Narrada y codirigida por el propio George Michael hasta días antes de su muerte, nos hallamos ante su honesto e íntimo testamento en forma de colosal videoclip entre la candidez y la tragedia.

La malograda superestrella del pop de los años 80 y 90 disecciona aquí sus juveniles ansias de fama en los tiempos de Wham! y el desgaste emocional que ésta trajo consigo ya siendo un respetado artista adulto. También comenta sus males de amor, las acusaciones de apropiacionismo cultural desde el ámbito soul y r&b y la dolorosa batalla legal que libró contra el sello Sony. Y, a la vera de un tocadiscos en el que suenan sus mayores éxit os , dicen la suya Elton John, Liam Gallagher, Stevie Wonder, Ricky Gervais, Tony Bennett, James Corden, Naomi Campbell, Linda Evangelista, Cindy Crawford, y un rutilante carrusel de celebrities.

Director David Austin, George Michael
United Kingdom / 113 min. / 2018 / English
jue 01, nov 21:45

http://es.in-edit.org

Falso documental sobre el auge y la caída del sello Factory Records que, entre la nostalgia y la comedia irreverente, captura el espíritu y el contexto social de Manchester entre finales de los 70 y principios de los 90, de la new wave a la rave.

Tras asistir a un concierto de los Sex Pistols, el presentador de Granada TV Tony Wilson crea la discográfica Factory Records, que dará origen a grupos como Joy Divison, New Order o Happy Mondays y cambiará la faz de la música pop. Más tarde, adquiere un local y monta su propia discoteca, Hacienda, famosa en todo el mundo. Esta es una hilarante historia de sexo, drogas y música, narrada como un falso documental, que retrata el movimiento musical del Manchester post-punk y el “Mad-chester” acid house. De 1976 a 1992, esta ciudad se convirtió en uno de los epicentros del universo musical, dando pie a los sonidos más libres y a nuevos caminos expresivos. La película retrata los cambios musicales que se produjeron bajo la sombra de Factory y Tony Wilson, así como los cambios sociales y políticos que tuvieron lugar durante esta época. El director del filme, Michael, decidió grabarla en vídeo digital e incluir varios cameos, como el del Tony Wilson real.
In-Edit Festival Internacional de Cine Documental Musical de Barcelona 2018
https://www.in-edit.org/webapp/programacion
25 OCT – 4 NOV 2018

La monumental historia del sello independiente de jazz más relevante de la historia. O cómo dos judíos alemanes levantaron un segundo hogar para una nómina de artistas que revolucionarían para siempre el género y la música en general.
In-Edit Festival Internacional de Cine Documental Musical de Barcelona 2018
https://www.in-edit.org/webapp/programacion
25 OCT – 4 NOV 2018

L’exposició repassa la trajectòria creativa del director novaiorquès Stanley Kubrick (1928-1999), des dels seus anys d’aprenentatge com a fotògraf a la revista Look, aturant-se en els seus dotze llargmetratges, fins als seus projectes nonats o encomanats a la responsabilitat d’altres cineastes.

«If it can be written, or thought, it can be filmed.»

Stanley Kubrick

La mostra és un recorregut cronològic per l’obra d’un geni del cinema, creador d’obres mestres en una gran diversitat de gèneres cinematogràfics.

Presenta una cuidada selecció de més de sis-cents ítems, entre imatges en moviment (uns quaranta audiovisuals); objectes i material procedents dels arxius personals del director (documents de recerca i producció, guions, fotos fixes, utillatge, vestuari, maquetes, càmeres i objectius…), i la correspondència amb el talent que el va envoltar.

Tota la carrera del director està documentada i representada, des dels seus inicis amb curtmetratges documentals fins a la seva última pel·lícula, Eyes Wide Shut (1999) o obres mestres com ara 2001: una odissea de l’espai (1968), La taronja mecànica (1971), Barry Lyndon (1975) i The Shining (1980).

Inauguració amb banda sonora de cinema

El 23 d’octubre a les 19.00h obrim les portes a l’univers artístic i cinematogràfic d’Stanley Kubrick amb un concert de l’Orquestra Simfònica del Vallés, que posarà banda sonora a la festa d’inauguració interpretant peces clàssiques de la filmografía de Kubrick.

Objectes icònics d’un mestre del detall

Els seguidors de Kubrick trobaran peces icòniques, vestuari i utillatge original de les pel·lícules, com ara el «Star Child»; la disfressa d’home-simi, de 2001: una odissea de l’espai; els vestits de les germanes bessones i la destral de Jack Torrance, de The Shining; el casc amb el lema «Born to Kill», de Full Metal Jacket (1986) o les màscares d’Eyes Wide Shut.

Kubrick era conegut per la seva exigència amb els seus companys de feina i, sobretot, amb ell mateix. Els documents de recerca i producció donen fe de la meticulositat amb què el director planejava i executava les seves obres, i del grau de detall amb què supervisava les produccions.

