DIJOUS GRAS SENSE COVID!!!

Al restaurant, sempre celebrem aquentes festes, com ens agrada!. Dijous gras és un dels dies de l’any en què la tradició marca consumir en excés, sobretot productes derivats del porc, abans d’iniciar el període de Quaresma, període de restriccions alimentàries al calendari religiós catòlic. Hi ha diverses elaboracions vinculades al dijous gras: la coca de llardons (de porc), la botifarra d’ou i la truita de botifarra (amb mongetes o sense). El fet és que durant aquesta època de l’any les gallines crien molt i tenim molts ous a disposició.
Tradicionalment, també era període de matança del porc. Aquestes dues circumstàncies porten el porc i els ous junts a la cuina. La truita de botifarra, fregida, amb mongeta seca i un all (o all tendre) saltejats confereixen el millor dinar o sopar per festejar un dijous gras.

Com deia Josep Pla…

el dijous gras. és el dijous immediatament anterior al diumenge de Carnaval.
   L’antiga festa gastronòmica d’aquest dia ha desaparegut en part-però no pas del tot- amb les festes de Carnaval. El Carnaval desaparegué quan la marxa del temps, vull dir la guerra civil, després la gerra general i l’estraperlo, originat primer per la fam i mantingut després pel dirigisme, imposaven l’establiment de formes moral superficials. Però a mi em sembla que el dijous gras no fou mai una festa carnavalesca. La seva principal-potser única- característica és el gran berenar que es feia – i encara es fa- amb productes del porc, és a dir de la matança, que en les masies i en les poblacions rurals era un esdeveniment molt important. La matança produïa l’ocasió de menjar d’una manera sòlida i de gran qualitat, perquè, si hi ha una incontrovertible, en aques món, és que un porc ben alimentat produeix la millor carn que en aquest país es pot desitjar…»
Les hores, de Josep Pla

Teatre Goya. Quant temps em queda?

Què faries si et quedés un mes de vida? En Pere té una llista enorme de coses boges que vol fer abans del final: deixar la feina, fer la volta al món, ser descaradament sincer amb tothom, passejar-se despullat pel Passeig de Gràcia, pujar de genolls a Montserrat, fer un trio… I la més important: assegurar-se que la seva dona serà feliç quan ell falti. Té una estratègia preparada que, segons ell, no pot fallar. Però… Se’n sortirà?

Quant temps em queda? Una comèdia per morir-se  de riure.

Espectacle en català 1h. 30min.

Del 8 de febrer al 12 de març de 2023.

AL MNAC, ANGLADA CAMARASA. L’ARXIU PREMEDITAT

Hermen Anglada Camarasa (Barcelona, 1871 – Port de Pollença, 1959) va ser un artista que va gestionar i controlar la seva carrera amb un gran zel. Així ho demostra el seu arxiu personal, que la seva família ha donat al Museu Nacional i que s’ha inventariat al Centre de Recerca i Coneixement del museu. Aquesta donació coincideix amb l’efemèride del 150è aniversari del naixement de l’artista i, com a activitat, s’integra dintre de les celebracions de l’Any Anglada Camarasa.

L’exposició Anglada Camarasa. L’arxiu premeditat és una ocasió inèdita per conèixer totes les cares de la seva personalitat a través de la documentació que ell mateix va generar. La mostra posa en relació la documentació del fons amb una selecció d’obres d’Anglada Camarasa i ho fa amb una museografia en la qual es recrea l’espai propi d’un arxiu. En aquesta exposició, el públic també descobrirà el procés creatiu d’Anglada Camarasa i la rellevància que va tenir la seva obra, l’artista català amb més projecció internacional entre Marià Fortuny i Joan Miró.

Després d’un procés de digitalització del fons arxivístic a càrrec del Centre de Recerca i Coneixement del museu, i atesa la importància d’aquest fons, s’ha decidit exposar-lo a les sales permanents. Aquesta exposició pretén mostrar els elements més destacats de l’arxiu com fotografies, llibretes i documents diversos i de diferents èpoques contextualitzats amb l’obra de l’artista. També posarà en valor la rellevància d’Anglada Camarasa durant els anys previs i posteriors a la Primera Guerra Mundial, en què fou l’artista català més internacional des de Marià Fortuny.
Es tracta, per tant, d’una exposició de naturalesa híbrida, documental i artística. Entre d’altres elements, es posarà un èmfasi especial en la singular col·lecció de fotografies realitzades –sovint en sèrie- per l’artista, a principis del segle XX i que formen part indiscutible del seu procés creatiu.

Del 9 de febrer al 7 de maig de 2023

Comissariat:
Pilar Cuerva i Eduard Vallès

Bon plan al CCCB. Cervell(s), fins el 11 desembre.

