Del 28 abril al 27 maig de 2018.

ABRIL
Miquel Martí i Pol

Per l’abril,
si cada gota en val mil,
cada rosa en val deu mil
i cada llibre cent mil.

Amb pluja, roses i llibres
celebrem la festa gran,
que ningú no en quedi fora,
ni els d’ara ni els qui vindran;
els d’ara, per fer patxoca
al costat de l’alt patró,
els qui vindran, per si toca
d’afegir-hi més saó,
perquè sant Jordi se senti
sempre ben acompanyat
i ens ajudi, als uns i als altres,
a poder guanyar el combat
que fa tants segles que dura
i encara no s’ha acabat.

Per això, quan l’abril pinta
tots els marges de color
i fa les nits molt més tèbies
i el cel més encisador,
convé que tots, nois i noies,
cantem ben fort la cançó:

Per l’abril,
si cada gota en val mil,
cada rosa en val deu mil
i cada llibre cent mil.

Fins el 27 de Maig.

L’exposició individual de Domènec (Mataró, 1962) planteja un recorregut pel seu treball, des de finals dels anys noranta fins a l’actualitat, i inclou nous projectes. A partir de diferents edificis o monuments emblemàtics de la modernitat, Domènec analitza les propostes del moviment modern i el seu llegat en la contemporaneïtat, utilitzant com a suport de la seva recerca projectes in situ, instal·lacions, maquetes, fotografies, workshops, seminaris i vídeos. El seu treball parteix dels diferents contextos locals i estableix un diàleg amb altres àmbits internacionals, per tal de plantejar l’impacte actual de propostes utòpiques sorgides arran de la revolució industrial i en contraposició al capitalisme.

El creixement d’un proletariat urbà al segle XIX va comportar l’articulació de discursos i models socials que plantejaven propostes basades en la justícia social i l’igualitarisme. El comunisme i el socialisme utòpics van desenvolupar models arquitectònics que recollien un concepte de convivència dins l’espai urbà centrat en el servei a la comunitat i les millores de les condicions de vida. Domènec treballa sobre aquests dispositius exemplars i el trencament del que ell mateix anomena el «fràgil contracte entre el capital i el cos social». La transformació de les circumstàncies sociopolítiques que generen aquests dispositius comporta també, a vegades, canvis d’ús i la instauració de models distòpics.

Edificis d’habitatges socials convertits en casernes militars o camps d’internament; estàtues d’herois circumstancials, derruïdes pel seu significat i contrasentit; o l’absurd d’una ciutat fantasma d’entrenament militar per atacar nuclis urbans enemics, mai reconeguda oficialment, són alguns dels casos de què ser serveix Domènec per investigar sobre les disfuncions dels processos de la modernitat i els relats polítics que marginen aquestes històries; en definitiva, sobre el trencament d’un projecte social que en el neoliberalisme esdevé l’exacerbació de l’individualisme. La seva obra dona veu als protagonistes, als discursos no oficials, i defuig els relats dominants per tal de restituir la memòria.

L’exposició s’acompanya d’una publicació amb textos de Teresa Grandas, Martí Peran i Jeff Derksen.

Comissària: Teresa Grandas

L’estadi, el pavelló i el palau és una intervenció de Domènec al Pavelló Mies van der Rohe, que es podrà visitar del 18 d’abril al 6 de maig. Una col·laboració del MACBA i la Fundació Mies van der Rohe en el marc de l’exposició Domènec. Ni aquí ni enlloc al MACBA.

Del 19 abr. al 11 set. 2018