Perquè serà que els sabors i les olors són un vehicle tan directe al passat? Són com un viatge a moments viscuts i experiències llunyanes, oi? Diuen que la memòria olfactiva és tan potent que pot activar records que ni sabíem….
Els plats de Nadal són dels que ens transporten, en això estarem pràcticament tots d’acord. I si diem que l’esculdella és la reina de les sopes catalanes, potser també trobarem força consens, no trobeu?