A més d’un gran esdeveniment ciutadà, la Festa Major de Barcelona és, també, un macrofestival format per festivals diversos que deixen constància de la riquesa cultural de la capital catalana: des del festival Mercè Arts de Carrer, fins a les mostres de cultura popular, passant pels festivals BAM i Acció Cultura Viva i la programació del Música Mercè, que apleguen enguany més de cinc-centes activitats.

Aquí teniu el programa: 210916-merce21-programa-general-a4

La fundació Photographic Social Vision organitza per setzena vegada l’exposició de fotoperiodisme més reconeguda a escala mundial, que aplega les obres guanyadores del concurs de fotografia i narrativa digital World Press Photo.

L’exposició presenta totes les fotografies i les peces multimèdia premiades, la major part inèdites al nostre país, que s’han escollit per la seva qualitat visual excepcional i que ofereixen diferents perspectives al voltant de l’actualitat global. Aquest any, tres fotògrafs espanyols figuren entre els guardonats: els barcelonins Ricard García Vilanova i Ramon Espinosa, i el sevillà Antonio Pizarro Rodríguez.

L’experiència de Barcelona va més enllà de la simple observació de les obres guanyadores perquè es complementa tant amb un programa acurat d’activitats paral·leles obertes al públic que aprofundeix en les temàtiques dels projectes guanyadors i genera debat, com, també, amb una sèrie de visites comentadesespecialment recomanables, adreçades a escoles, empreses i públic general, que enriqueixen la comprensió de la mostra i il·lustren respecte als valors i els reptes del fotoperiodisme actual.

Del 14 novembre al 18 desembre 2020.

En Las Ciudades Invisibles de Italo Calvino, un imaginario Marco Polo relata al Gran Khan las maravillas de las ciudades del su imperio. De la ciudad de Ipazia, Marco narra la subversión de todos los códigos que suelen orientar al viajero: allí el palacio del poder es la casa de los esclavos, el sabio pasa su día en el parque infantil, y quizás la roca más alta sea el lugar donde esperar al barco para volver. Así, en pleno confinamiento, en Barcelona es posible pedalear sin manos en el medio de las grande avenidas desiertas, respirar el vacío de los mercados, dar un concierto desde el balcón para un público imaginario, y ver cómo la calle es el reino de los que no pueden salvarse. Como en Ipazia, cada instante en la ciudad confinada pide una nueva clave para comprender el tiempo y el espacio. Y deja la sensación del viajero que inútilmente intentó llegar a Zora, ciudad que “obligada a quedarse igual a si misma para ser mejor recordada, se deshizo y desvaneció”.

Dirección, fotografía, montaje: Alberto Bougleux

Producción CCCB: Víctor Diago