La bona ‘Malavida’ del BCNegra
Vinicio Capossela, en el seu llibre Tefteri, sobre la cultura dels músics rebéticos grecs, diu “que es mori la mort” i que, quan arribi, el millor és que ens trobi fets una ruïna, de manera que no li quedi res. Una vida viscuda. Una vida intensa, divertida, boja i emocionant. En el millor dels sentits, una Malavida, com cantava Manu Chao amb Mano Negra als vuitanta. I la Malavida serà el fil conductor del BCNegra 2026.

L’art és una representació de la realitat, però això no impedeix que, dins nostre —pensaments, emocions, reaccions—, formi una realitat igual d’imponent i definidora que la que ens queda a fora. No volem fer apologia del fet d’ignorar els metges ni les persones sensates, però tampoc volem renunciar a una Malavida perduda entre llibres, nits robades al son i a la salut, música tavernària, mites i desitjos, males experiències divertides, decisions boges, alegria, ganes de viure i de descobrir abans de retornar a Ítaca. Mirar, pensar, tocar, experimentar, exigir-nos al mateix temps que ens perdonem la pròpia vida. Ser curiosos, insaciables, sospitosos, decebedors i meravellosos. Busquem la bona mala vida: la que triem, la no correcta, la no esperada, la que ens fa sentir vius.

D’això van els llibres, la vocació d’escriure i de llegir, la consciència que una sola vida no val. Volem la nostra pròpia Malavida.

I, com sempre, hem intentat fer el millor programa possible, amb una gran presència tant internacional com nacional, perquè pugueu gaudir de les malesvides de Claudia Piñeiro, Margarida Aritzeta, Xavier Theros, Toni Hill, Elia Barceló, Toni Sala, Jorge Consiglio, Berta Piñán, Juarma, Paulina Flores, S. A. Cosby, Jordan Harper, Víctor Recort, Hye-young Pyun, Giancarlo Carofiglio, Ernesto Mallo, Paz Velasco, Raquel Gámez, Juan Ramón Biedma, Susana Hernández, Rosa Ribas, Ariana Harwicz, Fernanda García Lao, Mohamed El Morabet, Dominique Manotti, Mick Herron, Viveca Sten, Jon Arretxe, Víctor del Árbol, Santiago Díaz, Mikel Santiago, Richard Price, Jordi Sierra i Fabra i molts més.

Carlos Zanón, comissari de BCNegra

Nascut a Barcelona el 1930, Néstor Almendros es va exiliar a Cuba el 1948 a causa del franquisme, d’on, al seu torn, es va tornar a exiliar fugint del castrisme el 1961 per esdevenir un ciutadà del món. Va edificar el gruix de la seva obra entre França, Itàlia, els Estats Units i Barcelona, on va fer la seva única pel·lícula espanyola, Cambio de sexo (programada el mes passat en el cicle dedicat a Joaquim Jordà).

La seva oscaritzada obra filmogràfica com a director de fotografia va demostrar que la llum natural podia ser més poderosa que qualsevol tecnologia d’estudi i que la senzillesa tècnica podia convertir-lo en un dels grans mestres de la llum. Home d’una cultura i un art extraordinaris, va desenvolupar una mirada cinematogràfica que combinava la sensibilitat pictòrica europea amb la llum natural. Que el seu nom figurés en pel·lícules de Rohmer, Truffaut (a qui ja vam dedicar un monogràfic a l’estiu), Malick, Benton o Schroeder certifica que Almendros tenia, a més de talent, intuïció.

Però la retrospectiva recupera, en primer lloc, la seva obra com a director de documentals i peces experimentals, amb els quals revela el seu compromís ètic i polític, a més d’una mirada crítica i profundament humana que complementa la seva saviesa visual.

Darrere el títol s’hi amaguen els estira-i-arronses de la convivència de dos companys d’una habitació d’hospital: l’habitació 313 concretament.
Els supersticiosos pensaran que és un lloc propici perquè hi passi algun tipus de desgràcia: potser una mort? O dues fins i tot? Potser 3? Tampoc té per què morir-hi ningú.
Els hospitals també són escenaris de vida, és on hem nascut bona part dels humans. A la 313 hi passen moltes coses, potser no tantes com a Hamlet, però segurament més preocupants perquè comparat amb la vida real HAMLET és una comèdia.

Després d’estar-se un mes internada en una clínica psiquiàtrica, la Llum torna a casa, decidida a retrobar-se amb les seves germanes Lola i Bibiana. La Llum somia d’anar amb elles a la casa de la seva infantesa, on les parets encara bateguen amb els records de la seva àvia Puri. Per celebrar que li han donat l’alta, les seves germanes organitzen un sopar, però els fantasmes familiars no tarden a aparèixer: la Bibiana lluita contra l’alcoholisme mentre el seu marit, el Miquel —un comptable endeutat i a l’atur—, oculta el seu fracàs. La Lola, atrapada en un matrimoni sense amor amb el Gerard, un gran tenidor de pisos en dificultats, guarda un secret. La nit es complica amb l’arribada de l’Oltra, l’excèntrica amiga de la Llum que s’ha fugat de la clínica amb un segell robat, convençuda que viu en una pel·lícula.

Quan aquesta família es reuneix, sempre hi ha algú que acaba plorant. Però aquest cop serà diferent: l’Oltra ha decidit que la seva amiga no ha de patir més, i la Llum, per la seva banda, ha jurat que no vessarà cap llàgrima. Entre copes, xiuxiueigs i confessions arrencades a crits, els secrets esclataran i les germanes descobriran que, de vegades, el seny consisteix a rebel·lar-se contra allò que fa més mal.
utoria i direcció: Nelson Valente
Traducció: Sergi Belbel
Música: David Solans i Eudald Payés

Intèrprets: Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla, Jordi Rico, Albert Ribalta i Àgata Roca

Escenografia i vestuari: Alejandro Andújar
Il·luminació: Jordi Thomàs
So: Roger Ábalos i David Solans
Caracterització: Eva Fernández
Ajudantia de direcció: Pau Ferran
Direcció tècnica: Francisco Grande
Producció executiva: Daniel López-Oros
FINS AL 22 DE FEBRER DE 2026

En el marc de les accions per commemorar el 30è aniversari del MACBA, Clara Nubiola ens proposa un mural que representa una síntesi dibuixada d’allò que ha estat aquest museu al llarg dels darrers trenta anys.

Es tracta d’una intervenció de grans dimensions que es pensa com una benvinguda a l’atri del MACBA per rebre durant tot l’aniversari, fins al novembre de 2026, a tothom que s’hi apropi. Un mural que recull continguts i exposicions, dates clau i anècdotes, persones i idees des de la mirada lliure, subjectiva i relacional de la Clara Nubiola.