El cervell humà és l’objecte més complex que coneixem i el que més incògnites genera tant a nivell científic com filosòfic. «Cervell(s)» explora com l’art, la ciència i la filosofia han estudiat i representat aquest òrgan fascinant al llarg de la història.

L’exposició ens endinsa tant en l’anatomia del cervell com en tot allò que aquest genera: la consciència, el pensament abstracte, el llenguatge, la imaginació, els somnis i la memòria. La mostra també indaga en altres ments més enllà de la humana: les intel·ligències artificials, animals i col·lectives, i les d’organismes sense cervell.

Per què hi ha cervells? D’on surt la consciència? I la creativitat? Què passa quan la ment emmalalteix? Es poden crear màquines intel·ligents? Què podem aprendre de la intel·ligència col·lectiva de les formigues? «Cervell(s)» aprofundeix en aquestes qüestions i moltes d’altres mitjançant l’observació del ric paisatge de la cognició i el seu desenvolupament històric, des dels sistemes naturals fins als sistemes creats per l’ésser humà. A través d’un recorregut que combina material històric, científic i artístic, i que planteja preguntes obertes al visitant, l’exposició qüestiona la nostra comprensió de l’experiència conscient i explora el que pot passar quan aquesta experiència s’interromp o es malmet.

Comissariada pel físic i biòleg Ricard Solé i per Emily Sargent, comissària de la Wellcome Collection, la mostra presenta al voltant de tres-centes peces, entre les quals hi ha disset instal·lacions immersives d’art contemporani, obres audiovisuals, peces de col·leccions històriques  i resultats de projectes de recerca científica sobre el cervell.

L’exposició combina les mirades d’artistes actuals com Tomàs Saraceno, Patrick Tresset, Ivana Franke, Daniel Alexander, Andrew Carnie, Christian Fogarolli, Greg Dunn, Laramascoto, Louise K Wilson, William Utermohlen, Shona Illingworth, Imogen Stidworthy, Joaquim Jordà, Aya Ben Ron, Roc Parés, Joan Foncuberta, Stefan Kaegi i Xavi Bou, entre d’altres, amb el còmic i el cinema, i també amb material històric com ara dibuixos originals de Santiago Ramon y Cajal, edicions d’època de Vesalius i René Descartes, invents i maquinaris de científics visionaris com Leonardo Torres Quevedo i Lady Ada Lovelace, així com projectes científics d’instituts de recerca de referència.

Una extensa xarxa d’investigadors, creadors i pensadors participen en el projecte «Cervell(s)», tant en la part expositiva com en l’elaboració d’un programa d’activitats que inclou un cicle de cinema, debats públics i tallers de mediació.

A més, el canal Cervell(s) de Filmin ofereix una selecció de pel·lícules relacionades amb l’exposició (disponibles fins a l’11 de desembre).

L’exposició del CCCB parteix de dues mostres independents «Brains: The Mind as Matter» (2012) i «States of Mind: Tracing the Edges of Consciousness» (2016), programades a la Wellcome Collection (Londres), entitat coproductora de «Cervell(s)» juntament amb el CCCB i la Fundación Telefónica (Madrid).

Comissariat: Emily Sargent, Ricard Solé

agosto 2026
L M X J V S D
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31  

archives

  • 2026 (39)
  • 2025 (47)
  • 2024 (37)
  • 2023 (46)
  • 2022 (10)
  • 2021 (6)
  • 2020 (33)
  • 2019 (43)
  • 2018 (46)
  • 2017 (55)
  • 2016 (73)
  • 2015 (66)
  • 2014 (41)
  • 2013 (2)
  • 2011 (2)

Horaris

DILLUNS – DIJOUS
Cuina: 13:00 pm – 15:30 pm (Tancament de sala 17:00)
Cuina: 19:30 pm – 22:00 pm (Tancament de sala 23:45)

DIVENDRES I DISSABTES
Cuina: 13:00 pm – 15:30 pm (Tancament de sala 17:00)
Cuina: 19:30 pm – 22:30 pm (Tancament de sala 24:00)

DIUMENGE I FESTIUS
Cuina: 13:00 pm – 15:30 pm (Tancament de sala 17:00)

Tancat per vacances i manteniment
Del 16 al 30 d'agost.
Tornem el dilluns 31 d’agost.

Contacte

Telèfon de contacte: 933 012 939

Telèfon de reserves: 933 024 186

reserves@restaurantestevet.com

Per a reserves d’una sola persona, si us plau, contacteu per telèfon o correu electrònic.

FAQ: Preguntes Freqüents 

Localització

RESTAURANT CA L'ESTEVET
Valldonzella, 46
08001 Barcelona

Veure a Google Maps

Treballa amb nosaltres