Noticias

CCCB. World Press Photo 2017.


World Press Photo 2017 Barcelona avanza sus fechas y convierte la ciudad en una de las primeras del mundo donde se mostrarán las fotografías del prestigioso premio de fotoperiodismo. El Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona será una de las primeras sedes en presentar las imágenes y los resultados de los premios del Concurso de Narrativa Digital.
Del 29 abril al 5 junio 2017.

MACBA. FORENSIC ARCHITECTURE. Cap a una estética investigativa.

forensics.3

Recentment, un petit grup d’investigadors anomenat Forensic Architecture va començar a emprar nous mètodes en una sèrie de treballs d’investigació sobre les vulneracions dels drets humans. A més d’aportar proves evidents per als tribunals internacionals col·laborant amb nombrosos grups activistes, oenagés, Amnistia Internacional i les Nacions Unides, Forensic Architecture no sols ha cridat l’atenció amb noves dades sobre les violacions dels drets humans i els crims d’Estat arreu del món, sinó que també ha donat lloc a una nova modalitat de pràctica investigativa que porta el seu nom, «arquitectura forense». El grup utilitza l’arquitectura com a eina metodològica per investigar conflictes armats i la destrucció mediambiental, i per complementar i confrontar amb altres múltiples fonts probatòries com són els mitjans digitals i xarxes socials, els sensors remots, les investigacions materials i els testimonis presencials. Aquesta exposició presenta aquesta pràctica i en subratlla els orígens, la història, els supòsits, el potencial i també les dificultats i limitacions. Amb aquestes investigacions i els textos crítics que les acompanyen, Forensic Architecture examina com es produeix –tecnològicament, arquitectònicament i estèticament– la veritat pública, com es pot utilitzar per confrontar la propaganda i els secrets d’Estat, i com es poden denunciar les noves formes de violència d’Estat.

Del 28 abr. al 15 oct. 2017.

SANT JORDI 2017.

LA DIADA DE SANT JORDI
Joan Maragall
La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l’olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
“Sant Jordi mata l’aranya”.
L’aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se’n xuclava la flaire,
i el mes d’abril era trist
i els nens i nenes ploraven.
(…)
Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
per’xò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l’olor que en fan els aires.

Teatre Goya. La autora de Las meninas.

v_Las_Meninas_goyaokEn un futuro no muy lejano la crisis financiera que sacude Europa obliga al Estado español a desprenderse de su patrimonio artístico. Ante la posibilidad de la venta de Las meninas, una afamada monja copista recibe el encargo de realizar una réplica exacta del original velazqueño. A partir de ese momento, la religiosa se va a ver atrapada en una encrucijada de intereses de diversa índole, al tiempo que sufrirá una repentina transformación de su personalidad cuando la humilde artesana del pincel inopinadamente se convierta en una reconocida figura de las artes plásticas y en una estrella mediática.

La autora de Las meninas es una sátira distópica en la que se aborda el lugar que debe ocupar el arte en la sociedad, así como el controvertible concepto de bienestar social. La obra, igualmente, despliega una mirada irónica sobre el ensimismamiento ególatra de buena parte de la creación más vanguardista y comprometida de los últimos años, así como sobre la banalización de la experiencia artística convertida en multitudinario acontecimiento mediático en sintonía con los grandes parques temáticos de entretenimiento de masas.

El autor quiere compartir el interés con que contempla las sorprendentes realidades que está generando la democratización indiscriminada en todos los ámbitos del quehacer cultural; el derrumbe de la autoritas referida al arte y al saber, el advenimiento, en fin, de un nuevo paradigma que sitúa y equipara en el mismo canon una arraigada tonadilla local con, pongamos por caso, el Réquiem de Mozart.

Del 22 de abril al 4 de junio de 2017

MACBA. AKRAM ZAATARI CONTRA LA FOTOGRAFIA.

12AkramEls arxius de l’Arab Image Foundation a Beirut, Líban, contenen una plètora de material fotogràfic provinent de l’Orient Mitjà, el nord de l’Àfrica i la diàspora àrab. Constituïda i desenvolupada per artistes preocupats per la preservació fotogràfica, l’AIF va sorgir com un centre dedicat a l’estudi de la fotografia i les pràctiques del col·leccionisme, la preservació i la divulgació d’imatges. La col·lecció inicial de l’AIF va ser el resultat de la recerca generada per projectes artístics, que va desembocar en un nou tipus d’institució i una aproximació diferent al patrimoni fotogràfic. Des d’aleshores l’arxiu ha anat augmentant fins a incloure una gran diversitat de col·leccions, que van des d’instantànies familiars fins a composicions d’estudi de caràcter formal.

Més enllà de mostrar un ampli espectre de representacions visuals del món àrab, els artistes que van constituir o van recórrer a la col·lecció de l’AIF plantejaven qüestions radicals referides als documents fotogràfics i la seva funció en el nostre temps. Els projectes comportaven l’escriptura d’històries sobre la pràctica de la gent corrent, petits esdeveniments i aspectes socials en general, i van generar nous discursos en relació amb el mitjà.

