MACBA: TAKIS. 22 Nov. 2019 – 19 Abr. 2020

L’artista grec Takis (Panagiotis Vassilakis) va ser pioner en la creació de noves formes artístiques utilitzant energies no visibles que ens envolten, com el magnetisme o l’electricitat. Takis va néixer l’any 1925 a Atenes, on va morir el passat 9 d’agost. Va desenvolupar gran part de la seva carrera a París, Londres i Nova York. Aquesta exposició serà la primera mostra individual de l’artista a Barcelona.

Al llarg de setanta anys de carrera, Takis va crear algunes de les obres més innovadores i potents ‒a més de lúdiques‒ de l’art del segle XX, amb les quals va reinventar els formats de la pintura, l’escultura i la música en relació amb l’energia. Takis va ser un dels pioners de l’art experimental més avançat de la dècada dels seixanta; en concret, la seva obra posava en relació la investigació artística amb la científica i la filosòfica. Encara que les seves primeres escultures feien referència explícita a la cultura clàssica grega, aviat va començar a innovar incorporant forces naturals ‒sobretot el magnetisme, la llum i l’electricitat‒ a les seves escultures i pintures, així com a les performances. De manera semblant, va passar de la figuració a una obra que s’apropava més a l’abstracció experimental.

Entre les principals contribucions de Takis, destaquen les escultures anomenades Signals, inspirades en part en els senyals ferroviaris i que sovint incorporen llums intermitents, i les escultures telemagnètiques, que va iniciar a principis dels cinquanta i va exposar per primera vegada a la Galerie Iris Clert de París. Aquestes escultures consisteixen en objectes metàl·lics suspesos en l’espai gràcies a un sistema d’imants. El 1964, l’obra de Takis va inspirar el nom de la radical galeria Signals de Londres; el 1968 va ser un dels primers artistes convidats al Center for Advanced Visual Studies, fundat per György Kepes al MIT; i el 1969, el fet que retirés una de les seves obres del MoMA de Nova York va catalitzar la creació del grup activista Art Workers Coalition (AWC). So, llum i energia electromagnètica són els principals elements d’un ric llenguatge personal, que es presenta a través d’una selecció de les obres més significatives de la seva trajectòria.

Aquesta exposició posa en relleu la poètica essencial i la bellesa de l’univers electromagnètic explorat per un artista que pretenia descobrir a l’espectador el poder de les forces invisibles que animen el món. Takis va fer servir residus industrials i tecnologies científiques en la seva obra, que va imbuir d’un sentit existencial. Al llarg de la seva carrera, i com ja s’ha esmentat més amunt, va produir les escultures semblants a antenes denominades Signals, que es podrien definir com artefactes que rebessin i transmetessin missatges a mons llunyans, esdeveniments còsmics, i aparells musicals que fan servir imants, l’electricitat i la participació del visitant per generar sons. Aquestes invencions van reportar a Takis l’admiració de l’avantguarda internacional, des dels poetes de la generació beat americana fins a artistes com Marcel Duchamp.

Al GOYA: La dona del 600.

En Tomàs és vidu, té més de setanta anys, i el metge l’obliga a estar-se del cafè, la llet, la sal i dels greixos. Viu sol, i passa les hores com aquell que compta estels a mitjanit. Un bon dia, la seva filla Montse li du un regal inesperat: la maqueta d’un Seat 600. Ella, que és metgessa sense fronteres i es passa més temps lluny que no pas a prop, ha pensat que el regal mantindria en Tomàs entretingut; més encara, reconstruint una còpia a escala del vehicle que van tenir a casa durant tants i tants anys. El “confit”, com ells n’hi deien; el nom amb què la Carme, la dona d’en Tomàs, va batejar el 600 el dia que, fa un munt d’anys, ell el va dur a casa, per convertir aquell cotxe petit i bonic en un membre més de la família.

Fins al 15 de desembre de 2019

FITXA ARTÍSTICA

Autoria i direcció: Pere Riera

Intèrprets: Mercè Sampietro, Àngels Gonyalons, Jordi Banacolocha, Rosa Vila i Pep Planas

MACBA: CHARLOTTE POSENENSKE: WORK IN PROGRESS

Charlotte Posenenske: Work in Progress aprofundeix en la pràctica d’aquesta artista alemanya entre els anys 1956 i 1968, un breu però intens període en què es va dedicar a la creació artística. Posenenske (1930-1985) va néixer com a Charlotte Mayer a Wiesbaden, Alemanya, en el si d’una família jueva. Va estudiar a l’Acadèmia Estatal de Belles Arts de Stuttgart amb Willi Baumeister, que la va introduir en el moviment modern i el constructivisme soviètic. 

L’obra de Posenenske oscil·la entre el minimalisme i el conceptualisme, l’art participatiu i la performance, la pràctica social i la crítica institucional. L’exposició reuneix els seus primers dibuixos i pintures, els seus relleus d’alumini, i les seves últimes i conegudes escultures modulars. També s’hi inclouen els prototips originals d’aquestes escultures modulars, així com elements de nova fabricació.

