El recorregut de la mostra repassa el vincle entre la transformació urbana, marcada per la celebració de grans esdevenimentsinternacionals, des de l’Exposició Universal de 1888 fins al Fòrum de les Cultures 2004, i el paper històric de la fotografia en la configuració de la percepció i opinió pública de la ciutat en un període comprès entre el sorgiment de les tecnologies fotogràfiques múltiples, a la dècada de 1850, fins a l’expansió massiva de les tecnologies digitals, Internet, la telefonia mòbil i les xarxes socials en el pas del segle XX al XXI.
Un recorregut històric, dominant i popular.
L’exposició presenta un recorregut per 18 sales, amb obres concebudes com a casos d’estudi o escenes específiques. Aquestes escenes s’engloben en sis grans moments històrics: L’aprovació del pla Cerdà i l’Exposició Universal (1860-1888); el sorgiment de la premsa gràfica, l’obertura de la Via Laietana i la reforma de Montjuïc i l’eclosió de les retòriques del Modernisme arquitectònic i artístic (1888-1929); els anys trenta i la Guerra Civil (1930-1939); l’hegemonia del paradigma humanista i el nou fotoperiodisme de la Transició (1940-1970); el sorgiment del nou estil documental topogràfic en relació amb la recuperació de la ciutat i l’auge del moviment veïnal (1970-1992); i, per finalitzar, les noves lluites socials on la imatge adquireix una nova centralitat, tant en la gestió municipal com en el conflicte social (1992-2004).
Comissari: Jorge Ribalta
