Temps de caritat from CCCB on Vimeo.
El documental s’estructura en cinc jornades, cinc dijous en els quals s’evoca la infància dels homes i les dones que visqueren a la Casa de Caritat de Barcelona (actualment edifici del CCCB) i el seu testimoni vital sobre la seva infància i adolescència.
En alguns trams estan acompanyats per treballadors del recinte: les cambreres del bar del CCCB; Dolors Genovès, professora de la Facultat de Comunicació de la Universitat Ramon Llull; Teresa Pérez, relacions públiques del CCCB, o mossèn Francesc, que, unint present i passat, contextualitzen els testimonis de la gent gran i estructuren l’evolució de la Casa de Caritat i els seus usos i funcions. El documental afavoreix en la darrera jornada (el cinquè dijous) que els avis incorporin una nova experiència al seu background, i planteja una visita a l’exposició «Big Bang Data» del Centre de Cultura Contemporània, un espai, el de les exposicions, on antigament estaven ubicats els dormitoris, i que gairebé cap d’ells no coneixia en el seu format actual, amb la qual cosa s’integren noves experiències a les antigues.
Les persones grans, gairebé trenta, en diversos graus de participació, expliquen en grup i individualment els seus orígens, la vida diària, els jocs, la higiene, la religió, el sexe, la relació amb qui els cuidava (monges, cuidadors), les seves eleccions professionals en els tallers i, en alguns casos, el seu adéu a la Casa de Caritat, en un relat coral puntejat per les circumstàncies històriques que van modelar, juntament amb l’escenari de l’edifici, la seva personalitat i la seva vida. Unes personalitats que tenen punts de vista molt diferents a l’hora de valorar la seva vida a la Casa de Caritat.
En un purgatori de músics i comediants, Will Kemp i Robert Armin, els dos còmics de la companyia més famosa de Londres, reben la notícia de la mort de William Shakespeare.