L’artista grec Takis (Panagiotis Vassilakis) va ser pioner en la creació de noves formes artístiques utilitzant energies no visibles que ens envolten, com el magnetisme o l’electricitat. Takis va néixer l’any 1925 a Atenes, on va morir el passat 9 d’agost. Va desenvolupar gran part de la seva carrera a París, Londres i Nova York. Aquesta exposició serà la primera mostra individual de l’artista a Barcelona.
Al llarg de setanta anys de carrera, Takis va crear algunes de les obres més innovadores i potents ‒a més de lúdiques‒ de l’art del segle XX, amb les quals va reinventar els formats de la pintura, l’escultura i la música en relació amb l’energia. Takis va ser un dels pioners de l’art experimental més avançat de la dècada dels seixanta; en concret, la seva obra posava en relació la investigació artística amb la científica i la filosòfica. Encara que les seves primeres escultures feien referència explícita a la cultura clàssica grega, aviat va començar a innovar incorporant forces naturals ‒sobretot el magnetisme, la llum i l’electricitat‒ a les seves escultures i pintures, així com a les performances. De manera semblant, va passar de la figuració a una obra que s’apropava més a l’abstracció experimental.
Entre les principals contribucions de Takis, destaquen les escultures anomenades Signals, inspirades en part en els senyals ferroviaris i que sovint incorporen llums intermitents, i les escultures telemagnètiques, que va iniciar a principis dels cinquanta i va exposar per primera vegada a la Galerie Iris Clert de París. Aquestes escultures consisteixen en objectes metàl·lics suspesos en l’espai gràcies a un sistema d’imants. El 1964, l’obra de Takis va inspirar el nom de la radical galeria Signals de Londres; el 1968 va ser un dels primers artistes convidats al Center for Advanced Visual Studies, fundat per György Kepes al MIT; i el 1969, el fet que retirés una de les seves obres del MoMA de Nova York va catalitzar la creació del grup activista Art Workers Coalition (AWC). So, llum i energia electromagnètica són els principals elements d’un ric llenguatge personal, que es presenta a través d’una selecció de les obres més significatives de la seva trajectòria.
Aquesta exposició posa en relleu la poètica essencial i la bellesa de l’univers electromagnètic explorat per un artista que pretenia descobrir a l’espectador el poder de les forces invisibles que animen el món. Takis va fer servir residus industrials i tecnologies científiques en la seva obra, que va imbuir d’un sentit existencial. Al llarg de la seva carrera, i com ja s’ha esmentat més amunt, va produir les escultures semblants a antenes denominades Signals, que es podrien definir com artefactes que rebessin i transmetessin missatges a mons llunyans, esdeveniments còsmics, i aparells musicals que fan servir imants, l’electricitat i la participació del visitant per generar sons. Aquestes invencions van reportar a Takis l’admiració de l’avantguarda internacional, des dels poetes de la generació beat americana fins a artistes com Marcel Duchamp.
