Al CCCB, Rodoreda, un bosc.

des. 5, 2025 | Cultura, Cultura, Culture

L’exposició aprofundeix en l’imaginari de l’escriptora catalana Mercè Rodoreda i posa al centre la radicalitat de la seva literatura. Comissariada per Neus Penalba, la mostra proposa un recorregut pels grans temes de la seva obra, entenent-los com una xarxa de significants que, talment com les arrels i les branques d’un arbre, s’estenen en complexes i entrellaçades ramificacions de sentit.

La poètica d’aquesta gran novel·lista del segle XX està feta de certs gestos que es repeteixen en contes i novel·les –espiar, vigilar, veure morir, ennuegar-se, ofegar, transformar-se…–, hi abunden cases amb jardí i sense, carrers i places, però sobretot està plena d’arbres i de trops botànics.

Endinsar-se en l’escriptura de Rodoreda, que és sempre i alhora innocent i cruel, infantil i macabra, realista i fantàstica, clara i tenebrosa, implica abraçar la unitat inseparable de contraris que en defineix l’imaginari: fer veure, en definitiva, que, al costat del jardí de la infància amb l’avi Gurguí, hi creixen cactus rebecs, glicines gegants, flors dolentes, boscos de suïcides i tota mena de malvestats.

Tot concebent l’espai com un gran bosc que connecta orgànicament les diferents sales, l’itinerari de la mostra explora l’obra i l’escriptora mitjançant aquest símil arbrat: les arrels literàries i vitals i l’experiència del desarrelament provocat per l’exili; els troncs vertebradors de la vivència de la guerra, troncs plens de grops i de mal; les branques que volen tocar els grans noms de la cultura occidental –escriptors, pintors i cineastes–; les capçades que acullen ocells i freguen el cel, i també les llavors, que acaben germinant i donant fruit en la imaginació d’un grup d’artistes visuals que creen peces ex novo, inspirades en l’obra de Rodoreda.

L’exposició posa en diàleg l’obra literària de l’autora amb obra plàstica i audiovisual d’artistes de diferents èpoques, i incorpora també documents originals del fons de la Fundació Mercè Rodoreda, fotografies i obres contemporànies d’artistes com Èlia Llach, Mar Arza, Cabosanroque, Oriol Vilapuig o Carlota Subirós, entre d’altres. Martí Sales és responsable de la selecció dels projectes artístics de nova creació.

#RodoredaCCCB

Comissariat: Neus Penalba

5 desembre 2025 — 25 maig 2026

Felicitats Pepe!!!

nov. 30, 2025 | Cultura, Cultura, Culture

Al Poliorama, GLORIOUS! Florence Foster Jenkins, la pitjor cantant del món

nov. 6, 2025 | Cultura, Cultura, Culture

Glorious! és una divertida comèdia basada en la increïble història real de Florence Foster Jenkins, una milionària excèntrica de la Nova York dels anys 40 que, malgrat no tenir cap talent, va arriscar el seu propi patrimoni per a perseguir el seu somni de convertir-se en una cantant d’òpera de renom.

Amb entusiasme desbordant i sense por al ridícul, va culminar la seva carrera organitzant un concert al prestigiós Carnegie Hall, on la seva devoció per delectar al públic amb el seu cant estrident, convençuda que sonava meravellosament bé, la van convertir en tota una icona de l’època.

L’obra de Peter Quilter contraposa magistralment l’ambició de Florence per la seva passió per la música amb les dolces maniobres del seus amics i familiars per no desanimar-la; malgrat les crítiques i els riures que provoca el seu cant desafinat, aquesta alegre i delirant dona es manté ferma en el seu somni, provocant moments tan hilarants com commovedors.

Una comèdia entusiasta sobre el somni de triomfar sense tenir cap mena de talent —i el poder de creure en un mateix per sobre de tot.

« La gent pot dir que no sé cantar, però mai ningú podrà dir que no vaig cantar »

––Florence Foster Jenkins

Del 07.11.25 al 14.12.25

Durada: 95 minuts (durada aproximada)

AL MACBA: Projectar un planeta negre. L’art i la cultura de Panàfrica

nov. 6, 2025 | Cultura, Cultura, Culture

Es tracta d’un projecte impulsat conjuntament amb l’Art Institute of Chicago en col·laboració amb dues institucions de referència més com són el Barbican Centre de Londres i el KANAL Centre Pompidou de Brussel·les. Aquesta col·laboració ha fet possible la magnitud de la mostra, amb prop de 350 peces d’un centenar d’artistes, que s’exhibirà a les quatre institucions fins a la primavera del 2027.

