La mostra subratlla la manera amb què Andy Warhol (Pittsburgh, 1928 – Nova York, 1987) capta el culte a la mercaderia sorgit de les invencions industrials del segle XIX. Sempre atent a l’avenç tècnic i industrial, Warhol va fer servir tota mena de tècniques i de màquines, des de la serigrafia fins a la gravadora de vídeo, amb patrons productius que ell mateix va definir com a „propis d’una cadena de muntatge“.
Aquest art mecànic, aparentment impersonal, nega cínicament tota càrrega espiritual intencionada. El silenci nihilista de Warhol és, de fet, un dels factors que donen altura poètica al seu treball. Al costat d’una selecció d’assajos escrits per teòrics de la seva obra, l’exposició inclou una selecció de retrats de l’artista, fets per fotògrafs com Alberto Schommer, Richard Avedon o Robert Mapplethorpe.

Després de superar un intent d’assassinat el 1968, Warhol va canviar de tàctica creativa i es va convertir en un personatge de si mateix, amagat rere un pentinat característic i unes ulleres notòries. Va traslladar la seu de les seves operacions comercials i estètiques a The Office, un espai més burgès i ordenat logísticament que el va consolidar definitivament en un artista-empresari, capaç al mateix temps de dirigir la revista Interview, pintar retrats de famosos i acceptar tota mena d’encàrrecs comercials fins al moment de la seva mort.

Del 14 de setembre al 31 de desembre de 2017.

Els artistes presents a la mostra són: Ignasi Aballí, Vito Acconci, Maja Bajevic, Marcel Broodthaers, Anne-Lise Coste, Esther Ferrer, Peter Friedl, Richard Hamilton, Emanuel Licha, Gordon Matta-Clark, Cildo Meireles, Younès Rahmoun, Tere Recarens, Àngels Ribé, Dieter Roth, Mireia Sallarès i Zush.

«ENTUSIAME. El repte i l’obstinació en la Col·lecció MACBA» és un projecte que aborda la contemporaneïtat des d’una perspectiva optimista, persistent i apassionada. Un concepte directe que, en lloc de situar les obres dins d’un àmbit temàtic o cronològic determinat, s’erigeix com un tot específic; és a dir, una manera particular d’entendre la pràctica artística que reivindica la intensitat anímica del treball en art.

En termes generals, l‘entusiasme s’entén com un procés subjectiu d’exaltació de l’ànim, en què la passió i el fervor actuen com a detonant emocional d’allò que -ja sigui discret o ambiciós, íntim o públic- es vol aconseguir. Mitjançant una anàlisi plural del concepte, el projecte revisa la col·lecció del MACBA amb l’objectiu d’escenificar i contrastar tot un seguit de comportaments i actituds sensibles a aquesta excitació. Una posició ferma i obstinada que s’allunya d’actituds ingènues o simplement alegres i aposta per qüestions de confiança, resistència i furor a diferents nivells. L’exposició proposa un exercici d’activació de les obres, en què s’entrecreuen causes i desafiaments diversos, cosa que dona lloc a una selecció de reptes singulars que, situats dins de l’àmbit de l’art contemporani, transiten entre les obsessions individuals i els compromisos d’ordre estètic, social o polític.

Seguint aquestes premisses, «ENTUSIASME. El repte i l’obstinació en la Col·lecció MACBA» proposa cinc aproximacions possibles basades en l’acte entusiasta: la construcció cosmogònica, la potència creativa de la vida quotidiana, la càrrega performativa del cos, l’activisme de caire social i la posada en crisi de la pròpia noció d’art. D’aquesta manera, la voluntat d’artistes com Zush, Anne-Lise Coste o Younès Rahmoun per construir un món propi mitjançant vivències, fantasies o creences; la repetició de gestos simples i quotidians d’Esther Ferrer, Ignasi Aballí, Dieter Roth, Richard Hamilton o Tere Recarens; la performativitat de Vito Acconci o Àngels Ribé; l’acció inconformista de Maja Bajevic, Emanuel Licha, Mireia Sallarès, Cildo Meireles o Gordon Matta-Clark i, finalment, la crítica al propi sistema de l’art de figures com Marcel Broodthaers o Peter Friedl suggereixen una seqüència narrativa en què l’entusiasme denota una posició ideològica forta enfront del fet artístic: aquella que, al cap i a la fi, concep l’art com un acte de fe capaç d’assolir el que es proposa, ja sigui canviar el món o simplement qüestionar-se a si mateix.

«ENTUSIASME» rep l’herència conceptual de dos projectes centrats en aquest concepte i esdevinguts a Barcelona a mitjan de la dècada del 2000. D’una banda, el projecte «Fe i entusiasme» (2004), de l’artista Antonio Ortega: una exposició processual centrada en la noció d’èxit i organitzada a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró, que consistia en l’intent de captar fons per construir una figura de cera de Yola Berrocal, màxim exemple de l’entusiasme segons l’artista. Per l’altra, l’exposició «Entusiasme» presentada a la Fundació Tàpies el 2005: un arxiu de pel·lícules vinculades al moviment polonès de cinema amateur entre 1950 i 1980 recopilat pels artistes Neil Cummings i Marysia Lewandowska. Ambdues propostes incorporaven un impuls alliberador sorgit de la passió. I aquí, en el repte més visceral que racional, més apassionat que estratègic, és on resideix la intensitat d’aquesta revisió de la col·lecció del MACBA. Malgrat marcar-se objectius ben diferents, i fer-ho mitjançant registres de presentació dispars, tots els artistes de l’exposició comparteixen un mateix gest: dir amb contundència.

Seguint un efecte de contagi i complicitat, els tres conceptes que sustenten la mostra -entusiasme, repte i obstinació- s’expandeixen també cap a tots els agents i estructures que intervenen en el projecte: la posició curatorial, la configuració de la col·lecció del MACBA, la voluntat divulgativa del
Programa d’Arts Visuals de la Diputació de Barcelona i, en el millor dels casos, la interrelació amb les persones i els col·lectius que visitaran l’exposició. Del 14 set. 2017 al 5 maig 2019.

Podeu consultar el programa aquí.

David Armengol, comissari de l’exposició.

El fotógraf del Raval.