A La Filmoteca: «Jeff Bridges: Lebowski i altres grans instantànies»

imageUna de les grans passions de l’actor Jeff Bridges és la fotografia. Va construir la seva primera cambra fosca a l’institut i ha estat documentant les seves pel·lícules amb la càmera Widelux, amb pel·lícula de 35 mm en blanc i negre, des de mitjan anys setanta. Fa fotos dels actors, de l’equip tècnic i de les localitzacions i, un cop acabat el rodatge, les revela, les enganxa en àlbums fotogràfics i en regala una còpia a tothom que hi ha participat. “Fer fotos als rodatges mostra part de la màgia. Xafardejar des de darrere del teló és fascinant, però també soc ambivalent a l’hora de revelar massa. Sé que és impossible exposar la màgia real ja que la màgia real és massa profunda”, ha comentat Bridges respecte a aquesta passió que fa anys que conrea.

Diuen que els testos s’assemblen a les olles. Jeff Bridges ho confirma. Fill d’actor i d’actriu, ell també és actor. Casat des del 1977 amb la fotògrafa Susan Geston, també és fotògraf. Bon bevedor, també és viticultor. Protagonista de films inspirats en còmics, també és un bon dibuixant. Sovint li demanen que balli o canti i sí, sap cantar i ballar i ha enregistrat alguns discs. La seva mare, a més d’intèrpret, també era escriptora i Jeff Bridges és un excel·lent narrador. També.

 Germà de Beau i fill de Lloyd i Dorothy, amb dos anys el van posar ja davant les càmeres. Quan encara no havia fet els dotze, ja sortia sovint a la televisió. Feia de fill del seu pare. I ho era!

La seva carrera s’ha desenvolupat amb una gran naturalitat. Acabava de fer els vint quan va interpretar l’inoblidable Duane Jackson a The Last Picture Show. A Fat City era un perdedor nat, i directors com Cimino, Carpenter, Hackford o Lisberger van treure molt profit del seu físic. D’altres, com Mulligan, Kloves o Ashby, van aprofitar-ne el registre dramàtic, però han estat Gilliam, Mackenzie, Coen i Coppola els que hi han vist un talent real per a la comèdia.

En el Hollywood dels darrers quaranta anys, sovint han competit financers i directors, uns somniant grans èxits milionaris, els altres lluitant per fer-se reconèixer com a autors. No ha estat un bon lloc per a un nou Cary Grant o per a un nou Marlon Brando, ni tan sols per a un nou Robert Redford. Però Bridges hi ha sobreviscut. Ha envellit bé, amb sentit de l’humor i grandesa, capaç d’alternar bones operacions comercials amb films ambiciosos, sabent ser protagonista o trobar el just segon pla. Li va costar guanyar un Oscar, però ho va aconseguir produint-se a ell mateix a Crazy Heart. L’hauria pogut tenir als 22 anys i el va obtenir quan ja n’havia fet 60. És el problema de ser de la família, que tothom confia en tu i pensa que segur que ho faràs bé i ningú no se sorprèn quan, en efecte, ho fas bé.

Bon Nadal!!!

Bones Festes.

Déu
I tu, què vols?
Jo
Doncs jo sols vull
-ei, si pot ser-:
Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.

I un poc de pau.

Un poc de pas,
un poc de pes
i un poc de pis.

I un xic de niu.

Un xic de pic
i un poc de pac
-o un xic de sou
i un xic de xec.

I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel.

Un xic de bé
i un xic de mal.
Un poc de mel
i un poc de fel.

I un poc de nit
i un xic de por,
i un poc de pit
i un xic de cor
i un poc de crit.

I un xic de llum
i un xic de so:
un poc de llamp
i un xic de tro.

Un poc de goig
i un xic de bes
i un poc de coit.

I un xic de gos.

I un poc de gas.

Un poc del fort
i un poc del fluix.
I un poc de rom
i un poc de fum.

Un poc de lloc.

I un poc de joc
-tres reis, dos nous.

I un poc de groc
i un xic de gris
i un xic de verd.
I un xic de blau.

Un poc de tren
i un poc de nau;
i un xic de rem.

Un xic de vent.
I un poc de neu.
I un poc de rou.

I un poc de veu
-i un poc de vot.
I un poc de cant.
I un xic de vers.
I un xic de ball.