Charlotte Posenenske. Work in Progress està organitzada per la Dia Art Foundation. La itinerància europea de l’exposició està organitzada en col·laboració amb: MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona; Kunstsammlung Nordrhein Westfalen, Düsseldorf; i Mudam Luxembourg—Musée d’Art Moderne Grand-Duc Jean.

Comissàries del projecte: Jessica Morgan i Alexis Lowry (Dia Art Foundation) i Hiuwai Chu (exposició al MACBA)

18 OCT. 2019 - 08 MARÇ 2020

Fundació Tapies: Ariella Aïsha Azoulay. Errata.

Los ocho proyectos de Ariella Aïsha Azoulay mostrados en la exposición Errata forman parte de una tentativa de intervenir en la gramática imperial de los archivos fotográficos, de interferir en el conocimiento imperial impreso en libros, de desaprender las estructuras imperiales como fait accompli y de señalar los orígenes imperiales de numerosos gestos heredados por académicos, artistas, fotógrafos y conservadores de museos que los utilizan en sus prácticas.

Esta exposición consiste en una serie de “ensayos” en modos no-imperiales de cultura archivística y en la reparación de errores (impresos) en el contexto del final de la Segunda Guerra Mundial, la destrucción de Palestina y otros proyectos coloniales. La fotografía se utiliza aquí como parte de una “historia potencial”, una forma de desaprender los hábitos y gestos imperiales mediante los que los ciudadanos de cuerpos políticos gobernados de manera diferente han sido formados para ocupar la privilegiada posición de expertos –en fotografía, arte, política y en el discurso de los derechos humanos– y para explorar la difícil situación de los otros, fosilizada en objetos, libros y documentos, que se ven obligados a soportar papeles secundarios y subordinados.

La cultura archivística imperial se afirma en su capacidad no tanto para leer como para saber cómo leer y utilizar los textos relevantes como convincentes documentos de autoridad, independientemente del grado de maltrato y destrucción que su producción ha causado y su uso continuado conlleva. Esta cultura de las pruebas documentales parte de la premisa de la sacralización de los objetos, que quedan sellados en el pasado y pasan a ser considerados “históricos”, relegándonos a un papel de lectores exteriores, espectadores e intérpretes. En el proyecto titulado Errata es una tentativa de ejercer la negación de esta sacralidad y enmendar algunos de los errores secundarios o sustanciales en esos documentos. Libros, documentos e imágenes no se entienden aquí como objetos finales, sellados, que están abiertos a múltiples interpretaciones siempre que estas reafirmen el intocable estatus de esos objetos como ítems históricos que “deben ser preservados”. Por contra, mediante intervenciones textuales y visuales, que incluyen el borrado, el reemplazo, la yuxtaposición, la suma y la resta, el estatus intocable de los objetos de conocimiento –libros, documentos y obras de arte– es aquí cuestionado.

La nueva película de Azoulay Un-documented: Undoing Imperial Plunder parte de la premisa del derecho a intervenir y revertir el conocimiento imperial. Es una tentativa de hacer coincidir los dos regímenes que el imperialismo pretende mantener separados: el tratamiento de objetos (como “bien documentados”) y el maltrato de personas (como “indocumentadas”). Centrándose en los objetos expoliados en los museos de Europa y escuchando las peticiones de asilo de esas gentes para entrar en países de esa zona, sus anteriores potencias colonizadoras, la película defiende la idea de que sus derechos están inscritos en esos objetos, que fueron conservados y bien documentados todos estos años.

FECHAS 11.10.2019 – 12.01.2020

COCOMISARIOS: Ariella Aïsha Azoulay y Carles Guerra

agosto 2026
L M X J V S D
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31  

archives

  • 2026 (39)
  • 2025 (47)
  • 2024 (37)
  • 2023 (46)
  • 2022 (10)
  • 2021 (6)
  • 2020 (33)
  • 2019 (43)
  • 2018 (46)
  • 2017 (55)
  • 2016 (73)
  • 2015 (66)
  • 2014 (41)
  • 2013 (2)
  • 2011 (2)

Horaris

DILLUNS – DIJOUS
Cuina: 13:00 pm – 15:30 pm (Tancament de sala 17:00)
Cuina: 19:30 pm – 22:00 pm (Tancament de sala 23:45)

DIVENDRES I DISSABTES
Cuina: 13:00 pm – 15:30 pm (Tancament de sala 17:00)
Cuina: 19:30 pm – 22:30 pm (Tancament de sala 24:00)

DIUMENGE I FESTIUS
Cuina: 13:00 pm – 15:30 pm (Tancament de sala 17:00)

Tancat per vacances i manteniment
Del 16 al 30 d'agost.
Tornem el dilluns 31 d’agost.

Contacte

Telèfon de contacte: 933 012 939

Telèfon de reserves: 933 024 186

reserves@restaurantestevet.com

Per a reserves d’una sola persona, si us plau, contacteu per telèfon o correu electrònic.

FAQ: Preguntes Freqüents 

Localització

RESTAURANT CA L'ESTEVET
Valldonzella, 46
08001 Barcelona

Veure a Google Maps

Treballa amb nosaltres