Noticias

MACBA. MELANIE SMITH. FARSA I ARTIFICI

El MACBA presenta Melanie Smith. Farsa i artifici, la més àmplia exposició institucional que s’ha organitzat mai a Europa del treball de l’artista. La mostra inclou tot el ventall de mitjans en què s’expressa Smith, des de les primeres escultures, assemblatges, relleus i pintures fins a les seves obres en vídeo, fotografia i instal·lacions. Smith va néixer al Regne Unit el 1965, però ha desenvolupat la seva carrera en el context de l’escena artística mexicana dels noranta. Instal·lada a Ciutat de Mèxic des de 1989, l’artista va representar Mèxic a la Biennal de Venècia de 2011. Va arribar a Mèxic provinent de les contradiccions de l’Anglaterra de Thatcher, caracteritzada pel desmantellament del passat industrial i per la transformació en una economia de serveis que, després de l’empenta inicial, va acabar en recessió. A Mèxic va ser testimoni de l’estratificació de la modernització capitalista, de la modernitat fallida i l’empobriment derivat de l’hiperconsumisme, de sistemes més tradicionals de manufactura i una economia informal. El contrast entre el seu país d’origen i el d’adopció informa subtilment la seva obra.

melanie_smith_xipetotec.1Des dels anys vuitanta, Smith ha abordat temes interrelacionats que abasten els efectes i detritus de la industrialització, l’economia i l’estètica de l’abstracció, la urbanització, el colonialisme i, més recentment, la natura i l’entropia. En la seva obra, els mercats atapeïts de quincalla de plàstic de Ciutat de Mèxic esdevenen testimonis del domini de les economies neoliberals, però també de l’existència de mercats i sistemes de circulació alternatius. D’altra banda, constitueixen la base d’una investigació sobre l’abstracció ―el monocrom― en relació amb la ciutat, l’avantguarda, el modernisme, l’indigenisme i diverses formes de nacionalisme. En última instància, Smith du a terme un treball d’arqueologia del modernisme i la modernitat.

L’exposició presenta un conjunt de corpus importants de l’obra de Smith que posen de manifest el desenvolupament del seu projecte. Tot i que no s’organitza cronològicament, la mostra inclou algunes peces clau dels seus inicis com Spiral City (2002) i Six Steps to Abstraction i Farce and Artifice (2004). Spiral City és una pel·lícula acompanyada de sèries fotogràfiques i pinturesde la ciutat de Mexico, inspirada en la gegantina escultura de land art i la pel·lícula de Robert Smithson Spiral Jetty. Si la pel·lícula de Smithson segueix el moviment de l’artista cap al centre de l’espiral, Spiral City representa el contrapunt de la retícula de Ciutat de Mèxic, filmada des de l’aire dibuixant una espiral cada vegada més àmplia. La pel·lícula mostra una ciutat víctima de l’erosió, en la qual les construccions se superposen i s’esfondren, una inquietant cartografia del futur. Junts componen un document d’una expansió urbana aparentment il·limitada, on la contemplació abstracta de la massa és inseparable de la seva experiència social. A la mostra aquests treballs s’exposaran junt amb treballs més recents com Fordlandia (2014) que explora els límits de la immensitat de la natura a la seva amazònica brasilera.

Xilitla (2010) ―anomenada com un poble de Mèxic on hi ha un jardí creat per l’excèntric aristòcrata britànic Edward James (1907-1984), important col·leccionista d’art surrealista― examina el llegat del modernisme i les modernitats incompletes de Llatinoamèrica a través de les relíquies i ruïnes del surrealisme encarnat per les estructures concretes fantàstiques que va construir al seu jardí. Fordlandia (2014) es va filmar a la ciutat abandonada fundada per Henry Ford a la selva amazònica brasilera per produir goma. La utopia de Ford d’una producció industrial capitalista va fracassar aviat i, un cop abandonat, l’indret va caure en un estat de ràpid i progressiu deteriorament. La pel·lícula de Smith se centra en detalls de l’assentament i en el seu estat actual de ruïna, les comunitats autòctones que viuen a la regió, el riu i la flora i fauna locals. D’aquesta manera, la pel·lícula teixeix una reflexió sobre els processos d’entropia observats en relació amb la modernitat i els seus fracassos, especialment en el context dels tròpics, on la natura s’imposa obstinadament.

La mostra inclou també treballs recents com una pintura performativa Obscuridades bucólicas (2017), inspirades en l’obra de El Bosco però combinat amb un sentit de l’absurd que trobem tant en un context mexicà com en el surrealisme britànic, al sentit de l’humor de la literatura britànica com per exemple Alicia en el país de les meravelles (1865) o Book of Nonsense (1846) de Edward Lear o els mateixos Monty Python.

L’exposició del MACBA examina en profunditat la trajectòria de Smith i inclou obres de nova producció. L’exposició està produïda en col·laboració amb el MUAC de Ciutat de Mèxic, i el Museo Amparo de Puebla, Mèxic.

