World Press Photo 2017 Barcelona avanza sus fechas y convierte la ciudad en una de las primeras del mundo donde se mostrarán las fotografías del prestigioso premio de fotoperiodismo. El Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona será una de las primeras sedes en presentar las imágenes y los resultados de los premios del Concurso de Narrativa Digital.
Del 29 abril al 5 junio 2017.
MACBA. FORENSIC ARCHITECTURE. Cap a una estética investigativa.

Recentment, un petit grup d’investigadors anomenat Forensic Architecture va començar a emprar nous mètodes en una sèrie de treballs d’investigació sobre les vulneracions dels drets humans. A més d’aportar proves evidents per als tribunals internacionals col·laborant amb nombrosos grups activistes, oenagés, Amnistia Internacional i les Nacions Unides, Forensic Architecture no sols ha cridat l’atenció amb noves dades sobre les violacions dels drets humans i els crims d’Estat arreu del món, sinó que també ha donat lloc a una nova modalitat de pràctica investigativa que porta el seu nom, «arquitectura forense». El grup utilitza l’arquitectura com a eina metodològica per investigar conflictes armats i la destrucció mediambiental, i per complementar i confrontar amb altres múltiples fonts probatòries com són els mitjans digitals i xarxes socials, els sensors remots, les investigacions materials i els testimonis presencials. Aquesta exposició presenta aquesta pràctica i en subratlla els orígens, la història, els supòsits, el potencial i també les dificultats i limitacions. Amb aquestes investigacions i els textos crítics que les acompanyen, Forensic Architecture examina com es produeix –tecnològicament, arquitectònicament i estèticament– la veritat pública, com es pot utilitzar per confrontar la propaganda i els secrets d’Estat, i com es poden denunciar les noves formes de violència d’Estat.
Del 28 abr. al 15 oct. 2017.
SANT JORDI 2017.
Teatre Goya. La autora de Las meninas.
En un futuro no muy lejano la crisis financiera que sacude Europa obliga al Estado español a desprenderse de su patrimonio artístico. Ante la posibilidad de la venta de Las meninas, una afamada monja copista recibe el encargo de realizar una réplica exacta del original velazqueño. A partir de ese momento, la religiosa se va a ver atrapada en una encrucijada de intereses de diversa índole, al tiempo que sufrirá una repentina transformación de su personalidad cuando la humilde artesana del pincel inopinadamente se convierta en una reconocida figura de las artes plásticas y en una estrella mediática.
La autora de Las meninas es una sátira distópica en la que se aborda el lugar que debe ocupar el arte en la sociedad, así como el controvertible concepto de bienestar social. La obra, igualmente, despliega una mirada irónica sobre el ensimismamiento ególatra de buena parte de la creación más vanguardista y comprometida de los últimos años, así como sobre la banalización de la experiencia artística convertida en multitudinario acontecimiento mediático en sintonía con los grandes parques temáticos de entretenimiento de masas.
El autor quiere compartir el interés con que contempla las sorprendentes realidades que está generando la democratización indiscriminada en todos los ámbitos del quehacer cultural; el derrumbe de la autoritas referida al arte y al saber, el advenimiento, en fin, de un nuevo paradigma que sitúa y equipara en el mismo canon una arraigada tonadilla local con, pongamos por caso, el Réquiem de Mozart.
Del 22 de abril al 4 de junio de 2017
MACBA. AKRAM ZAATARI CONTRA LA FOTOGRAFIA.
Els arxius de l’Arab Image Foundation a Beirut, Líban, contenen una plètora de material fotogràfic provinent de l’Orient Mitjà, el nord de l’Àfrica i la diàspora àrab. Constituïda i desenvolupada per artistes preocupats per la preservació fotogràfica, l’AIF va sorgir com un centre dedicat a l’estudi de la fotografia i les pràctiques del col·leccionisme, la preservació i la divulgació d’imatges. La col·lecció inicial de l’AIF va ser el resultat de la recerca generada per projectes artístics, que va desembocar en un nou tipus d’institució i una aproximació diferent al patrimoni fotogràfic. Des d’aleshores l’arxiu ha anat augmentant fins a incloure una gran diversitat de col·leccions, que van des d’instantànies familiars fins a composicions d’estudi de caràcter formal.
Més enllà de mostrar un ampli espectre de representacions visuals del món àrab, els artistes que van constituir o van recórrer a la col·lecció de l’AIF plantejaven qüestions radicals referides als documents fotogràfics i la seva funció en el nostre temps. Els projectes comportaven l’escriptura d’històries sobre la pràctica de la gent corrent, petits esdeveniments i aspectes socials en general, i van generar nous discursos en relació amb el mitjà.
Lluny d’oferir un relat històric de l’AIF, aquesta exposició en presenta la perspectiva d’un artista, que és fonamental per entendre la pràctica de l’organització. A través d’Akram Zaatari, membre fundador de l’AIF que va tenir un paper clau en el seu desenvolupament, l’exposició reflexiona sobre els vint anys d’història de l’AIF i les múltiples condicions de la fotografia, com a document fotogràfic, objecte, valor material, estètica i memòria. L’expansiu treball de Zaatari sobre fotografia i col·leccionisme adopta una perspectiva arqueològica: excava en el passat, en fa aflorar noves narratives i les ressitua en la contemporaneïtat.
L’exposició analitzarà l’AIF prenent en consideració el seu caràcter dual: d’una banda, com a arxiu de pràctiques fotogràfiques i de col·leccionisme i, de l’altra, com una iniciativa liderada per artistes que va deixar una marca visible en el paisatge artístic de l’època. Assenyalarà els moments significatius en la seva història i els debats crítics generats al llarg de la seva evolució, i es presentaran antics projectes i noves produccions vinculades a la col·lecció.
Amb motiu de la mostra, es publicarà un catàleg amb un assaig de Mark Westmoreland sobre la pràctica artística d’Akram Zaatari i la seva relació amb l’AIF, una conversa entre Chad Elias i Akram Zaatari, i una selecció de fitxes comentades i il·lustrades de materials de l’arxiu de l’AIF, per Ian B. Larson. El llibre també inclou una selecció de la nova producció de l’artista.
Exposició organitzada pel Museu d’Art Contemporani de Barcelona i el National Museum of Modern and Contemporary Art, Korea.
Comissaris: Hiuwai Chu i Bartomeu Marí
07 abr. al 25 set. 2017
Horaris
DILLUNS – DIJOUS
Cuina: 13:00 pm – 15:30 pm (Tancament de sala 17:00)
Cuina: 19:30 pm – 22:00 pm (Tancament de sala 23:45)
DIVENDRES I DISSABTES
Cuina: 13:00 pm – 15:30 pm (Tancament de sala 17:00)
Cuina: 19:30 pm – 22:30 pm (Tancament de sala 24:00)
DIUMENGE I FESTIUS
Cuina: 13:00 pm – 15:30 pm (Tancament de sala 17:00)
Contacte
Telèfon de contacte: 933 012 939
Telèfon de reserves: 933 024 186
reserves@restaurantestevet.com
Per a reserves d’una sola persona, si us plau, contacteu per telèfon o correu electrònic.
Localització
RESTAURANT CA L'ESTEVET
Valldonzella, 46
08001 Barcelona