Aquesta exposició ‒la primera en més d’una dècada que es dedica, dins l’Estat espanyol, a l’artista suís-americà Christian Marclay (n. 1955), actualment establert a Londres‒ presentarà una tria d’obres centrada en les seves composicions sòniques, des de partitures gràfiques fins a videoinstal·lacions. Marclay és autor d’un ampli corpus que explora la relació entre el so i la visió, en especial les múltiples maneres en què el so es pot manifestar visualment. Com ha dit el mateix artista, «la música travessa gairebé tot el que faig.»

L’exposició examinarà l’obra de Marclay a través de la seva dedicació a la composició, entesa com un ordenament de sons en el temps i l’espai, però també com a composició visual. Cadascuna de les obres exposades és un exemple de la manera en què Marclay aborda la creació d’una composició, i de com això es relaciona amb altres aspectes del seu treball com l’ús de les tècniques d’apropiació i muntatge, a més del seu compromís amb la performance i la seva tendència a buscar la participació i col·laboració del públic.

Comissariada per: Tanya Barson (conservadora en cap, MACBA)

del 12 abr. al 24 set. 2019.

La exposición «Cuántica» aporta las claves para entender los principios de la física cuántica, y lo hace a través del trabajo creativo conjunto de científicos y artistas. El proyecto invita al público a explorar los nuevos paradigmas de la ciencia moderna, despertar su curiosidad y valorarlos críticamente.

La física cuántica describe las leyes fundamentales del mundo que permanecen ocultas a los sentidos. Es la teoría construida por los humanos que describe la naturaleza de forma más precisa hoy. En muchos aspectos, es una teoría sorprendente, siempre sometida a crítica y con un enorme calado filosófico. «Cuántica» permite analizar de qué manera los nuevos postulados de la física cuántica sacuden nuestra visión del mundo y el futuro de la humanidad.

Por un lado, se exponen diez proyectos artísticos que evidencian que el impacto de la cuántica va más allá del dominio de la ciencia. Por otro lado, se presentan nueve ventanas que introducen el trabajo de investigación en el laboratorio y sitúan al visitante ante el logro intelectual que suponen las teorías de la física en contacto con el alcance de los experimentos avanzados.

Al unir estos dos itinerarios, el artístico y el científico, se configura un panorama poliédrico que plantea nuevas preguntas y conexiones que contribuyen a la comprensión de una realidad aparentemente invisible y el impacto que esta tiene en nuestras vidas.

10 abril – 24 septiembre 2019

“Els llunàtics s’han fet càrrec del manicomi”, va dir el president de Metro Pictures, Richard A. Rowland, quan es va assabentar, ara fa cent anys, que el còmic Charles Chaplin, l’actriu Mary Pickford, l’actor Douglas Fairbanks i el cineasta David W. Griffith, considerat el pare del cinema clàssic, havien creat la United Artists.

En una època en què els empresaris pagaven sous injustos mesurats per metratge de pel·lícula rodada, els quatre noms més grans de la indústria del cinema —tots ells pioners de l’star system— es van unir per canviar les regles del joc creant aquesta companyia cinematogràfica amb la voluntat de privilegiar els creadors, atorgant-los un dret inèdit de control artístic i comercial. D’aquesta manera es va encetar una nova era en el cinema en la qual l’entreteniment sofisticat i elaborat dels espectadors es va igualar a l’interès pel rendiment pecuniari. Després de distribuir les produccions dels seus fundadors i d’altres noms com el de Rudolph Valentino o Gloria Swanson, la major, amb el temps, va trobar dificultats financeres i d’altra índole que van propiciar que l’estudi anés passant de mans fins a integrar-se a l’MGM. Això no obstant, pel camí ens ha deixat un niu de títols mítics del setè art.

El 2019 se celebra el 50è aniversari de l’arribada a l’ésser humà a la Lluna. Malgrat això, el cèlebre personatge Tintín, gràcies al seu autor, Hergé, va tenir la sort de començar el seu viatge al satèl·lit l’any 1950, en el còmic Objectiu: la Lluna, per trepitjar-la dos anys després, el 1952, a Hem caminat damunt la Lluna. El personatge de còmic s’avançava així ni més ni menys que 17 anys a l’astronauta Neil Armstrong i al seu company Edwin Eugene Aldrin, dit „Buzz“, que ho va fer en segon lloc.

FINS AL 26 DE MAIG DE 2019

Terry Gilliam, a banda de ser l’únic nord-americà dels Monty Python, és un cineasta únic amb un llenguatge i un mon propi identificable. Un cineasta d’extrems, d’obsessions i on la bogeria té un pes pesant en la seva filmografia (des del baró Munchausen fins al Quixot). En cadascun dels seus films, Terry Gilliam traspassa el mirall d’Alícia per explorar la relació entre realitat i fantasia oferint-nos una visió única i pertorbadora del món, amb personatges extravagants que s’endinsen en la part més fosca i descoratjadora de la humanitat. Cineasta de l’excés i d’idees barroques, és un visionari quixotesc que no dubta a barallar-se amb la malastrugança i altres molins de vent per dur a terme els seus projectes ambiciosos, fet pel qual és considerat un enfant terrible a Hollywood.

Antic membre del grup còmic Monty Python, és un home orquestra del cinema que també destaca en les facetes d’il·lustrador, animador, guionista i actor. Un somniador rebel que desafia la imaginació a partir de la fascinació pel desconegut, la preocupació per la llibertat individual, el compromís ideològic i la creació d’universos màgics i exuberants poblats per criatures grotesques on, sobretot, mai no falta l’humor.
Data: 12/03/2019 – 12/04/2019