La comèdia amorosa d’embolics arriba a un dels seus punts culminants a l’obra de Lope de Vega quan el 1604 escriu La discreta enamorada.
La capacitat de Lope per dibuixar personatges d’enorme profunditat sense perdre mai el control de la situació escènica, per descriure un món ple d’aparences equívoques, o per qüestionar la rigidesa de les normes morals i socials del seu temps, assoliran en aquesta comèdia hilarant un dels moments àlgids del teatre del Segle d’Or.
Lope va ser un enorme comediògraf al servei de la descripció de l’amor. Les seves dones enamorades no només exhibeixen el seu dret a viure lliurement les seves passions, lluitant per ser els qui desitgen ser i estimar els qui desitgen estimar; no només ens sedueixen amb la seva intel·ligència, tendresa i tenacitat, sinó que també són un al·legat a la llibertat individual com a eina superior de construcció de la identitat en uns temps en què la formació del jo comença a ser essencial.
La discreta enamorada, de Lope, atresora versos d’enorme bellesa que serviran una nova promoció de la Jove Companyia Nacional de Teatre Clàssic per presentar-se en públic.
Una nit a l’any els museus es revolten, es neguen a anar a dormir i deixen les portes obertes de bat a bat, esperant que moltes persones hi entrin per saludar-los, els comentin i se sorprenguin amb tot allò que guarden a les sales d’exposicions. I no només això, també tenen a punt moltes activitats, des de concerts fins a visites guiades, des de representacions teatrals fins a tallers i jocs. Grans i petits estan convidats a aquesta gran festa que és la Nit dels Museus: sis hores de Cultura, amb majúscula, de les set de la tarda a la una de la matinada, amb una oferta molt extensa d’opcions per gaudir del somni d’una nit de primavera.
L’exposició explora el llegat estètic, filosòfic i polític del marquès de Sade en la cultura contemporània des de les avantguardes de principis del segle XX fins a l’actualitat.
«Sade. La llibertat o el mal» ens convida a revisar alguns estereotips, per exemple els associats al terme sadisme, i a reflexionar sobre com la figura de Sade pot arribar a provocar commoció i escàndol, d’una banda, i ser aclamada com la personificació de la revolució, de l’altra. Per fer aquesta anàlisi, l’exposició ens parla d’algunes figures fonamentals de les avantguardes que han celebrat l’autor: Guillaume Apollinaire, Georges Bataille, Salvador Dalí, Toyen i Man Ray, entre d’altres. També ens presenta la visió crítica de Pier Paolo Pasolini i les reflexions d’artistes contemporànies que parlen de la llibertat d’expressió, la transmutació dels rols de gènere, el desig, la violència, la institucionalització del terror i el paper de la imaginació pornogràfica en la societat de consum.
Apartats de l’exposició