La segunda edición del premio Fundación Han Nefkens-MACBA, instaurado en 2011, se otorgó al colectivo iraní formado por Ramin y Rokn Haerizadeh y Hesam Rahmanian. El jurado que los eligió determinó que el trabajo conjunto de este colectivo de artistas establecido en Dubái, que colaboran desde 2009, se distingue de las tendencias dominantes en el mundo artístico actual por la recuperación de la importancia de la experiencia y la sensualidad en su obra. Si sus instalaciones, de marcado carácter lúdico, desdibujan las prácticas individuales bajo un impacto visual inmediato, sus obras también abordan la política contemporánea con ingenio e ironía.

La muestra del MACBA incluye la presentación de Macht Schon y From Sea to Dawn (2016-2017), dos pinturas en movimiento, además de The Maids (2012-2015), una obra basada en la novela Las criadas de Jean Genet, y otras obras realizadas para la ocasión, algunas en colaboración con otros creadores como Niyaz Azadikhah (que ha articulado un colectivo de mujeres que relatan sus experiencias con el miedo), John Cole y Joan Baixas. 28 oct. 2017 al 07 ene. 2018

«Després de la fi del món» és una exposició sobre el planeta del 2017, transformat irreversiblement en el planeta Antropocè després de dos segles d’intervenció de l’home en els sistemes naturals. Però també és una exposició sobre com arribarem al món de la segona meitat del segle XXI, i sobre la responsabilitat e la nostra societat envers les generacions que hi naixeran i creixeran.
El desembre de 2015, 195 països d’arreu del món van adoptar un acord que suposa, en certa manera, el final de la nostra civilització tal com la coneixem ara. L’Acord de París, l’últim intent des de la diplomàcia global per frenar el canvi climàtic, obliga a una desaparició progressiva de les emissions de CO₂ i l’ús de combustibles fòssils com a única manera d’evitar un augment mitjà de la temperatura del planeta per damunt dels dos graus. En algun moment de la segona meitat del segle XXI, l’ús del carbó, petroli o gas i la contaminació que produeixen s’hauran d’interrompre del tot, per sempre.

Tant si els objectius de l’Acord de París es compleixen o no, el món entre 2050 i 2100 serà molt diferent al món on vam néixer i hem crescut. Per arribar-hi haurem de renunciar a la font de desenvolupament i riquesa més important de la història de la humanitat, la que va transformar un planeta de 1.000 milions d’habitants el 1850 en un altre amb més de 7.500 avui. La transició demanarà esforços i renúncies més profundes que simplement reemplaçar els combustibles fòssils per energies renovables; caldrà repensar la cadena alimentària, el disseny de les ciutats i les llars, el transport, la natalitat.

Si els objectius de l’Acord de París no s’assoleixen mai i la Terra el 2100 és entre tres i quatre graus més càlida que avui, les conseqüències seran dramàtiques i la vida de les generacions futures canviarà de manera dràstica. Multiplicació d’incendis forestals, sequeres, huracans i altres esdeveniments climàtics extrems. Desforestació, desertització i fosa dels pols. Inseguretat en la producció alimentària global i grans desplaçaments de refugiats climàtics. Extinció massiva d’espècies d’animals i transformació de la geografia del planeta, illes i ciutats de costa lluitant per sobreviure a la pujada del nivell del mar.

«Després de la fi del món» és una exposició sobre el planeta del 2017, transformat irreversiblement en el planeta Antropocè després de dos segles d’intervenció de l’home en els sistemes naturals. Però també és una exposició sobre com arribarem al món de la segona meitat del segle xxi, i sobre la responsabilitat de la nostra societat envers les generacions que hi naixeran i creixeran. El projecte reuneix veus de múltiples disciplines de la creació i el pensament –artistes, cineastes, novel·listes, dramaturgs, arquitectes, dissenyadors o científics– per imaginar tots junts escenes, històries i vies d’escapament cap als diferents mons possibles que podem forjar en funció de les decisions que prenguem els propers anys. Unes decisions en què no podem ser uns simples espectadors.

Comissari: José Luis de Vicente
Projecte de participació: Josep Perelló

Del 25 octubre 2017 al 29 abril 2018.

Ca L’Estevet es suma a l’aturada general convocada com a resposta a la greu vulneració de drets i llibertats que s’han produït contra la ciutadania de Catalunya.
Manifestem el nostre “enèrgic rebuig” davant les “desmesurades accions” de la Guàrdia Civil i la policia espanyola.
Fins dimecres.

El MACBA presenta Poesia Brossa, una revisió del treball d’aquest artista a través dels llibres, les recerques plàstiques, travessant el teatre, el cinema, la música, les arts d’acció, els gestos dels quals va ser pioner.

Podria semblar una obvietat reconèixer en Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998), sobretot, un poeta, però creiem que cal emfatitzar-ho en relació amb la seva manera de fer, la seva poiesis. L’exposició vol fer dialogar i confrontar la seva obra amb els artistes Marcel Mariën, Nicanor Parra i Ian Hamilton-Finlay. Brossa és poeta, però els seus treballs sempre es troben en l’encreuament de llenguatges. Col·laborador freqüent d’altres artistes, així com de músics, cineastes, ballarins, humoristes i fins i tot mags, la seva obra juga constantment a trencar les convencions i els límits entre disciplines.

Joan Brossa desenvolupa la seva pràctica artística des dels anys quaranta, en un context sociopolític marcat per la dictadura del general Franco i en una situació cultural caracteritzada per l’absència de propostes avantguardistes i innovadores. Des dels inicis, Brossa du a terme un treball de renovació estètica fonamentat en la investigació literària i artística. Fins al moment de la seva mort, la seva extensíssima producció no deixa de buscar noves formes d’expressió i d’experimentar amb els diferents mitjans.

L’any 2011 el Museu d’Art Contemporani de Barcelona va rebre el dipòsit del Fons de la Fundació Joan Brossa, que aplega el llegat d’aquest artista. El Fons consisteix en obres manuscrites, documents, correspondència i la seva biblioteca personal, entre d’altres materials, i constitueix una eina inigualable per abordar l’interessantíssim treball d’aquest artista.

L’exposició que el MACBA prepara vol aproximar-se a l’obra de Brossa posant l’accent en la reconsideració de la seva influència i interrelació amb la pràctica d’altres artistes. El projecte pretén revisar les constel·lacions d’artistes al voltant de Brossa, les interrelacions amb treballs que potser desconeixia, però amb els quals es poden establir molts paral·lelismes, buscar-hi diàlegs i tensions. També vol emfasitzar els aspectes performatius de la seva pràctica poètica, la seva poiesis. L’exposició s’acompanyarà d’una publicació que abordarà aquests aspectes. En aquest projecte comptem amb la col·laboració de Roger Bernat, Isabel de Naverán i Maria Salgado.

Secularitzar aquest gran poeta no és una tasca fàcil, i aquest és el repte del projecte, entre Marx i Mallarmé: retornar-li la veu senzilla, menestral, tal com parla la gent amb barret o sense; com parlen una bombeta, un bitllet de tren, una carta d’una baralla, unes manilles, o el confeti. La gent parla Brossa.

Comissaris: Teresa Grandas i Pedro G. Romero

Del 21 set. 2017 al 25 feb. 2018