Comissària: Tanya Barson

Del 18 maig al 07 oct. 2018

CCCB. La luz negra.

adaptive-imageLa exposición trata sobre la influencia que las distintas tradiciones secretas han ejercido en el arte contemporáneo desde los años cincuenta hasta la actualidad. Presenta unas 350 obras de artistas tan dispares como Antoni Tàpies, Agnes Martin, Henri Michaux, Joseph Beuys, Ulla von Brandenburg, William S. Burroughs, Joan Jonas, Jordan Belson, Goshka Macuga, Kenneth Anger, Rudolf Steiner, Alejandro Jodorowsky, Francesco Clemente y Zush.

«La luz negra» reúne, de forma más o menos cronológica, pinturas, dibujos, audiovisuales, esculturas, fotografías, instalaciones, libros, música, grabados y documentos de artistas en gran parte de Norteamérica, país donde históricamente las tradiciones secretas han gozado de mayor aceptación.

Hay obras de creadores que ya son considerados fundamentales en la historia del arte, como Antoni Tàpies, Barnett Newman y Agnes Martin, junto a las de figuras menos conocidas del underground contracultural de los años sesenta y setenta. La exposición también presenta a artistas jóvenes, puesto que se quiere dar cuenta de un nuevo interés por estas tradiciones.

La obra de todos los artistas seleccionados demuestra la relevancia y continuidad de todas estas corrientes habitualmente ignoradas, y en muchos casos se entiende el arte como una vía posible hacia un nivel cognitivo superior, como un instrumento de conexión con la realidad más profunda, o como una forma de conocimiento en sí mismo. Estas ideas son contrarias, por ejemplo, a un entendimiento puramente formalista de la abstracción.

Puntualmente, la exposición explora también la influencia de ideas esotéricas en ámbitos de la cultura popular, como el cómic, el jazz, el cine y el rock alternativo.

Una aproximación sin prejuicios al arte y las tradiciones esotéricas.

Las tradiciones esotéricas se pueden rastrear hasta los orígenes mismos de la civilización, habiendo servido en diferentes momentos para estructurar ideas filosóficas, lingüísticas, científicas o espirituales. A pesar de la importancia que tuvieron esas ideas para el desarrollo del arte del siglo XX, han sido normalmente ignoradas o menospreciadas en nuestra época debido a la influencia dominante de los pensamientos racionalistas, así como por la dificultad de hablar de estas cuestiones con un lenguaje claro y directo.

En los últimos años, sin embargo, muchos artistas han vuelto a interesarse por asuntos tan diversos como la alquimia, las sociedades secretas, la teosofía y la antroposofía, las corrientes esotéricas de las grandes religiones, las filosofías orientales, la magia, la psicodelia y la ingesta de drogas, los símbolos y los mitos universales, la llamada cuarta vía del místico armenio Georges Gurdjieff, etc., generando un renovado interés por estas cuestiones que no existía desde la Contracultura de los años sesenta y setenta.

Según el escritor Enrique Juncosa, comisario de la exposición, este interés «tal vez se deba a que volvemos a vivir en un mundo inquieto e insatisfecho, preocupado por cuestiones como las nuevas guerras coloniales, el terrorismo fundamentalista, la gravísima crisis ecológica o los populismos nacionalistas, tal y como en los sesenta y setenta se temía una inminente catástrofe nuclear devastadora. Además, una gran parte del arte dominante en nuestros días es sumamente aburrido al carecer de misterio alguno y negar la poetización e interpretación de su experiencia».

Origen de «La luz negra»

El título «La luz negra» se refiere a un concepto del sufismo, la rama esotérica del islam que enseña un camino de conexión con la divinidad mediante la visión interior y la experiencia mística. El sufismo, que piensa que la realidad no es sino luz en diferentes grados de intensidad, habla de todo un sistema de visiones interiores de colores que marcan el progreso espiritual de los iniciados hasta convertirse en «hombres de luz». La intención es lograr un estadio de supraconciencia que se anuncia simbólicamente con esta luz negra.

Catálogo de la exposición:

La exposición va acompañada de un catálogo con textos de especialistas como Cristina Ricupero, Gary Lachman, Erik Davis y Enrique Juncosa.

Autores con obra expuesta:

Carlos Amorales / Kenneth Anger / Antony Balch / Jordan Belson / Wallace Berman / Forrest Bess / Joseph Beuys / William S. Burroughs / Marjorie Cameron / Francesco Clemente / Bruce Conner / Aleister Crowley / René Daumal / Gino de Dominicis / Louise Despont / Nicolás Echevarría / Robert Frank / João Maria Gusmão + Pedro Paiva / Brion Gysin / Jonathan Hammer / Frieda Harris / Derek Jarman / Jess / Alejandro Jodorowsky / Joan Jonas / Carl Gustav Jung / Matías Krahn / Wolfgang Laib / LeonKa / Goshka Macuga / Agnes Martin / Chris Martin / Henri Michaux / Grant Morrison / Tania Mouraud / Barnett Newman / Joan Ponç / Genesis P-Orridge / Sun Ra / Harry Smith / Rudolf Steiner / Philip Taaffe / Antoni Tàpies / Fred Tomaselli / Suzanne Treister / Vaccaro – Brookner / Ulla von Brandenburg / Terry Winters / Zush

Comisariado: Enrique Juncosa
Diseño del espacio: Francesc Pons

Comisariado:
Enrique Juncosa

Horario
16 mayo – 21 octubre 2018