Noticias

Vaga 3 d’Octubre de 2017.

Ca L’Estevet es suma a l’aturada general convocada com a resposta a la greu vulneració de drets i llibertats que s’han produït contra la ciutadania de Catalunya.
Manifestem el nostre “enèrgic rebuig” davant les “desmesurades accions” de la Guàrdia Civil i la policia espanyola.
Fins dimecres.

Macba. Poesía Brossa.

El MACBA presenta Poesia Brossa, una revisió del treball d’aquest artista a través dels llibres, les recerques plàstiques, travessant el teatre, el cinema, la música, les arts d’acció, els gestos dels quals va ser pioner.

4765_001_cmyk.0Podria semblar una obvietat reconèixer en Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998), sobretot, un poeta, però creiem que cal emfatitzar-ho en relació amb la seva manera de fer, la seva poiesis. L’exposició vol fer dialogar i confrontar la seva obra amb els artistes Marcel Mariën, Nicanor Parra i Ian Hamilton-Finlay. Brossa és poeta, però els seus treballs sempre es troben en l’encreuament de llenguatges. Col·laborador freqüent d’altres artistes, així com de músics, cineastes, ballarins, humoristes i fins i tot mags, la seva obra juga constantment a trencar les convencions i els límits entre disciplines.

Joan Brossa desenvolupa la seva pràctica artística des dels anys quaranta, en un context sociopolític marcat per la dictadura del general Franco i en una situació cultural caracteritzada per l’absència de propostes avantguardistes i innovadores. Des dels inicis, Brossa du a terme un treball de renovació estètica fonamentat en la investigació literària i artística. Fins al moment de la seva mort, la seva extensíssima producció no deixa de buscar noves formes d’expressió i d’experimentar amb els diferents mitjans.

Brossa-2L’any 2011 el Museu d’Art Contemporani de Barcelona va rebre el dipòsit del Fons de la Fundació Joan Brossa, que aplega el llegat d’aquest artista. El Fons consisteix en obres manuscrites, documents, correspondència i la seva biblioteca personal, entre d’altres materials, i constitueix una eina inigualable per abordar l’interessantíssim treball d’aquest artista.

L’exposició que el MACBA prepara vol aproximar-se a l’obra de Brossa posant l’accent en la reconsideració de la seva influència i interrelació amb la pràctica d’altres artistes. El projecte pretén revisar les constel·lacions d’artistes al voltant de Brossa, les interrelacions amb treballs que potser desconeixia, però amb els quals es poden establir molts paral·lelismes, buscar-hi diàlegs i tensions. També vol emfasitzar els aspectes performatius de la seva pràctica poètica, la seva poiesis. L’exposició s’acompanyarà d’una publicació que abordarà aquests aspectes. En aquest projecte comptem amb la col·laboració de Roger Bernat, Isabel de Naverán i Maria Salgado.

Secularitzar aquest gran poeta no és una tasca fàcil, i aquest és el repte del projecte, entre Marx i Mallarmé: retornar-li la veu senzilla, menestral, tal com parla la gent amb barret o sense; com parlen una bombeta, un bitllet de tren, una carta d’una baralla, unes manilles, o el confeti. La gent parla Brossa.

Comissaris: Teresa Grandas i Pedro G. Romero

Del 21 set. 2017 al 25 feb. 2018

CAIXAFORUM. ANDY WARHOL. L’ART MECÀNIC.

andy-warhol-sopa-campbellLa mostra subratlla la manera amb què Andy Warhol (Pittsburgh, 1928 – Nova York, 1987) capta el culte a la mercaderia sorgit de les invencions industrials del segle XIX. Sempre atent a l’avenç tècnic i industrial, Warhol va fer servir tota mena de tècniques i de màquines, des de la serigrafia fins a la gravadora de vídeo, amb patrons productius que ell mateix va definir com a “propis d’una cadena de muntatge”.
Aquest art mecànic, aparentment impersonal, nega cínicament tota càrrega espiritual intencionada. El silenci nihilista de Warhol és, de fet, un dels factors que donen altura poètica al seu treball. Al costat d’una selecció d’assajos escrits per teòrics de la seva obra, l’exposició inclou una selecció de retrats de l’artista, fets per fotògrafs com Alberto Schommer, Richard Avedon o Robert Mapplethorpe.

Montblanc-The-Andy-Warhol-FoundationDesprés de superar un intent d’assassinat el 1968, Warhol va canviar de tàctica creativa i es va convertir en un personatge de si mateix, amagat rere un pentinat característic i unes ulleres notòries. Va traslladar la seu de les seves operacions comercials i estètiques a The Office, un espai més burgès i ordenat logísticament que el va consolidar definitivament en un artista-empresari, capaç al mateix temps de dirigir la revista Interview, pintar retrats de famosos i acceptar tota mena d’encàrrecs comercials fins al moment de la seva mort.

Del 14 de setembre al 31 de desembre de 2017.

ENTUSIASME. EL REPTE I L’OBSTINACIÓ EN LA COL·LECCIÓ MACBA

Els artistes presents a la mostra són: Ignasi Aballí, Vito Acconci, Maja Bajevic, Marcel Broodthaers, Anne-Lise Coste, Esther Ferrer, Peter Friedl, Richard Hamilton, Emanuel Licha, Gordon Matta-Clark, Cildo Meireles, Younès Rahmoun, Tere Recarens, Àngels Ribé, Dieter Roth, Mireia Sallarès i Zush.

macba«ENTUSIAME. El repte i l’obstinació en la Col·lecció MACBA» és un projecte que aborda la contemporaneïtat des d’una perspectiva optimista, persistent i apassionada. Un concepte directe que, en lloc de situar les obres dins d’un àmbit temàtic o cronològic determinat, s’erigeix com un tot específic; és a dir, una manera particular d’entendre la pràctica artística que reivindica la intensitat anímica del treball en art.