I d’art. I d’or.

Un poc de peix.
I un poc de greix.

I un xic de feix.
I un poc de gruix.
I un poc de carn
i un poc de sang;
i un poc de pèl.
I un poc de fang
i un xic de pols.

Un xic de flam
i un poc de gel.

Un poc de sant
i un xic de drac.
Un xic de risc
i un poc de res
-i un poc de rus.

I un tros de camp
i un xic de fruit;
un tros de clos
prop de la llar
amb aus i flors.
I un poc de bosc
amb pins i brins.

I un xic de font.
I un xic de riu
i un poc de rec
i un poc de pont.
I un poc de gorg.

I un poc de mar
i un xic de port.

I un poc de llor.

Un xic de lli
i un poc de cuir
i un poc de pell
i un xic de fil.

Un poc de lluc
i un xic de suc.

I un poc de porc.

I un xic de parc.

Un poc de gust
i un xic de rang.

I a més del meu
un poc del seu
i un xic del llur.

Vull ser: ruc? clerc?
bell? lleig? dret? tort?
gras? prim? llest? llosc?
nou? vell? ferm? flac?
bla? dur? buit? ple
dolç? tosc? sec? moll?
greu? lleu? curt? llarg?
fosc? clar? xaix? fi?
Un poc de tot.

I a més, què vull?

Un xic de seny.

I un poc de temps.

I un xic de món.

I un poc de sort.

I un poc de mort.

I un poc de Vós.

Ei, si pot ser.

Poema de Pere Quart.

i Jo,
i un poc de Carla,
i un xic de filla,
Bon Nadal Carleta.

A la Filmoteca: Robert Altman, la simfonia coral d’un maverick

Robert Altman (1925-2006) és un referent, amb majúscules, del cinema independent americà. Inconformista i imprevisible, sempre va fer el cinema que volia fer, tot reinventant-se
contínuament.

Tal com expressava el mateix cineasta, tota la seva obra parla “de lluitar, socialment o culturalment, per seguir viu” i conforma un collage enorme en el qual tenen cabuda tota mena de gèneres, sempre tractats des d’una actitud revisionista i desmitificadora.

Els seus films més paradigmàtics ofereixen una visió crítica i mordaç de les convencions socials i esdevenen simfonies corals en què el formigueig de personatges i el seu retrat psicològic, amb l’exploració elegant dels escenaris, conformen un seguit d’històries complexes que han fet d’Altman un dels directors més influents del cinema modern.

La seva trajectòria artística va ser fluctuant tant a nivell de crítica com de públic. Així, després de triomfar al Hollywood dels setanta tot renovant temes i estils, va ser arraconat per la mateixa indústria als vuitanta, per ser finalment reconegut com un dels grans mestres, a la dècada dels noranta.

Data: 11/12/2018 – 29/12/2018

junio 2026
L M X J V S D
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
2930  

archives

  • 2026 (28)
  • 2025 (47)
  • 2024 (37)
  • 2023 (46)
  • 2022 (10)
  • 2021 (6)
  • 2020 (33)
  • 2019 (43)
  • 2018 (46)
  • 2017 (55)
  • 2016 (73)
  • 2015 (66)
  • 2014 (41)
  • 2013 (2)
  • 2011 (2)

Horaris

DILLUNS – DIJOUS
Cuina: 13:00 pm – 15:30 pm (Tancament de sala 17:00)
Cuina: 19:30 pm – 22:00 pm (Tancament de sala 23:45)

DIVENDRES I DISSABTES
Cuina: 13:00 pm – 15:30 pm (Tancament de sala 17:00)
Cuina: 19:30 pm – 22:30 pm (Tancament de sala 24:00)

DIUMENGE I FESTIUS
Cuina: 13:00 pm – 15:30 pm (Tancament de sala 17:00)

Contacte

Telèfon de contacte: 933 012 939

Telèfon de reserves: 933 024 186

reserves@restaurantestevet.com

Per a reserves d’una sola persona, si us plau, contacteu per telèfon o correu electrònic.

FAQ: Preguntes Freqüents 

Localització

RESTAURANT CA L'ESTEVET
Valldonzella, 46
08001 Barcelona

Veure a Google Maps

Treballa amb nosaltres