Tot i que el panafricanisme ha estat àmpliament reconegut com una força important en la història del món del segle xx, fins ara no s’havia programat una gran mostra que examinés aquest moviment en el camp de l’art i la cultura. Projectar un planeta negre. L’art i la cultura de Panàfrica pren com a punt de partida la data del primer Congrés Panafricà (1919) i explica el panafricanisme com un conjunt d’idees galvanitzants, de projeccions d’una altra visió d’un món que ha existit però que no s’ha explicat a través de formes d’art o bé no s’ha considerat prou rellevant en termes polítics.

L’exposició aborda l’art de la diàspora africana com la clau d’una sèrie d’estètiques d’anada i tornada, entre la producció artística del continent africà i les propostes de comunitats negres disperses per la geografia mundial. Artistes, escriptors i altres agents culturals han reaccionat al llarg de més d’un segle a les històries de supremacia, conflicte i ruptura que han afectat el món –esclavitud, colonialisme i discriminació racial, entre d’altres.

Mentre que el panafricanisme aspira a la solidaritat transnacional i planetària, la mostra també recull experiències i manifestacions condicionades per visions contextualitzades no sempre alineades. Un conjunt ampli d’idees filosòfiques estructurarà l’exposició, mentre que la informació biogràfica i la visió històrica es traçaran amb obres, documents i instal·lacions particulars.

El MACBA proposa un itinerari estructurat a partir de conceptes que expandeixen nocions com ara els fonaments del panafricanisme, estudis de la negritud –tant com a moviment estètic com en funció d’aglutinador de l’element negre–, la representativitat, el pes de les creences religioses i animistes, les formes de protestes públiques i els moviments antiracistes i pels drets civils.

El resultat és una col·lecció de peces de diferents materials i suports que, sense jerarquia, mostra les belles arts, la música i les cultures vernacles o populars de l’Àfrica, el Brasil, el Carib, l’Amèrica del Nord i l’Europa occidental. També recull objectes visuals i sonors que es mostren en diàleg amb textos i proclames polítiques.

Al llarg de tota la mostra, l’efímera –des de diaris i revistes fins a cartells i fullets– té una gran rellevància, ja que és crucial per entendre la importància dels materials impresos i gràfics en la distribució i la formació del panafricanisme. L’equip curatorial ha dut a terme una tasca ingent de recerca de materials rellevants i revolucionaris sobre l’alliberament al catàleg de biblioteques i arxius.

De fet, l’exposició és fruit d’una investigació ambiciosa que també es materialitza en una publicació homònima monogràfica. El catàleg, que té com a objectiu ser un referent acadèmic per a la investigació artística, inclou assaigs filosòfics, informació biogràfica i context històric relacionat amb les obres o instal·lacions presentades a l’exposició. Així mateix, s’editarà un volum de caràcter acadèmic que recollirà aportacions i bibliografia sobre la presència del panafricanisme a l’estat espanyol en moments crucials de la història. D’altra banda, aquesta proposta expositiva no s’entén sense el desenvolupament d’un programa públic potent que és una oportunitat per obrir el museu i connectar amb la ciutadania. Converses públiques, seminaris, però també contacte amb comunitats negres locals i activacions d’arxius que relaten no només la visió històrica i global del panafricanisme, sinó també les tradicions orals, les varietats de música, les declaracions polítiques i els sons ambientals de la vida quotidiana que han modelat la narrativa de la unitat i l’alliberament panafricans en el context català, espanyol i europeu.

Les activitats arrencaran abans que s’inauguri la mostra al MACBA i impregnaran els espais, programes i projectes que conviuen al museu. El Programa d’Estudis Independents (PEI) treballarà substancialment amb idees com el panafricanisme i la solidaritat postcolonial més enllà de la raça a través de les pràctiques d’art, estètica i arxiu.

Del 6 de novembre de 2025 al 6 d’abril de 2026