La Mercè 2026 arrencarà amb el pregó del mestre cellerer Antoni Falgueras, acompanyat de la seva filla, la
sommelier Meritxell Falgueras.
El cartell és obra de l’artista visual Cinta Vidal; inclou espais emblemàtics de la ciutat, amb una perspectiva
innovadora que representa una Barcelona feta de connexions i troballes.
Shanghai serà la primera ciutat asiàtica convidada d’honor, coincidint amb el 25è aniversari del seu agermanament
amb Barcelona
La programació de les festes s’ampliarà a nous espais com la plaça de les Glòries, la plaça de Sarrià o la plaça Comas,
i s’estendrà pels 10 districtes de la ciutat
La cultura popular protagonitza una de les novetats d’enguany, amb l’estrena d’una nova Porta de l’Infern
El park Güell serà escenari d’una nova col·laboració amb la Generalitat, un espectacle que fusiona música i balls
d’arrel amb la contemporaneïtat.

https://www.barcelona.cat/lamerce/ca/programa

Del 23 al 27 de setembre.

Si l’escriptor Delibes em va ensenyar a mirar, el còmic Fernán-Gómez, a escoltar.
Durant uns quants anys vaig tenir el privilegi d’estar a prop seu i escoltar-lo.

Escoltar-lo, entre altres coses, la història de Fernanda López, «la rossa», la seva besàvia, de qui va heretar el color de cabell i que era de Valdelaguna, un poble al costat de Chinchón, el meu. I de Carolina Gómez, modista, l’àvia que va cuidar la seva infantesa com Natividad López, amb les seves feines, va cuidar la meva.

Vam intercanviar i compartir coincidències en tantes altres històries.

Històries de supervivència, d’absències, pors, esperances, somnis: de llibertat, d'»arribar a ser algú», de ser – per què no?- Jackie Cooper, «el de La isla del tesoro», i també «escriptor de novel·les de Salgari».

Ferma, orgullosament resolta en la seva melangia, sonava la veu de Fernando en recordar aquells temps, en recordar-se.

Ecos de Baroja, Galdós, Barea… rondaven per aquella memòria.

També, a través de la de Fernando, se m’apareixien les veus de la seva àvia i de la meva, la llunyana de Carola, la seva mare, la de María, la criada analfabeta aficionada a la poesia, la de Florentina i el «joder que piernas» del seu nòvio.

La veu del nen somiador, la del meritori amb el seu grapat de castanyes pilongues a la butxaca, la del jove enamorat i amb pressa, amb molta pressa…

Veus en una sola veu.

Confio que m’escolteu amb la mateixa o semblant emoció amb què jo l’escoltava a ell,
el nét de la modista,
el fill de la còmica.

José Sacristán

FINS AL 4 D’OCTUBRE DE 2026

Poc abans de fugir de l’Alemanya nazi, Fritz Lang entra en el cinema sonor per la porta gran tot revolucionant la nova tecnologia d’aleshores amb M (1931), un film en què els sons, el silenci i el fora de camp sonor s’integraven de manera innovadora en la narració.

Aquesta transició significa per al cineasta el pas d’un univers monumental i fantàstic a un estil contingut i realista, centrat en personatges més quotidians, allunyats dels superherois i els supercriminals de l’etapa muda.
En arribar als Estats Units, Lang trasllada amb naturalitat les seves obsessions temàtiques al sistema d’estudis de Hollywood.

Destaca en gèneres com el western, el d’espies, el d’aventures i, sobretot, el noir, al qual aporta la influència estètica de l’expressionisme alemany, i manté molts dels elements constants de la seva filmografia com ara la fatalitat del destí, la culpa, la moral ambigua o l’individu enfront de sistemes opressius.

Finalment, al seu retorn a Europa el 1959, recupera el sentit de l’espectacle de les primeres pel·lícules i culmina una de les obres més coherents i rigoroses del setè art.

Fins al 25/09/2026.

Dins d’una tempesta de boira, Poncia, la criada de Bernarda Alba, resa per la mort d’Adela. La casa s’ha sumit en una mar de silenci. Poncia parla sola i també amb elles, amb Bernarda Alba i les seves filles.

FINS AL 27 DE SETEMBRE DE 2026