Noticias

NO PASARÁN . VISCA BARCELONA.

IMG_2938

Por lo visto es posible declararse hombre.
Por lo visto es posible decir no.
De una vez y en la calle, de una vez, por todos
y por todas las veces en que no pudimos.

Importa por lo visto el hecho de estar vivo.
Importa por lo visto que hasta la injusta fuerza
Necesite, suponga nuestras vidas, esos actos mínimos
A diario cumplidos en la calle por todos.

Y será preciso no olvidar la lección:
Saber, a cada instante, que en el gesto que hacemos
Hay un arma escondida, saber que estamos vivos
aún. Y que la vida
todavía es posible, por lo visto.

Jaime Gil de Biedma

IMG_2948

La Virreina. LÉXICO FAMILIAR de Paula Rego.

Dream of paradise_0Heredera del expresionismo de Goya y de la mordacidad de Hogarth, la obra de Paula Rego (Lisboa, 1935) ha configurado, durante más de medio siglo, una persistente fábula sobre la naturaleza humana. Sus pinturas y dibujos investigan con especial atención cómo las mujeres han organizado espacios de desobediencia histórica frente a los imaginarios culturales impuestos desde el patriarcado.

La obra de Paula Rego (Lisboa, 1935) puede leerse como una gran fábula sobre la conducta humana. Así, los vínculos de dominio y dependencia, el rencor ante las injusticias sociales, la persecución de los cuerpos irreverentes o la sexualidad constreñida por el moralismo conservador son temas que reaparecen de forma cíclica en sus pinturas y les otorgan cierto carácter existencial. Por otra parte, los trabajos de Rego entablan un diálogo cáustico con la historia y con el tiempo inmediato, discrepan de la herencia cultural del patriarcado y denuncian aquellas agresiones que provienen de las jerarquías del poder. Mediante metáforas y exabruptos, cruzando relatos literarios y vivencias personales, la artista ha confeccionado, durante más de medio siglo de trayectoria, un imaginario enérgico y antinormativo poblado por seres que saltan del estupor a la indisciplina, de la frialdad a la violencia.

Rego_fl_Dinner Party_2013_311378_0La evolución artística de Paula Rego es un auténtico crisol de disparidades y reformulaciones. En este sentido, sus primeras piezas participan de un lenguaje abstracto cercano a Vieira da Silva y a Dubuffet, mientras que su producción posterior, próxima a la llamada Escuela de Londres —Bacon, Freud, Kossoff, Auerbach y Andrews, entre otros—, cabe situarla como heredera del expresionismo de Goya y del sarcasmo de Hogarth, junto a Daumier y Gutiérrez Solana, en sintonía con las atmósferas turbadoras de Balthus y la obscenidad refinada de Klossowski.

Sin embargo, a diferencia de los artistas anteriores, Rego incorporó una mayor permeabilidad respecto a otras fuentes ajenas a la pintura —por ejemplo, el teatro, la ópera, las narraciones populares y el cine—, también ha desplegado una suerte de vasta exploración sobre cómo las mujeres organizaron sus espacios de disidencia histórica.

Tomando el título de la novela homónima de Natalia Ginzburg, Léxico familiar es una exposición que recorre seis décadas de la obra de Paula Rego: entre sus dibujos de los años cincuenta y algunos proyectos recientes, sin olvidar las series dedicadas al aborto, a Jane Eyre, de Charlotte Brontë, y a Misericordia, de Benito Pérez Galdós, o las piezas inspiradas en la dramaturgia de Martin McDonagh.

Hasta el 08.10.2017.

Festa Major del Raval 2017.


poster-Festa-Major-del-Raval-2017El Raval ja ho té tot preparat perquè comenci la celebració més esperada de l’any. Del 13 al 16 de juliol un programa farcit d’activitats de tota mena omplirà els carrers del barri.

La festa començarà el dijous 13 amb el tradicional cercavila de les Societats Corals i el del gegants i capgrossos del Raval que donaran pas al Pregó de Festa Major a la plaça Vicenç Martorell. Aquests any, la pregonera serà Fauzia Chati, presidenta de l’Associació de Dones Marroquines de Catalunya. A continuació, hi haurà les actuacions de les Societats Corals del Raval i el posterior concert de la Raval’s Band.

El divendres al matí tindrà lloc un dels actes més destacats de la festa d’enguany, la celebració del comiat de l’antic edifici de l’Escola Massana. Després de 82 anys, la institució deixarà l’històric edifici de l’Antic Hospital de la Santa Creu,  per traslladar-se al de nova construcció de la plaça de la Gardunya, i per celebrar aquest moment tan significatiu ha organitzat  al llarg de tot el dia un seguit d’activitats que van des de  concerts, a un dinar popular, passant per activitats de creació artística. una instal·lació lumínica i l’acte institucional de tancament de la porta de l’antic edifici. També els alumnes de l’escola han estat protagonistes de la festa, en dissenyar el cartell i la imatge de la festa major.

La Rambla del Raval serà un dels punts neuràlgics de celebració durant els dies de la festa. Així el divendres al matí, hi tindrà lloc la 5a cursa Atlètica de la Festa Major del Raval. I a la partir de les 18h. fins la matinada hi hauran concerts i actuacions musicals en viu.

També cal destacar les festes dels carrers del barri, les activitats dels joves de la Pista Negra organitzades per la Comissió Jove i les danses de la Barcelona diversa del Centro Bolivariano Catalán.

Podeu consultar el programa d’activitats aquí.

Fundació Tàpies. Allan Sekula. Sísif col.lectiu

tapiesAllan Sekula (Erie, 1951 – Los Angeles, 2013) és tal vegada el nom més destacat de la fotografia moderna a la segona meitat del segle XX. La seva trajectòria va estar marcada per una crítica als vincles que la fotografia sempre havia mantingut amb l’economia, el treball i les polítiques de la representació. Des de ben aviat, als anys setanta, Sekula va esdevenir el referent d’una fotografia que incorporava la textualitat que l’art modern li havia negat. El seu llibre Photography Against the Grain: Essays and Photo Works, 1973-1983 (1984) constitueix una fita del nou discurs fotogràfic a la fi del segle XX i el situarà entre els historiadors menys ortodoxos d’aquest mitjà.

Per a la que serà la primera presentació monogràfica d’aquest artista a l’Estat espanyol, la Fundació Antoni Tàpies mostrarà dos importants blocs de treball en els que Sekula va observar i analitzar l’impacte de l’economia marítima sobre la incipient mundialització dels anys noranta, així com el nou marc moral imposat pel neoliberalisme de principis del segle XXI. I tot això amb una ambició geogràfica fins aleshores insòlita. Fish Story (1989-1995), un clàssic entre les obres que inicien una crítica al capitalisme de la globalització, i Ship of Fools / The Docker’s Museum (2010-2013), el treball en el qual Sekula aboca les energies durant els darrers anys de vida, conformen una nova manera d’entendre la pràctica fotogràfica. L’activisme, la literatura, les economies d’accés a les imatges i l’estatut precari de l’artista donen com a resultat un nou gènere artístic que podríem definir com assajos visuals a mig camí entre la fotografia, el museu de rampoines i la literatura social.

Del 14 de juny al 25 de setembre de 2017.