Les pel·lícules d’Stanley Kubrick són famoses pels efectes especials i la innovadora composició pictòrica. A l’exposició hi ha diverses peces de material de gravació amb què treballava Kubrick: càmeres portàtils i d’estudi, una taula de muntatge Moviola i una selecció d’objectius de càmera, entre les quals hi ha un objectiu Zeiss ultraràpid amb què es van filmar les escenes il·luminades amb espelmes a la pel·lícula Barry Lyndon.

Els projectes que Stanley Kubrick no va poder dur a terme, com ara Napoleon i The Aryan Papers, també hi són representats en tot detall. El material recollit propietat del director mostra com d’avançades estaven tant la recerca com la preproducció d’aquesta pel·lícula sobre l’emperador francès i de l’adaptació cinematogràfica de la novel·la Wartime Lies, de Louis Begley.

Continguts inèdits en la mostra de Barcelona

Comissariada per Hans-Peter Reichmann i Tim Heptner, del Deutsches Filmmusuem de Frankfurt, la mostra ja s’ha pogut veure en diferents ciutats d’arreu del món com Ciutat de Mèxic, Los Angeles, Seül o París.

El crític de cinema i escriptor Jordi Costa és el responsable de la seva adaptació al CCCB de Barcelona, que incorpora continguts inèdits. Entre d’altres, nous materials del film 2001: una odissea de l’espai (1968), que aquest any compleix el cinquantè aniversari, storyboards de Barry Lyndon, entrevistes inèdites a actors i directors col·laboradors de Stanley Kubrick o una instal·lació audiovisual biogràfica, signada per Manuel Huerga.

«Stanley Kubrick» és una exposició del Deutsches Filmmuseum, Frankfurt am Main, Christiane Kubrick, Jan Harlan i l’Stanley Kubrick Archive de la University of the Arts London, amb la col·laboració de Warner Bros. Entertainment Inc., Sony-Columbia Pictures Industries Inc., Metro Goldwyn Mayer Studios Inc., Universal Studios Inc., i SK Film Archives LLC.

Comissaris: Hans-Peter Reichmann, Tim Heptner, Deutsches Filminstitut (Frankfurt)
Comissaris a Barcelona: Jordi Costa i Vila
Disseny de l’espai: Víctor Imperial i Andrés Ibáñez
24 octubre 2018 – 31 març 2019

Els carrers, els cabarets i els cafès del barri de Montmartre van ser l’escenari d’una explosió creativa, marcada per la bohèmia i l’avantguarda de la mà de joves artistes i intel·lectuals que van desafiar l’ordre establert. Henri de Toulouse-Lautrec (Albi, 1864 – Château Malromé, 1901) i altres artistes com Vincent van Gogh, Jean-Louis Forain, T. A. Steinlen, Pierre Bonnard o Édouard Vuillard van contribuir a aquesta florida d’un moviment trencador al marge de la burgesia.

L’exposició, que consta de més de 350 obres amb préstecs internacionals de col·leccions públiques i privades, representa un viatge pel París bohemi d’entre segles. Una mostra pluridisciplinària per comprendre el paper fonamental que l’esperit de Montmartre va tenir en el desenvolupament de l’art modern, i la manera en què Toulouse-Lautrec i els seus contemporanis van influenciar en l’evolució de la producció artística efímera: cartells, il·lustracions, impressions i dissenys, que van expandir a nous públics l’esperit bohemi i les creacions artístiques.

UN BARRI TRANSFORMADOR
L’any 1880, Montmartre era una zona marginal i perillosa apartada de París que va començar a atraure nombrosos joves creadors. Els artistes Henri de Toulouse-Lautrec, Paul Signac, Pierre Bonnard i Henri-Gabriel Ibels, els intèrprets Aristide Bruant i Yvette Guilbert, els escriptors Émile Goudeau, Alphonse Allais i Alfred Jarry, i els músics Erik Satie, Vincent Hyspa i Gustave Charpentier s’hi van traslladar. Tots ells volien viure gastant poc, treballar en el París bohemi i evitar el centre burgès de la capital francesa. Montmartre va ser el denominador comú geogràfic de molts artistes, que van contribuir activament a definir l’estètica avantguardista de l’època.

Els carrers de Montmartre mateixos i l’entreteniment que es trobava als cabarets, els teatres, els cafès concert i els circs era una forta inspiració per als artistes. No tan sols van assistir als espectacles i hi van participar, sinó que van empatitzar amb els vagabunds o les prostitutes, i es veien ells mateixos al marge de la societat establerta. El costat més fosc de la vida de fin de siècle va quedar plasmat en l’obra de nombrosos talents. Toulouse-Lautrec representa una figura clau per enllaçar els artistes i intel·lectuals que van situar Montmartre en el punt de mira de la transgressió i l’avantguarda de finals del s. XIX.

DEL 18 D’OCTUBRE DE 2018 AL 20 DE GENER DE 2019.