MACBA. MELANIE SMITH. FARSA I ARTIFICI

El MACBA presenta Melanie Smith. Farsa i artifici, la més àmplia exposició institucional que s’ha organitzat mai a Europa del treball de l’artista. La mostra inclou tot el ventall de mitjans en què s’expressa Smith, des de les primeres escultures, assemblatges, relleus i pintures fins a les seves obres en vídeo, fotografia i instal·lacions. Smith va néixer al Regne Unit el 1965, però ha desenvolupat la seva carrera en el context de l’escena artística mexicana dels noranta. Instal·lada a Ciutat de Mèxic des de 1989, l’artista va representar Mèxic a la Biennal de Venècia de 2011. Va arribar a Mèxic provinent de les contradiccions de l’Anglaterra de Thatcher, caracteritzada pel desmantellament del passat industrial i per la transformació en una economia de serveis que, després de l’empenta inicial, va acabar en recessió. A Mèxic va ser testimoni de l’estratificació de la modernització capitalista, de la modernitat fallida i l’empobriment derivat de l’hiperconsumisme, de sistemes més tradicionals de manufactura i una economia informal. El contrast entre el seu país d’origen i el d’adopció informa subtilment la seva obra.

melanie_smith_xipetotec.1Des dels anys vuitanta, Smith ha abordat temes interrelacionats que abasten els efectes i detritus de la industrialització, l’economia i l’estètica de l’abstracció, la urbanització, el colonialisme i, més recentment, la natura i l’entropia. En la seva obra, els mercats atapeïts de quincalla de plàstic de Ciutat de Mèxic esdevenen testimonis del domini de les economies neoliberals, però també de l’existència de mercats i sistemes de circulació alternatius. D’altra banda, constitueixen la base d’una investigació sobre l’abstracció ―el monocrom― en relació amb la ciutat, l’avantguarda, el modernisme, l’indigenisme i diverses formes de nacionalisme. En última instància, Smith du a terme un treball d’arqueologia del modernisme i la modernitat.

L’exposició presenta un conjunt de corpus importants de l’obra de Smith que posen de manifest el desenvolupament del seu projecte. Tot i que no s’organitza cronològicament, la mostra inclou algunes peces clau dels seus inicis com Spiral City (2002) i Six Steps to Abstraction i Farce and Artifice (2004). Spiral City és una pel·lícula acompanyada de sèries fotogràfiques i pinturesde la ciutat de Mexico, inspirada en la gegantina escultura de land art i la pel·lícula de Robert Smithson Spiral Jetty. Si la pel·lícula de Smithson segueix el moviment de l’artista cap al centre de l’espiral, Spiral City representa el contrapunt de la retícula de Ciutat de Mèxic, filmada des de l’aire dibuixant una espiral cada vegada més àmplia. La pel·lícula mostra una ciutat víctima de l’erosió, en la qual les construccions se superposen i s’esfondren, una inquietant cartografia del futur. Junts componen un document d’una expansió urbana aparentment il·limitada, on la contemplació abstracta de la massa és inseparable de la seva experiència social. A la mostra aquests treballs s’exposaran junt amb treballs més recents com Fordlandia (2014) que explora els límits de la immensitat de la natura a la seva amazònica brasilera.

Xilitla (2010) ―anomenada com un poble de Mèxic on hi ha un jardí creat per l’excèntric aristòcrata britànic Edward James (1907-1984), important col·leccionista d’art surrealista― examina el llegat del modernisme i les modernitats incompletes de Llatinoamèrica a través de les relíquies i ruïnes del surrealisme encarnat per les estructures concretes fantàstiques que va construir al seu jardí. Fordlandia (2014) es va filmar a la ciutat abandonada fundada per Henry Ford a la selva amazònica brasilera per produir goma. La utopia de Ford d’una producció industrial capitalista va fracassar aviat i, un cop abandonat, l’indret va caure en un estat de ràpid i progressiu deteriorament. La pel·lícula de Smith se centra en detalls de l’assentament i en el seu estat actual de ruïna, les comunitats autòctones que viuen a la regió, el riu i la flora i fauna locals. D’aquesta manera, la pel·lícula teixeix una reflexió sobre els processos d’entropia observats en relació amb la modernitat i els seus fracassos, especialment en el context dels tròpics, on la natura s’imposa obstinadament.

La mostra inclou també treballs recents com una pintura performativa Obscuridades bucólicas (2017), inspirades en l’obra de El Bosco però combinat amb un sentit de l’absurd que trobem tant en un context mexicà com en el surrealisme britànic, al sentit de l’humor de la literatura britànica com per exemple Alicia en el país de les meravelles (1865) o Book of Nonsense (1846) de Edward Lear o els mateixos Monty Python.

L’exposició del MACBA examina en profunditat la trajectòria de Smith i inclou obres de nova producció. L’exposició està produïda en col·laboració amb el MUAC de Ciutat de Mèxic, i el Museo Amparo de Puebla, Mèxic.

Comissària: Tanya Barson

Del 18 maig al 07 oct. 2018

A %d blogueros les gusta esto: