La importància històrica d’aquest film, que retrata el control mafiós dels sindicats portuaris a la Nova York dels anys cinquanta, esdevé una apologia de la delació amb què Kazan va tractar de justificar la seva denúncia davant el Comitè d’Activitats Antiamericanes contra nou antics col·legues seus, tots membres del Partit Comunista.

Aquest fet segurament va ajudar força que obtingués vuit Oscars, entre altres el de millor film, director, actor (Marlon Brando) i actriu secundària per a una debutant Eva Marie Saint, també sorgida de l’Actors Studio.

A partir de 1938 -i fins a mitjan anys 70- el Comitè d’Activitats Antiamericanes va iniciar una guerra contra qualsevol persona sospitosa de ser comunista o d’expressar simpatia pel comunisme. Hollywood va ser un dels entorns més afectats per aquesta cacera de bruixes, i les elacions i denúncies entre companys no es van fer esperar. Molts professionals van veure la seva carrera trucada per aquest motiu.