El MNAC, al Musée des Beaux Arts de Lió i el Museum of Fine Arts de Boston col·laboren en aquesta exposició que reunineix per primera vegada les tres versions de La Visió de sant Francesc d’Assís pel Papa Nicolau V, una obra cabdal de Francisco de Zurbarán (1598-1664). La possibilitat absolutament excepcional de confrontar les tres pintures aporta llum sobre cada una d’elles. L’obra que conserva el MNAC ha estat sotmesa a un profund procés de restauració que ha permès recuperar el seu aspecte original i treure a la llum detalls ocults pel pas del temps.
En La visió de sant Francesc pel Papa Nicolau V, Zurbarán plasma un episodi llegendari segons el qual el Papa va sol·licitar veure el cos momificat del sant a la cripta de la basílica d’Assís. El pintor condensa una acció narrativa complexa posant el focus en l’essencial i ens mostra només la visió subjectiva del Papa. Zurbarán disposa la figura de sant Francesc com una obra d’art en un museu, treballant amb la llum, l’espai i la construcció geomètrica. Li atorga així força i una presència prodigiosa, fent que sembli que la mòmia del sant pren vida pròpia. A partir de la contemplació d’allò real, les imatges ens transporten més enllà de la realitat, o al seu interior, la seva ànima.
Aquesta exposició reuneix també altres obres de Zurbarán, entre elles les dues versions bessones, subtilment diferents, de la seva cèlebre Natura morta d’atuells, la del Museo del Prado i la del Museu Nacional d’Art de Catalunya. En aquestes pintures Zurbarán genera una estètica del buit, la distància i la presència, i del silenci, on no distingim quotidianitat de misteri religiós.
Zurbarán demostra que l’art modela imatges que no repliquen la realitat sinó que la transcendeixen en quelcom que ens apropa al misteri de la vida. En ell la natura esdevé reveladora d’allò sobrenatural. Les seves obres són dispositius per a la contemplació profunda, per a la meditació que ens obre a una experiència espiritual. La simplicitat i la puresa de les seves formes ens fascina i s’apropa a una sensibilitat contemporània. La manera de tractar els temes és una metàfora de l’art, però també de la potència de les imatges, de la seva capacitat per generar il·lusió de realitat, una experiència que coneixem tan bé al segle XXI.
Aquesta exposició mostra també com l’obra de Zurbarán arriba a la contemporaneïtat i la situarà en relació a obres d’artistes contemporanis amb els quals s’aprecia una continuïtat en la síntesi formal i l’aspiració espiritual, com ara Alfons Borrell, Toni Catany, Joan Hernández Pijuan, Josep Guinovart, Antoni Llena, Aurèlia Muñoz, Marta Povo i Antoni Tàpies, així com també Antoni Llena i Eulàlia Valldosera, que han creat obres especialment per aquesta exposició.
Del 21 de març al 29 de juny de 2025
Organitza i produeix: Museu Nacional d’Art de Catalunya
Gràcies a la col·laboració entre el Musée des Beaux Arts de Lyon, el Boston Museum of Fine Arts i el Museu Nacional d’Art de Catalunya, s’han pogut reunir per a aquesta exposició, de manera absolutament excepcional, les tres versions que Zurbarán va fer de la Visió de sant Francesc d’Assís pel Papa Nicolau V
Dues parelles es reuneixen per discutir la conducta violenta del fill d’un dels matrimonis que ha colpejat amb un pal al fill de l’altre, trencant-li dues dents. Al llarg de la conversa, la discussió s’anirà encenent i el que havia de ser una trobada pacífica per resoldre el conflicte acabarà esclatant en un caos absolut, posant de relleu les contradiccions entre el discurs i les accions dels adults i que la violència és, potser, un tret inalienable de la nostra naturalesa més arrelada.
