Recentment, un petit grup d’investigadors anomenat Forensic Architecture va començar a emprar nous mètodes en una sèrie de treballs d’investigació sobre les vulneracions dels drets humans. A més d’aportar proves evidents per als tribunals internacionals col·laborant amb nombrosos grups activistes, oenagés, Amnistia Internacional i les Nacions Unides, Forensic Architecture no sols ha cridat l’atenció amb noves dades sobre les violacions dels drets humans i els crims d’Estat arreu del món, sinó que també ha donat lloc a una nova modalitat de pràctica investigativa que porta el seu nom, «arquitectura forense». El grup utilitza l’arquitectura com a eina metodològica per investigar conflictes armats i la destrucció mediambiental, i per complementar i confrontar amb altres múltiples fonts probatòries com són els mitjans digitals i xarxes socials, els sensors remots, les investigacions materials i els testimonis presencials. Aquesta exposició presenta aquesta pràctica i en subratlla els orígens, la història, els supòsits, el potencial i també les dificultats i limitacions. Amb aquestes investigacions i els textos crítics que les acompanyen, Forensic Architecture examina com es produeix –tecnològicament, arquitectònicament i estèticament– la veritat pública, com es pot utilitzar per confrontar la propaganda i els secrets d’Estat, i com es poden denunciar les noves formes de violència d’Estat.