En termes generals, l’entusiasme s’entén com un procés subjectiu d’exaltació de l’ànim, en què la passió i el fervor actuen com a detonant emocional d’allò que -ja sigui discret o ambiciós, íntim o públic- es vol aconseguir. Mitjançant una anàlisi plural del concepte, el projecte revisa la col·lecció del MACBA amb l’objectiu d’escenificar i contrastar tot un seguit de comportaments i actituds sensibles a aquesta excitació. Una posició ferma i obstinada que s’allunya d’actituds ingènues o simplement alegres i aposta per qüestions de confiança, resistència i furor a diferents nivells. L’exposició proposa un exercici d’activació de les obres, en què s’entrecreuen causes i desafiaments diversos, cosa que dona lloc a una selecció de reptes singulars que, situats dins de l’àmbit de l’art contemporani, transiten entre les obsessions individuals i els compromisos d’ordre estètic, social o polític.

Seguint aquestes premisses, «ENTUSIASME. El repte i l’obstinació en la Col·lecció MACBA» proposa cinc aproximacions possibles basades en l’acte entusiasta: la construcció cosmogònica, la potència creativa de la vida quotidiana, la càrrega performativa del cos, l’activisme de caire social i la posada en crisi de la pròpia noció d’art. D’aquesta manera, la voluntat d’artistes com Zush, Anne-Lise Coste o Younès Rahmoun per construir un món propi mitjançant vivències, fantasies o creences; la repetició de gestos simples i quotidians d’Esther Ferrer, Ignasi Aballí, Dieter Roth, Richard Hamilton o Tere Recarens; la performativitat de Vito Acconci o Àngels Ribé; l’acció inconformista de Maja Bajevic, Emanuel Licha, Mireia Sallarès, Cildo Meireles o Gordon Matta-Clark i, finalment, la crítica al propi sistema de l’art de figures com Marcel Broodthaers o Peter Friedl suggereixen una seqüència narrativa en què l’entusiasme denota una posició ideològica forta enfront del fet artístic: aquella que, al cap i a la fi, concep l’art com un acte de fe capaç d’assolir el que es proposa, ja sigui canviar el món o simplement qüestionar-se a si mateix.

«ENTUSIASME» rep l’herència conceptual de dos projectes centrats en aquest concepte i esdevinguts a Barcelona a mitjan de la dècada del 2000. D’una banda, el projecte «Fe i entusiasme» (2004), de l’artista Antonio Ortega: una exposició processual centrada en la noció d’èxit i organitzada a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró, que consistia en l’intent de captar fons per construir una figura de cera de Yola Berrocal, màxim exemple de l’entusiasme segons l’artista. Per l’altra, l’exposició «Entusiasme» presentada a la Fundació Tàpies el 2005: un arxiu de pel·lícules vinculades al moviment polonès de cinema amateur entre 1950 i 1980 recopilat pels artistes Neil Cummings i Marysia Lewandowska. Ambdues propostes incorporaven un impuls alliberador sorgit de la passió. I aquí, en el repte més visceral que racional, més apassionat que estratègic, és on resideix la intensitat d’aquesta revisió de la col·lecció del MACBA. Malgrat marcar-se objectius ben diferents, i fer-ho mitjançant registres de presentació dispars, tots els artistes de l’exposició comparteixen un mateix gest: dir amb contundència.

Seguint un efecte de contagi i complicitat, els tres conceptes que sustenten la mostra -entusiasme, repte i obstinació- s’expandeixen també cap a tots els agents i estructures que intervenen en el projecte: la posició curatorial, la configuració de la col·lecció del MACBA, la voluntat divulgativa del
Programa d’Arts Visuals de la Diputació de Barcelona i, en el millor dels casos, la interrelació amb les persones i els col·lectius que visitaran l’exposició. Del 14 set. 2017 al 5 maig 2019.

Podeu consultar el programa aquí.

David Armengol, comissari de l’exposició.

FILMOTECA. The Big Sleep / El sueño eterno.

Bon plan per aquesta tarde.


Adaptació del clàssic de la novel·la negra amb què Raymond Chandler va crear el personatge de Philip Marlowe, prototip per excel·lència del detectiu privat.

El guió, escrit per Leigh Brackett, Jules Furthman i el premi Nobel William Faulkner és com la novel·la, d’allò més enrevessat i impossible de seguir, atès que se salta la lògica dels esdeveniments i fins i tot deixa penjats alguns personatges que apareixen i desapareixen sense que se sàpiga per què, amb l’únic propòsit de submergir l’espectador en una trama absorbent i repleta de diàlegs brillants. Aquests ingredients, juntament amb unes interpretacions insuperables i una ambientació superba, han situat el film en el punt més àlgid del gènere.
Direcció: Howard Hawks
Dj, 24/08/2017 – 18:30 h.
Sala Chomón
Dv, 25/08/2017 – 21:30 h.
Sala Laya

NO PASARÁN . VISCA BARCELONA.

IMG_2938

Por lo visto es posible declararse hombre.
Por lo visto es posible decir no.
De una vez y en la calle, de una vez, por todos
y por todas las veces en que no pudimos.

Importa por lo visto el hecho de estar vivo.
Importa por lo visto que hasta la injusta fuerza
Necesite, suponga nuestras vidas, esos actos mínimos
A diario cumplidos en la calle por todos.

Y será preciso no olvidar la lección:
Saber, a cada instante, que en el gesto que hacemos
Hay un arma escondida, saber que estamos vivos
aún. Y que la vida
todavía es posible, por lo visto.

Jaime Gil de Biedma

IMG_2948