Un espectacle teatral cuinat a foc lent, amb textos de moltes èpoques i geografies, regat amb cançons que van des del gregorià fins a Andrea Bocelli, i servit primorosament per la Clara, la Marta, la Sandra, l’Eduard i el Ferran.

NOTA DEL DIRECTOR:
Fa tres anys, el 2013, Salvador Sunyer, director de Temporada Alta, em va proposar inaugurar el seu festival amb un espectacle sobre gastronomia. Per què? Els germans Roca i el seu Celler, bons amics de la casa, eren oficialment els millors restauradors del món, i 20 anys abans, quan va néixer Temporada Alta, Al Talleret de Salt hi havia representat un espectacle sobre el menjar i el beure anomenat Degustació. Tot lligava.
El nostre espectacle, que no tenia res en comú amb el seu antecessor, es va representar un sol dia, la nit del 3 d’octubre al Teatre Municipal de Girona, i allà hi era el més florit de la literatura, el teatre i la cuina catalana, gironins sobretot.

Passen tres anys i ja som a Lleida. El meu bon amic Eduard Muntada em proposa dirigir un petit espectacle amb la seva companyia La Remoreu, jo li parlo de la meva sopa de lletres gironina, ell diu que endavant i ens posem a treballar.
Delikatessen no és un plat de segona taula; allò que a Girona va ser una lectura dramatitzada, aquí és tot un espectacle teatral, cuinat a foc lent, amb textos de moltes èpoques i geografies, regat amb cançons que van des del gregorià fins a Andrea Boccelli, i servit primorosament per la Clara, la Marta, la Sandra, l’Eduard i en Ferran.

M’ha encantat treballar amb aquesta estupenda gent que parla una mica diferent de com ho fem a Barcelona. I si això, per poc que sigui, servís perquè la seva parla i el seu talent es passegin més sovint pels escenaris capitalins, catalans, espanyols i internacionals, chapeau!

Joan Ollé

Durada: 1 h 15 min

Del 16 de Novembre del 2016 al 11 de Desembre del 2016

Un panegíric al conjunt més exultant de la rumba catalana. L’alegria de viure de Rumba Tres va desfer les nuvolades negres del franquisme. La seva és una història de fama, d’amor familiar, de superació i d’oblit.
Diumenge, 27/11/2016 – 21:30 h.
Sala Chomón

Pablo Picasso, La Crucifixió, 1933. Musée Picasso de Paris. (C) RMN-Grand Palais

1906 i 1934, dues dates que marquen la relació de Picasso amb l’art romànic. El 1906, en un moment decisiu de transformació del seu estil, l’artista s’instal·la a Gòsol, al Pirineu català. Gairebé trenta anys més tard, el 1934, visita les col·leccions d’art romànic del que avui és el Museu Nacional d’Art de Catalunya, un esdeveniment àmpliament comentat per la premsa barcelonina de l’època.

Partint d’aquestes dues dates, l’exposició gira sobre tres eixos temàtics. El primer són les obres realitzades el 1906 i 1907 i la relació que mantenen amb la Mare de Déu de Gòsol, que, en aquell moment era a l’església de Gòsol i que avui forma part de la col·lecció del museu. El segon eix té a veure amb un tema tràgic, el de la crucifixió, molt present en l’art romànic, i que a Picasso el va preocupar en diferents moments de la seva vida, especialment entre 1930 i 1937. El tercer es refereix a un motiu també molt present a la col·lecció romànica del museu: la calavera.

L’exposició, organitzada conjuntament amb el Museu Picasso de París, comptarà amb unes 40 obres i es desplegarà a les sales d’art romànic. No pretén establir una relació mecànica entre les obres romàniques i les de Picasso, ni planteja la cerca d’una influència directa de les unes sobre les altres, ja que una de les característiques principals de l’obra picassiana és la capacitat de transformar qualsevol influència en una cosa diferent i pròpia, al mateix temps que conserva i supera els models originals. El que s’intenta és copsar les possibles afinitats que es poden establir entre elles.

Bajo el lema «Ver y entender», Wold Press Photo 16 presenta las fotografías que han recibido el prestigioso premio de fotoperiodismo. La exposición reúne las 155 fotografías ganadoras y pretende abrir el debate sobre el valor y los retos del fotoperiodismo.

La duodécima edición de la exposición internacional World Press Photo, organizada por la Fundación Photografic Social Vision, se instala en el CCCB con las 155 fotografías ganadoras.

Esta cita ineludible para los amantes de la fotografía, se ha convertido en uno de los hitos más señalados de la cultura y del periodismo visual en Barcelona. Una oportunidad para emocionarse, informarse, entender o cuestionarse la realidad que nos rodea.

Las fotografías ganadoras han sido escogidas entre las 82.951 imágenes que se han presentado a concurso, enviadas por 5.775 fotógrafos de 128 países. Los 45 premios de las ocho categorías del concurso han recaído en 42 fotógrafos de 21 nacionalidades diferentes.

La fotografía ganadora de este año es Hope for a New Life, del fotógrafo australiano Warren Richardson, donde podemos ver como un bebé es entregado a través de un agujero en una barrera de alambre a un refugiado sirio que ha conseguido cruzar la frontera de Serbia en Hungría.