Al restaurant, sempre celebrem aquentes festes, com ens agrada!. Dijous gras és un dels dies de l’any en què la tradició marca consumir en excés, sobretot productes derivats del porc, abans d’iniciar el període de Quaresma, període de restriccions alimentàries al calendari religiós catòlic. Hi ha diverses elaboracions vinculades al dijous gras: la coca de llardons (de porc), la botifarra d’ou i la truita de botifarra (amb mongetes o sense). El fet és que durant aquesta època de l’any les gallines crien molt i tenim molts ous a disposició.
Tradicionalment, també era període de matança del porc. Aquestes dues circumstàncies porten el porc i els ous junts a la cuina. La truita de botifarra, fregida, amb mongeta seca i un all (o all tendre) saltejats confereixen el millor dinar o sopar per festejar un dijous gras.
Com deia Josep Pla…
el dijous gras. és el dijous immediatament anterior al diumenge de Carnaval.
L’antiga festa gastronòmica d’aquest dia ha desaparegut en part-però no pas del tot- amb les festes de Carnaval. El Carnaval desaparegué quan la marxa del temps, vull dir la guerra civil, després la gerra general i l’estraperlo, originat primer per la fam i mantingut després pel dirigisme, imposaven l’establiment de formes moral superficials. Però a mi em sembla que el dijous gras no fou mai una festa carnavalesca. La seva principal-potser única- característica és el gran berenar que es feia – i encara es fa- amb productes del porc, és a dir de la matança, que en les masies i en les poblacions rurals era un esdeveniment molt important. La matança produïa l’ocasió de menjar d’una manera sòlida i de gran qualitat, perquè, si hi ha una incontrovertible, en aques món, és que un porc ben alimentat produeix la millor carn que en aquest país es pot desitjar…”
Les hores, de Josep Pla
