rambla del Raval i el Matí d’esports als Jardins de les Voltes d’En Cirés. A la tarda, a la plaça Pedró, es farà la Festa Gitana organitzada per Carabutsí, que celebrarà la segona edició dels Premis Internacionals Ecomuseu Gitano.

Els Jardins de Rubió i Lluch acolliran una Jornada Comunitària organitzada per la Taula comunitària de Rubió i Lluch i Gardunya.  A partir de les 19.00 h, hi haurà diversos concerts i un sopar popular obert a tothom.  A la plaça Castella tindrà lloc la festa filipina Oyayi, amb concerts de bandes d’origen filipí.

La Festa del veïnat

Els sopars veïnals als carrers continuen tenint força protagonisme a la festa.  Així, el divendres als Jardins de les Voltes d’en Cirés, hi haurà el 10è Sopar Popular de Festa Major i al carrer Picalquers un amb temàtica flower power; el dissabte hi haurà un sopar de germanor amb carmanyola a la plaça Salvador Seguí i finalment el diumenge 13 n’hi haurà un obert a tothom a la plaça Folch i Torres.

I com era d’esperar, els actes de cultura tradicional i popular tornaran a tenir molta rellevància en aquesta edició. El dissabte 12  a la tarda, a les 17.00 h, podrem gaudir d’una cercavila conjunta de gegants i colles bastoneres, que enllaçarà amb la jornada castellera. La cercavila de gegants, la diada bastonera i la castellera confluiran fins a la plaça de la Gardunya on a partir de les 21.00 h hi haurà una botifarrada popular.

La Tabalada i el correfoc seran l’acte culminant de la Festa Major amb un itinerari que recorrerà els carrers del barri. Abans, a les 19.30 h a la plaça de Sant Agustí la tradicional cantada d’havaneres i rom cremat per a tothom.

Al llarg dels quatre dies de la Festa tothom podrà gaudir del munt d’activitats que les entitats i associacions han organitzat per a petits i grans.

Podeu consultar el programa de la Festa Major del Raval 2025 clicant aquí o a l’arxiu adjunt.

Les vides i els imaginaris de creadors dissidents com els poetes Piñera, Maria Elena Cruz Varela, Heberto Padilla, Néstor Díaz de Villegas, entre d’altres, però també artistes com Luis Manuel Otero Alcántara o el músic Maykel Osorbo, que van patir o pateixen la repressió del règim, entreteixint un recorregut audiovisual, performatiu i documental, en què la Cuba postrevolucionària, se’ns presenta en una complexa articulació de nocions com revolució o pàtria.

Cuba és central en el projecte, com també ho és Estats Units, les seves polítiques migratòries, l’auge de la dreta i la seva insistència d’una mono cultura estructural. Una miríada de documentació, projectes curatorials, efímeres i objectes de les seves performances, quedarà reflectida en les seves investigacions, algunes capturades en publicacions com English is Broken Here (1995) i Dangerous Moves: Performance and Politics in Cuba (2015), o en exitoses exposicions com Only Skin Deep. Changing Visions of the American Self (2001–2003).

Explica l’artista Coco Fusco que, en el transcurs dels dos anys en què Guillermo Gómez-Peña i ella van representar la performance The Couple in the Cage: Two Undiscovered Amerindians Visit the West [Parella en una gàbia. Dos Amerindis sense descobrir visiten occident], es van trobar amb dues respostes molt específiques a aquesta encarnació de dos ficticis oriünds de l’illa de Guatinau. D’una banda, hi havia el públic majoritari que va creure que els Guatinauis eren reals i, de l’altra, l’actitud d’intel·lectuals, artistes i agents culturals, que s’empenyien a discutir les implicacions morals de l’obra en comptes de l’obra en si. El que se suposava era un comentari satíric a conceptes com l’exotisme o el primitivisme, es va convertir al temps en un exercici revelador del rol de les institucions culturals i la condició d’espectador; de la capacitat del museu –o del fet expositiu— com a generador de la noció de l’alteritat, ja fos mitjançant el re-enacment dels infames zoos humans, o en la formulació d’una estètica canonitzada que poc marge oferia a altres experiències artístiques que ja aleshores es generaven en l’abans anomenada perifèria de l’art.

Revertir el marc de representació institucional, retornar la mirada a l’ altre, qüestionar les històries colonials i els processos culturals i científics que, derivats d’ aquestes, han construït formes d’ identitat monolítiques i que encara observen la diferència cultural amb cert escepticisme. Això són alguns dels aspectes que, des dels anys 80, articulen tant l’ obra com l’ activisme i la crítica institucional de Fusco, que desmitificava ja aleshores la multiculturalitat de la institució art i el marc de significació sistemàtica que la definia. La seva trajectòria s’expandeix entre la performance i el videoart; la pedagogia, la crítica i la teoria de l’art; a més d’un incessant qüestionament i investigació al voltant dels sistemes de poder que travessa tant la seva pràctica artística, com curatorial, des del principi de la seva carrera.
Fins l’11 de gener de 2026.