Lluny d’oferir un relat històric de l’AIF, aquesta exposició en presenta la perspectiva d’un artista, que és fonamental per entendre la pràctica de l’organització. A través d’Akram Zaatari, membre fundador de l’AIF que va tenir un paper clau en el seu desenvolupament, l’exposició reflexiona sobre els vint anys d’història de l’AIF i les múltiples condicions de la fotografia, com a document fotogràfic, objecte, valor material, estètica i memòria. L’expansiu treball de Zaatari sobre fotografia i col·leccionisme adopta una perspectiva arqueològica: excava en el passat, en fa aflorar noves narratives i les ressitua en la contemporaneïtat.

L’exposició analitzarà l’AIF prenent en consideració el seu caràcter dual: d’una banda, com a arxiu de pràctiques fotogràfiques i de col·leccionisme i, de l’altra, com una iniciativa liderada per artistes que va deixar una marca visible en el paisatge artístic de l’època. Assenyalarà els moments significatius en la seva història i els debats crítics generats al llarg de la seva evolució, i es presentaran antics projectes i noves produccions vinculades a la col·lecció.

Amb motiu de la mostra, es publicarà un catàleg amb un assaig de Mark Westmoreland sobre la pràctica artística d’Akram Zaatari i la seva relació amb l’AIF, una conversa entre Chad Elias i Akram Zaatari, i una selecció de fitxes comentades i il·lustrades de materials de l’arxiu de l’AIF, per Ian B. Larson. El llibre també inclou una selecció de la nova producció de l’artista.

Exposició organitzada pel Museu d’Art Contemporani de Barcelona i el National Museum of Modern and Contemporary Art, Korea.

Comissaris: Hiuwai Chu i Bartomeu Marí

07 abr. al 25 set. 2017

La Virreina. LE MIE PAROLE. Ketty La Rocca.

ketty-optiMalgrat la seva brevetat, la trajectòria de Ketty La Rocca (La Spezia, 1938 – Florència, 1976) és un exemple paradigmàtic de com es van desenvolupar algunes de les pràctiques experimentals més contundents dels anys seixanta i setanta en l’àmbit europeu. Pionera en el territori de la poesia visual i integrant del mític Gruppo 70, les seves obres exploren la performance, el collage i el videoart. Aquesta és la primera mostra monogràfica que reuneix el conjunt del seu treball a l’Estat espanyol.

Inauguració: divendres 7 d’abril, 19 h

La Virreina. ÁFRICA 815. PARADÍS PERDUT. Pilar Monsell

00022A partir de l’arxiu fotogràfic i de les memòries escrites pel seu pare entorn de l’experiència del servei militar a la colònia espanyola del Sàhara l’any 1964, Pilar Monsell (Còrdova, 1979) crea una pel·lícula, África 815, a mig camí entre el diari audiovisual, el cinema introspectiu i el documental polític. L’exposició presenta aquest film juntament amb els quaderns de rodatge i els materials documentals que el van desencadenar.

Inauguració: divendres 7 d’abril, 19 h

La Virreina. BLACKOUT. Tres

tres-opti

Hereu de la gran tradició heterodoxa que va arrencar al començament del segle xx amb el dadaisme, Hugo Ball, Emmy Hennings i Sophie Taeuber, entre d’altres, i que es va expandir fins ben entrada la dècada del 1980 gràcies a Joseph Beuys, John Cage i James Lee Byars, Tres (Barcelona, 1956 – Premià de Dalt, 2016) constitueix un exemple poc habitual en el context espanyol de producció artística que rep influències tan variades com l’accionisme, l’art sonor, la fotografia, el vídeo i la pintura, prenent sempre el silenci com a eix i fonament per a la major part de la seva obra. Aquesta mostra constitueix la primera revisió antològica de la seva trajectòria.

Inauguració: divendres 31 de març, 19 h

PRIMAVERA!!!

Heus ací:
Una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble.
I l’home que treballa al camp,
i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquells que en l’estretor de les fàbriques
tenen la sort de veure una mica de cel
han sabut la notícia.
L’oreneta ha volat,
una mica indecisa,
ran mateix de l’aigua del riu,
s’ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça
i s’ha perdut pels carrers en silenci.
I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets de l’escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l’home que empeny un carretó pel carrer,
i l’home ho ha repetit qui sap les vegades
i n’ha fet una cançó
al ritme feixuc de la roda.
Heus ací el que diu:
La primavera ha arribat al poble.
Marti Pol

Finalitzem la temporada d’escudella i carn d’olla.

Amb l’arribada de la primavera, donem per finalitzada la temporada d’escudella i carn d’olla fins que torni el fred.

Ja portem díes fen plats de Quaresma, coques de recapte, Potatge de vigilia, bacallas, bróquil, mongetes, patates i sardines de la costa i altres dia a dia.