L’any 1928 Joan Miró rebia, per primera vegada, l’encàrrec d’il·lustrar un llibre. Es tractava d’Il était une petite pie. 7 chansons et 3 chansons pour Hyacinthe de Lise Hirtz, en el qual l’autora aplegava una sèrie de poemes de rima senzilla concebuts a la manera de cançons infantils.

«Que la meva obra sigui com un poema posat en música per un pintor.»
Miró, que havia rebut l’encàrrec a través d’André Breton i Paul Eluard, els va il·lustrar amb vuit pochoirs, i Georges Auric, a qui està dedicat el llibre, en va musicar cinc. Amb aquesta experiència col·laborativa, Miró traspassava els límits de la pintura i contactava directament amb la poesia, experimentant amb la imatge i la paraula.
Fins el 29 d’octubre.
L’exposició explora el llegat estètic, filosòfic i polític del marquès de Sade en la cultura contemporània des de les avantguardes de principis del segle XX fins a l’actualitat.
«Sade. La llibertat o el mal» ens convida a revisar alguns estereotips, per exemple els associats al terme sadisme, i a reflexionar sobre com la figura de Sade pot arribar a provocar commoció i escàndol, d’una banda, i ser aclamada com la personificació de la revolució, de l’altra. Per fer aquesta anàlisi, l’exposició ens parla d’algunes figures fonamentals de les avantguardes que han celebrat l’autor: Guillaume Apollinaire, Georges Bataille, Salvador Dalí, Toyen i Man Ray, entre d’altres. També ens presenta la visió crítica de Pier Paolo Pasolini i les reflexions d’artistes contemporànies que parlen de la llibertat d’expressió, la transmutació dels rols de gènere, el desig, la violència, la institucionalització del terror i el paper de la imaginació pornogràfica en la societat de consum.
Apartats de l’exposició